Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abbambacàre, abbambagàre , vrb Definitzione
ammodhigare suspindho s'abba comente faet su bambaghe, isciúndhere; menguare, miminare sa fortza de ccn. cosa
Sinònimos e contràrios
abbambicare,
ammaltitzare,
ifúndhere,
impapare
/
abbacai,
ammarchidare,
ammellare,
assuermai
Frases
ant abbambagadu su terrinu de sàmbene, comente los at ischitzados unu càmiu ◊ sa vida nostra tribbulada est abbambagada de làgrimas ◊ cussos vistires fint sortos che papiru abbambacatu
2.
in chirca de abbambagare su pópulu, Pilatu sighit faedhendhe de su bene chi Gesús lis at fatu ◊ abbambaga su fogu de sa sicura e chi ses babbu pensa carchi iscuta! ◊ no si lis abbambacaiat su coro chin cussos arrejonos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
imbiber,
imprégner,
tremper
Ingresu
to soak,
to impregnate
Ispagnolu
impregnar,
embeber,
mojar
Italianu
imbévere,
impregnare
Tedescu
durchtränken.
suspíre, suspíri , vrb: assuspiri,
ciuspire Definitzione
tirare sa cosa aintru a suciadura che a s'ària, a súlidu (e segundhu sa fortza podet èssere fintzes cosa sólida, grae), o fintzes comente faet s'orrobba asciuta, o su paperi, cun s'abba, o fintzes s'istentina cun is alimentos (unu lícuidu podet passare unu pígiu de materiale sólidu); fintzes consumare, fàere a consumidura, ispaciare / s. sos segretos = bodhire is segretos, cricare de ischire is segretos angenos
Sinònimos e contràrios
aciupae,
assumire,
imbibbiri,
inciupai,
sultzire,
sulviare,
surbare 1,
surbiri,
suspiare,
sutzare
Frases
chin s'istratzu nche at suspiu una pischina de abba ◊ dae tzíchera de oro isse che suspit su licore avelenadu…◊ su disonestu si che suspit su suore anzenu ◊ cust'orrobba servit pro si suspire sas manos ◊ su basolu postu a modhe si che at suspidu totu s'abba ◊ is cogas nci suspiant su sànguini a is pipiedhus ◊ s'autospurgo che collit sa cosa a suspidura cun d-una pompa
2.
cussu pudidore no si podet suspire: segat s'àlidu! ◊ sa giminera nci suspiat sa pampa
3.
sa passioni ti nci suspit
Tradutziones
Frantzesu
absorber,
imbiber
Ingresu
to absorb,
to soak
Ispagnolu
absorber,
embeber
Italianu
imbévere,
assorbire,
risucchiare
Tedescu
durchtränken,
aufsaugen,
verschlingen.