Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbranchiàre , vrb Definitzione fàere aungadas, iscarràfios cun is ungas, cun is farrancas Sinònimos e contràrios afranchiare, afranciare, arrancare, arranculare, farrascare, iscalaviare, scarrafiai Frases ant comintzatu a bídere tzente chin sa cara ghetata e chin carchi bullone in conca e sas manos abbranchiatas (G.Albergoni) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu griffer Ingresu to scratch Ispagnolu arañar Italianu graffiare Tedescu kratzen.

balminàre , vrb: bamminare, barminare, bramminare Definitzione trebballare sa lana bogandhodha de pare a manera de dha pòdere filare; in cobertantza, trummentare, malatratare, istrecare Sinònimos e contràrios carminai*, irgardare, isgraminare, isparpedhare, laminare Frases si l'at leada issa sa bataria de balminare sa lana e isòlvere sas tritzas trofijadas de su crine ◊ deviant bamminare e filare sa lana e su linu Tradutziones Frantzesu carder Ingresu to card Ispagnolu cardar Italianu scardassare Tedescu kratzen.

balminónzu , nm Definitzione su trebballu de laminare sa lana Sinònimos e contràrios cardadura, graminonzu*, laminóngiu Tradutziones Frantzesu cardage Ingresu carding Ispagnolu cardado Italianu scardassatura Tedescu Kratzen.

carminài, carminàre , vrb: craminai, craminare, craminari, garminare Definitzione ispilusare, bogare de pare sa lana po dh'aprontare a dha filare: foedhandho de banitas, serbit po dhas fàere prus modhes, candho sa lana (o crinu) est abbatilada o no totue parívile a fortza de dhue crocare Sinònimos e contràrios acramiai, balminare, irgardare, isgraminare, isparpedhare, laminare Frases candu is matalafus funta de crinu tocàt a dhus craminai assumancu una borta a s'annu 2. po fàere su nènnere s’isterret unu pratu cun lana infusta e in pitu dhue ponent lentixa, trigu, biada, órgiu, tres cígiris e s’imbúsciat cun lana craminà Ètimu ltn. carminare Tradutziones Frantzesu carder Ingresu to card Ispagnolu cardar, escarmenar Italianu scardassare Tedescu kratzen.

craminàda , nf Definitzione su craminai; in cobertantza, surra, carda de cropos Sinònimos e contràrios barminada, cardadura, graminonzu, laminóngiu 2. si no acodint is de biginau a dhas istagiai ciai si donant una bona craminada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cardage Ingresu carding Ispagnolu cardado Italianu scardassatura Tedescu Kratzen.

garminàre , vrb: carminai*, graminare Definitzione petenare sa lana po dha trebballare, aprontandhodha po dha filare; pigare in manu ccn. cosa, cunsiderare una chistione a fine po dha cumprèndhere bene Sinònimos e contràrios acramiai, balminare, graminigai, irgardare, isgraminare, isparpedhare / manigiai Frases candho at nibau, nos semus postas a graminare sa lana ca no fachiat a issire ◊ si ndhe cheres graminare de lana como za ti ndhe ant dau! ◊ fimus garminandhe ma, invetzes de s'ispertare, sa lana si abbulutziaiat 2. su cuntzetu si l'est graminandhe bene ◊ los apo intesos graminandhe sas lanas de sa vita ◊ istas graminendhe oras intreas sas piaes chi ferint custa terra (F.Columbu) Tradutziones Frantzesu carder Ingresu to card Ispagnolu cardar Italianu scardassare Tedescu kratzen.

graminónzu , nm Definitzione su trebballu de laminare sa lana, linu o àteru Sinònimos e contràrios balminonzu, gràminu, laminóngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cardage Ingresu carding Ispagnolu cardado Italianu scardassatura Tedescu Kratzen.

iscàlfere , vrb: iscàrfere, iscàrfiri, iscàrpere, iscràfere, iscràpere, scrafi Definitzione passare a lébiu is ungas o àteru in sa carre arrasigandho po papíngiu o àteru; iscarrafiare bastat chi siat Sinònimos e contràrios arratare, iscarpire, iscrafire, tratai / farrascare, iscarrafiare Frases sèmpere prus a prispíngius, at cumenciau a s'iscàrfiri in totu sa carena 2. sos massajos cun d-unu frascarzu bene apedrigadu pro iscàrpere su terrinu solovraiant sas últimas chérvias Sambenados e Provèrbios prb: a s'àinu prus l'iscarpes prus tirat a carches Ètimu ltn. scalpere Tradutziones Frantzesu gratter Ingresu to scratch Ispagnolu rascar Italianu grattare Tedescu kratzen.

iscarrafài, iscarrafàre, iscarrafiàre, iscarranfiai, iscarranfiare , vrb: iscarraviare, iscrafiare, scarafiai Definitzione fàere iscarràfios, aungadas, passare ccn. cosa arrasigandho a forte de lassare sa pedhe (o àteru) segada, de ndhe pigare unu pígiu, ma fintzes solu iscràfere po papíngiu; fàere frigadas, sinnos coment'e iscarràfios; in cobertantza, furare Sinònimos e contràrios abbranchiare, afranchiare, arrancare, arranculare, farrancare, iscalaviare, iscarfiolare, rafiare / furai 2. sos pitzinnos fint iscurtzos, cun sos pes acorzolados e iscarraviados dae sas ispinas (E.Pes)◊ cudhu de comente at trambucadu fuit totu iscrafiadu Ètimu itl. sgraffiare Tradutziones Frantzesu griffer, égratigner, gratter, scarifier Ingresu to scratch, to scarify Ispagnolu arañar, rasguñar, escarificar Italianu graffiare, scarificare Tedescu kratzen, schröpfen.

scràfi , vrb: iscàlfere*, scràfiri Definitzione passare is ungas in sa carre o fintzes àteru a arrasigadura; nau rfl. in cobertantza e cun tzacu, istare chentza fàere nudha, o fintzes peleare cosa ifadosa, males / s. sa rúngia a unu = rispòndhereli, faedhàreli a istruncadura, a irmurriadura Sinònimos e contràrios arratare, iscarpire, iscrafire, tratai Frases chi mi spítzuat unu sintzu abarru scrafendi! 2. cussus abarrant in domu a si scrafi, a totu dí! ◊ cussa si at lassau e immoi tocat a nosu a scrafi! Tradutziones Frantzesu se gratter Ingresu to scratch oneself Ispagnolu rascarse Italianu grattarsi Tedescu sich kratzen, faulenzen.

«« Torra a chircare