Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbambacàre, abbambagàre , vrb Definitzione ammodhigare suspindho s'abba comente faet su bambaghe, isciúndhere; menguare, miminare sa fortza de ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbambicare, ammaltitzare, ifúndhere, impapare / abbacai, ammarchidare, ammellare, assuermai Frases ant abbambagadu su terrinu de sàmbene, comente los at ischitzados unu càmiu ◊ sa vida nostra tribbulada est abbambagada de làgrimas ◊ cussos vistires fint sortos che papiru abbambacatu 2. in chirca de abbambagare su pópulu, Pilatu sighit faedhendhe de su bene chi Gesús lis at fatu ◊ abbambaga su fogu de sa sicura e chi ses babbu pensa carchi iscuta! ◊ no si lis abbambacaiat su coro chin cussos arrejonos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu imbiber, imprégner, tremper Ingresu to soak, to impregnate Ispagnolu impregnar, embeber, mojar Italianu imbévere, impregnare Tedescu durchtränken.

abbangiuledhài , vrb Definitzione isciúndhere a meda, fàere colagola Sinònimos e contràrios abbagnare, abbanzulare, abbraulare, allurdagai, assaubbai Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to drench Ispagnolu empapar, calar Italianu infradiciare Tedescu durchnässen.

abbinài , vrb: abbinare Definitzione isciúndhere in o cun binu, betare binu a calecuna cosa (fintzes giare a bufare a un'animale po cura); bufare binu meda, su si giare a su binu, a bufare; nau de frutuàriu, guastare coment'e faendhosi a binu, aghedu; abbinare est fintzes a murigare su mustu in is cubones po no si aghedare su pígiu de pitzu de sa binatza Sinònimos e contràrios afegare, afegonare, imbreacare, infegare Frases in s’atóngiu, su crabaxu chi teniat binu, abbinàt is crabas, mesu litru a totus 3. custa figu niedha, si no est collida apenas tinghindhe, si prúdigat in su culatzu e si abbinat totu Tradutziones Frantzesu tremper dans le vin, s’enivrer Ingresu to rinse with vine Ispagnolu mojar con vino, emborracharse Italianu avvinare Tedescu Wein tränken.

aciarxài , vrb: atalzare, atarjare, atarzare, atzagliare, atzargiai, atzargiare, atzarxai Definitzione si narat po abbrigare s'atza de una ferramenta ifridandhodha tandho a cropu frigandhodhi su serile o ponendhodha in s'abba, ca dh'intostat e afortit; aconciare sa ferramenta bogandhodhi sa punta o aciunghendhodhi unu bículu de ferru; nau de unu, torrare in fortzas, torrare bellos Sinònimos e contràrios atemperai / assuergiai Frases de cantas issàbbulas at atzagliatu mastr'Antoni, custa est sa mentzus! ◊ Pera bollet a dhi atzargiare unu marrone 2. cussa fiudedha s'est aciarxada Tradutziones Frantzesu aciérer, tailler, tremper Ingresu to steel Ispagnolu acerar Italianu acciaiare, temperare Tedescu stählen, härten.

ammaltitzàre , vrb rfl: ammaltutzare, ammartitzare Definitzione fàere a unu martitzu, a papinu, tropu modhe, nau de pane, biscotos e cosas deasi candho suspint abba, late o binu a tropu; fàere essire in matéria una fruschedha ponendhodhi impacos / a. una bua, una fruschedha = pònnere impacu a manera chi essat martzida bene, si crebet de ndh'essire sa malesa Sinònimos e contràrios abbambagare, abbungiare, aciupae, imbibbiri, irmedhecae, spuentai, suspiri Frases su pane si est ammartitzadu ca l'as ifustu a tropu ◊ sa minestra si la sighis a lassare si che ammartitzat ◊ sos iscarpones si ammaltutzeint, no tratenzeint s'abba e mi fateint ilfúndhere sos peuncos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramollir, tremper avec excès Ingresu to soften, to soak excessively Ispagnolu empapar, remojar Italianu rammollire, inzuppare eccessivaménte, macerare Tedescu aufweichen.

ammòdhe , avb Definitzione istare o pònnere a. = pònniri in s'àcua, aciuvau me in s'àcua (o fintzes àteru, in lícuidu chi faet essire modhe sa cosa o fintzes solu po dha mantènnere sèmpere isciusta, po ciupire) Sinònimos e contràrios afufu / cdh. ammodhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rester plongé dans un liquide, (faire tremper du linge, des aliments…) Ingresu soak (to) Ispagnolu aen remojo Italianu in immersióne Tedescu in Wasser.

assabbàre , vrb: assuabbare Definitzione assaubbai, pònnere in abba, isciúndhere, impastare cun abba, aciunghendho abba, allagare de abba, inciupire abba Sinònimos e contràrios ammorgodhare, assatzaulari, imbibbiri / apantamare Frases sa pedhitza si sàmunat cun d-un'istratzitu assuabbadu in murza ◊ sa farina si assuabbat pro l'impastare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu imbiber, tremper Ingresu to soak Ispagnolu empapar, mojar Italianu intrìdere Tedescu einrühren.

