apicài , vrb: apicare,
picai 2,
apicari Definition
pònnere cosa arréschia in calecunu logu, in calecuna punta o àteru (es. crau, puncione) a manera chi abbarret pendhendho in artu; artzare a pitzu de calecunu logu / apicai sonajolus a unu = bogàreli fogu, nàrrere in ziru cosas chi no sunt
Synonyms e antonyms
acadhai,
apichedhai,
apilicare,
impicare
| ctr.
ispicai
Sentences
a pitzu de cuss'orroca no apo tentu ocasione de apicare ◊ commo sas coronas sunt apicandhedhas in sos muros ◊ in bellu logu as apicau is crais!…
2.
unu belosu aiat mortu sa muzere e si fit apicadu isse puru
3.
su serbidori ndi at pigau in sa bértula sa cosa chi furiat apicada ◊ bi aiat colves e canistedhas apicadas
Etymon
itl.
appiccare
Translations
French
accrocher
English
to hang
Spanish
colgar
Italian
appèndere
German
aufhängen.
atacài , vrb: atacare,
atzacare Definition
pònnere duas cosas impare a manera de pàrrere totuna, de andhare o abbarrare impare s'una cun s'àtera (e fintzes abbarrare, istare che apicigau, nau de ccn.); giare a pitzu, betare manu a ccn. o a una cosa; cumenciare o pigare a fàere una faina
Synonyms e antonyms
acollegai,
afisciai,
afraighinare,
apicigai,
apodhai,
arbiare
/
acometare,
assaltizare,
atracae,
colpire
/
apilicare
/
comentzari,
temperare
| ctr.
ispitzigare
/
sessare
Idioms
csn:
atacai certus, pletu = atacare a brigare, andhare in lite; atacàresi (nadu de ccn.) = imbucai a chistionai sentza de si ndi pòdiri iscabbulli
Sentences
cussa colla atacat fintzas bidru ◊ si atacat bene no ispítzigat prus ◊ sa edra si ch'est atacada a su muru ◊ su fillu si fut atacau in domu fintzas e chi no fut arribbau su para (F.Marcialis)◊ como mi ataco innoje: cummente passat mi nce tzaco apitzu e mi dha papo!
2.
sos atacaos abbarrant chimbe e ses dies chin su tússiu ◊ a cussa fémina dh'enta atacara e furara ndi dh'enta s'oraria ◊ custas dies so atacadu a bula
3.
e atacat a pròere, a frocare, a brigare, a cantare!… no sessaiat prus ◊ apustis de sa cursa de sos molentes atzacaiaus sos ballos ◊ atachiant a cúmeros, cussos molentes!…◊ candho si atacat a chistionare cussu no faghet prus a si l'ispitzigare!
Etymon
itl.
Translations
French
accrocher,
coller,
commencer,
attaquer
English
to assail
Spanish
pegar,
atacar
Italian
attaccare,
investire
German
befestigen,
überschütten.
údulu , nm Definition
cambu mannu de mata cun is cambos prus piticos segaos lassandhondhe un'orrugu curtzu, fichiu prantau in terra po apicare cosa o fintzes poderare naes de mata càrrigas de frutu o bide in artu
Synonyms e antonyms
frucàrgiu,
iltatu,
pontedhu,
puntale,
trumponi,
uduri
Etymon
ltn.
mutilus
Translations
French
tige en bois pour accrocher qqch.
English
fork
Spanish
puntal,
horquilla
Italian
appenditóio
German
Ständer.