didumànnu , nm Definitzione
su primu e prus grussu de is pódhighes de sa manu o de su pei (e chi aferrandho, cussu de sa manu, atóbiat is àteros bàtoro)
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
pouce,
orteil
Ingresu
thumb,
big toe
Ispagnolu
pulgar
Italianu
pòllice,
àlluce
Tedescu
Daumen,
große Zehe.
pichirichédhu , nm Definitzione
su pódhighe prus piticu
Sinònimos e contràrios
didighedhu,
pintirighedhu,
podhichedhu,
tzintziricu
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
petit doigt
Ingresu
little finger
Ispagnolu
meñique
Italianu
mìgnolo
Tedescu
kleiner Finger,
kleine Zehe.
pódhia , nm: pódhiche,
pódhie,
pódhige,
pódhighe,
pódhighi,
pódhigi,
pódhixi Definitzione
donniunu de is chimbe arremos chi acabbant is manos e is peis: si dhi distinghent tres partes chi, in is annoigadòrgios (in sa manu), s'indruchent de pòdere serrare sa manu e aferrare sa cosa mescamente po sa posidura de su pódhighe mannu chi atóbiat de sa parte contrària a is àteros bàtoro (a bisura de tonàgias)/ is pódhighes funt: su mannu (fintzes pódhixi), s'inditziali o pódhighe segundhu o mustradore, su de mesu, mesanu o pódhighe longu, su de s'anedhu o pitzirinchedhu, su podhighitu o podhighedhu, o sintzirinedhu, fintzes pódhighe pitzinnu; is partes de su pódhighe: sa conca o punta, sa mata o pupatza (a sa parte contrària de s'unga, totu prupa), is annoigadòrgios, is ossighedhos (tres); su pódhighe mannu de su pei = itl. àlluce
Sinònimos e contràrios
didu
Maneras de nàrrere
csn:
istare o èssere a p. in buca = ammammalucau, abballalloadu, fintzas ballalloe; èssere o istare a p. in oju = a s'avértida, a sa lerta, dendhe tentu; segaresindhe su pódhighe a mossu = impudàresi de carchi cosa; tocare sas peràulas de ccn. a pódhighe = proare, e a dolu mannu, su chi ccn. aiat nadu; macarrones de pódhiche = malloredhus; intrare in pódhiche a ccn. = intrare in ungras, in manos, tènnere; pònnere pódhighe a ccn. = aferraidhu po dhu surrai, donaidhi una surra; unu pódhighe de…= (carchi cosa) de sa russària, de s’artúria de carchi pódhighe (postu corcadu); fàghere su pódhighe a ccn. = bogai s'inditziali (aguantendi is àterus didus unu pagu serraus) artziendi sa manu po fai a cumprendi a ccn. chi dhi depeus narri cosa
Frases
cun sa mata de sos pódhighes carigno una foza ◊ dhi doliat unu gallu in su podhighedhu ◊ faiat is malloredhus gasi impresse pariat chi essiant de is pódhies suos
2.
si m'intras in pódhiche, ti crànnuco sa pala in costas! ◊ portaiat su tzugu ufradu cun sas venas russas unu pódhighe ◊ ponemilu, su binu: ma, unu pódhighe, mih! ◊ bi est su brúere a pizu russu duos pódhighes, cue!◊ si ponz'eo pódhighe in sas modas creo chi ti che avies pianghendhe! (Pirastru)◊ si dhi faghes su pódhighe apenas, cussa ti ne apítzigat asuba!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Poddie, Poddighe, Poddigue, Poddixi
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
ltn.
pollice(m)
Tradutziones
Frantzesu
doigt
Ingresu
finger
Ispagnolu
dedo
Italianu
dito
Tedescu
Finger,
Zehe.
podhichemànnu , nm Definitzione
su primu (e fintzes su prus grussu) pódhighe de sa manu e de su pei
Sinònimos e contràrios
didumannu,
pódhixi
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
pouce,
orteil
Ingresu
thumb,
big toe
Ispagnolu
pulgar
Italianu
pòllice,
àlluce
Tedescu
Daumen,
große Zehe.
podhighítu , nm Definitzione
su pódhighe prus piticu de sa manu, de su pei
Sinònimos e contràrios
didighedhu,
pintirighedhu,
podhichedhu,
putzichinedhu,
tzintziricu
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
petit doigt
Ingresu
little finger (toe)
Ispagnolu
meñique
Italianu
mìgnolo
Tedescu
kleiner Finger,
kleine Zehe.
stígia , nf: istígia* Definitzione
is silibbas de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios desesi; orrughedhu, fitighedha fine
Sinònimos e contràrios
cítula,
fítula,
ispixu,
sibícua,
títaba
/
istidha,
tiza
Tradutziones
Frantzesu
quartier,
gousse
Ingresu
segment
Ispagnolu
gajo,
diente,
raja
Italianu
spícchio
Tedescu
Schnitz,
Zehe,
Stück.