assupàre 1 , vrb Definitzione segare su pane po fàere a supa, a orrughedhos, fàere a supa / a. sos ossos a ccn. = surrai fintzas, agiummai, a arrogai is ossus Sinònimos e contràrios aciupae, imbibbiri, inciupai / assurrare, insupare Frases sa bandhela l'ant assupada de sàmbene 2. lis dio àere assupadu sos ossos fintzas a sos meudhos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to soak Ispagnolu ensopar Italianu inzuppare Tedescu einweichen.

atemperài, atemperàre , vrb: temperai* Definitzione giare sa tèmpera, atzargiare s’atza de una ferramenta (mescamente segante) po èssere prus forte (tostada) o bogare sa punta a un'aina po iscríere; fintzes mòvere o agghejare unu male Sinònimos e contràrios aciarxai / acadriare, comentzari, regulare 2. fiamas de amores dae unu bentu caldu atemperadas ◊ cust'úmidu mi atèmperat sos dolores! Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to harden Ispagnolu templar Italianu temprare Tedescu härten.

impogiàre , vrb: impojare, impozare Definitzione intrare o pònnere in su poju, pònnere cosa a modhe in paule de abba, afundhare in s'abba, fintzes nadare Sinònimos e contràrios abburgare, abburrigare, afoxai, alludai, ammodhiae, apojare, ingiubbare, introgliare, imbaltzai, impigliai, impischinare, infoxai Frases sos pitzinnos in istiu tucabant a impojare a unu poju a ube remoniat s'abba de su ribu ◊ impozaiant su linu in su frúmene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to dip Ispagnolu sumergir, poner a remojo Italianu immèrgere, lasciare in immersióne Tedescu tauchen, im Wasser lassen

inciupài, inciupàre , vrb Definitzione fàere una cosa (abba, late o àteru deasi) coment'e a suspidura, comente podet fàere un'istràciu, un'ispòngia o àteru Sinònimos e contràrios aciupae, assuspiri, impapare, imbibbiri, sultzire, sulviare, surbare 1, surbiri, suspiare Frases deris tota sa note at sighidu a rúere selena una mudhina e sa terra si ndh'est inciupada in dogni vena ◊ no arresistis a sa fortza manna de is montis chi ti s'inciupant coment'e una proja Ètimu spn. chupar Tradutziones Frantzesu imbiber, absorber, tremper Ingresu to soak Ispagnolu embeber, empapar Italianu imbévere, assorbire, inzuppare Tedescu tränken.

insúndhere , vrb: isciúndhere, isciúndiri, isciúnnere, issúndhere, issundi, issúnnere, sciundi Definitzione pònnere in s'abba, betare abba o cosas deasi apitzu; intrare a modhe in s'abba / pps. inciustu, insustu, sciustu Sinònimos e contràrios abbagnare, bagnai, ifúndhere*, isfúndhere | ctr. asciutai, frobbire, istrègere Frases no podiant andai mancu a s'issundi sa limba in s'arriu ◊ rios e trainos insundhent sos poverinos suterrados fizos mios ◊ Gesús a Giudas oferesit unu bículu de pane ch'isciundhesit in su piatu (A.Loy)◊ s'abba no dhos isciunniat ◊ isciundendu sempri seus, pruendu sempri! ◊ cun totu custas nues, custu sero s'issundhimos! ◊ isciundhiosi sa cara ca bosi che ischidat! Tradutziones Frantzesu baigner, tremper Ingresu to wet Ispagnolu bañar, mojar Italianu bagnare Tedescu naß machen, eintauchen.

temperài , vrb: atemperai, temperare Definitzione giare sa tèmpera, atzargiare s'atza de una ferramenta (mescamente segante) po èssere prus forte (tostada), bogare sa punta a un'aina po iscríere; regulare unu trebballu, unu funtzionamentu o un'aina a manera de fàere essire sa faina comente si bolet, agiustare una cosa cunforma a un'àtera (ma si narat fintzes de terra, de ladamíngiu, candho funt in sa méngius cunditzione); fintzes ammesturare impare cosas diferentes in cantidades adatas; pigare arrennegu po calecuna cosa o chistione Sinònimos e contràrios atalzare / regulai Maneras de nàrrere csn: temperai su molíngiu = maghinare chi andhet bene, chi sa farina essat maghinada a puntu zustu; temperai s'arau = abbèrrere, de prus o prus pagu, s'aradu a manera de fàghere falare s'arbada prus a fundhu o subra subra; temperai sa terra (nadu de s'abba chi proet) = pròere de sassiare sa terra a puntu de si pòdere triballare bene Frases si tèmperant sas bistrales, sos fartzones, sas forramentas de atarzu ◊ si tèmperat su lapis 2. solu su ruo acultzu a sos trainos creschet in terra temperada a fogu ◊ torret in vida dae ogni nuraghe s'ànima antiga temperada a fogu! ◊ bellu custu ledàmine, est temperadu, fatu!◊ tres dis iat sighiu a proi, sa terra fut istada temperada abberu e is sèminis iant tzeurrau 4. candu fiaus isposus t'iant postu puxi in origas ca nanca m'iant biu chistionendi cun fradili miu: ge ti ndi fiast temperau!…(G.P.Salaris) Ètimu ltn. temperare Tradutziones Frantzesu tremper Ingresu to harden Ispagnolu templar Italianu temprare Tedescu härten.

«« Torra a chircare