Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
aciuntúra , nf: agiantura,
agiuntura,
atzuntura,
azuntura,
giuntura,
zuntura Definitzione
su aciúnghere, su pònnere impare duas cosas a manera de ndhe fàere una ebbia; tretu inue una cosa est o paret aciunta (in sa carena, totu is annoigadòrgios), su singiale de comente dh'ant aciunta; sa parte aciunta; fintzes sa cosa aciunta, sa de prus
Sinònimos e contràrios
agiuntadura,
annaghidura,
annantura
/
annodricadorju,
annuadórgiu,
arte 1,
innoigadórgiu,
nigradroxu
Frases
cust'aciuntura est mali fata ◊ los aiat apitzicatos goi vene chi non si latiat mancu sa taca de s’agiantura
2.
s'agiuntura de sos benujos, de sos pes, de sos pódhighes
3.
sa nura est aciuntura, in sa parentalla
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
articulation
Ingresu
joint
Ispagnolu
juntura,
articulación
Italianu
giuntura,
articolazióne
Tedescu
Verbindung,
Gelenk.
annuadórgiu, annuadróxu , nm: nuadroxu Definitzione
cosa fata a nodu, coment'e a nodu, su tretu de su nodu o ue duas cosas intradas apare faent giogu, nau mescamente a is aciunturas de is arremos de sa carena
Sinònimos e contràrios
aciuntura,
annaghidura,
annodricadorju,
arte 1,
innodricadorju,
nigradroxu
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
articulation
Ingresu
joint
Ispagnolu
articulación
Italianu
snodatura,
articolazióne
Tedescu
Anknüpfung,
Gelenk.
àrte 1 , nf: arti 1,
artu 1 Definitzione
tretu de sa carena ue faent giogu duos arremos o diferentes partes de unu matessi arremu
Sinònimos e contràrios
aciuntura,
annaghidura,
annantura,
annodricadorju,
annuadórgiu,
innodricadorju,
innoigadórgiu,
nigradroxu
Frases
zughet sas artes acadhadas, incuadhigadas ◊ cussus aderessant is néscias e torrant a postu is artis ◊ portàt sa carri istraciada e dogn'arti ispollada!◊ dhi ant arrogau artis e venas
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
ltn.
artus
Tradutziones
Frantzesu
articulation
Ingresu
articulation
Ispagnolu
articulación
Italianu
articolazióne
Tedescu
Gelenk.
innoigadórgiu , nm: innojadorzu,
innojadozu,
innujadolzu,
innuxadolzu,
irnuadórgiu Definitzione
in sa carena, aciuntura, incàsciu, tretu inue duos arremos faent giogu (sos i. de su cambutzu, de su brutzu, de su cuidu e gai)
Sinònimos e contràrios
aciuntura,
annaghidura,
annantura,
annodricadorju,
annuadórgiu,
arte 1,
innodricadorju,
nigradroxu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
articulation
Ingresu
articulation
Ispagnolu
articulación
Italianu
articolazióne
Tedescu
Gelenk.