abbagadiàre , vrb: bagadiare Definition
fàere bagadiu, fàere festa, no andhare a trebballare
Synonyms e antonyms
afestai
Sentences
su lunis m'abbagadio ca est printzípiu de chita, su martis so cossumita: no beto bucone a buca
Etymon
srd.
Translations
French
prendre congé
English
to take a day off
Spanish
estar de vacaciones
Italian
celebrare il giórno festivo,
far vacanza
German
feiern.
aspetatíva , nf Definition
su tempus chi unu istat fora de trebballu chentza pèrdere su postu, po calecunu motivu grave
Translations
French
congé
English
leave (of absence)
Spanish
permiso
Italian
aspettativa
German
Wartezeit.
congèdu , nm: conzedo,
cungedu Definition
dies chi unu si leat o chi dhi giaent de su trebballu po pàusu o àteru; acabbu de su servítziu militare
Synonyms e antonyms
dispàciu
Translations
French
congé
English
leave
Spanish
despedida,
licencia absoluta,
canuto
Italian
congèdo
German
Abschied.
dispàciu , nm: dispatzu Definition
su che dispatzare, mandhare bogare a ccn. o calecuna cosa; cosa, mescamente isceda, chi si mandhat o chi si giaet a ischire
Synonyms e antonyms
bocada,
bocadura,
dispatzada
Sentences
a s'ammoradu li at dadu su dispàciu
Etymon
ctl., spn.
despatx, despacho
Translations
French
expulsion,
congé
English
expulsion,
leave
Spanish
expulsión (f),
despedida
Italian
espulsióne,
congèdo
German
Ausschluß.
dispedía, dispedída , nf: dispidida,
dispiria Definition
su si dispedire tzucandho a calecunu logu atesu, su giare is saludos, andhare a saludare; s'úrtima parte de is modas (no sèmpere) chi si cantant in parcu; su mòrrere
Synonyms e antonyms
andada,
dirghiada,
tucada
/
disispedida,
illissessata,
molte
/
cdh. dispidita
Sentences
chin boghe trémula e lena bos poto fagher sa dispedida prite parto a terra anzena (G.A.Solinas)◊ isvilidu de tantos patimentos fit aprobe a fàghere dispidida a s'impiegu ◊ cun custa dispidida dolorosa mi lassas!
2.
candho lompet s'ora de su destinu, nois puru faghimus sa dispedida ◊ como già l'as isortu su lórumu de sa vida… pro custa dispedida no agato cunfortu! (G.Porcheddu Useli)
Etymon
ctl., spn.
Translations
French
congé,
adieu
English
leave,
death
Spanish
despedida
Italian
commiato,
congèdo
German
Abschied,
Hinscheiden.
dispedíe , vrb: dispedire,
dispediri,
dispidire,
dispidiri Definition
fàere o giare sa dispidida, saludare andhandhosindhe, pruschetotu partendho po andhare atesu, fàere viàgiu longu, mancare tempus meda; fintzes mandhare, bogare, fàere andhare
Synonyms e antonyms
dipaciare,
saludae
/
lescensciare
Sentences
si est dispedidu ca fit tuchendhe a sordadare ◊ si seus dispidius badhendi in pratza ◊ si funt dispidius e si ndi funt andaus ◊ o babbu meu caru, est arribbada s'ora de mi ne dispedire! ◊ cudh'ómine s'est dipididu e aviadu s'est
2.
dispedichelu! ◊ l'at dispediu chin pacas paràgulas firmas ◊ su babbu e sa mama si avicinesint pro mi dispedire ◊ a su teracu su mere che l'at dispedidu ca no poniat mente
Etymon
ctl., spn.
Translations
French
prendre congé
English
to say goodbye (to s.o.)
Spanish
despedir
Italian
congedare,
accomiatarsi
German
verabschieden ( sich ).
lesséntzia , nf: licensa,
licéntzia,
lissénsia,
lissentza,
lisséntzia Definition
genia de permissu chi si giaet e tempus chi s'istat chentza atèndhere a calecunu dovere, fintzes su fógliu chi dhu giaet e dhu precisat; genia de permissu de s'autoridade púbblica po pòdere fàere calecuna faina (es. bèndhere, portare gente e àteru)
Sentences
pro nois fit istadu gosu e gustu si ti aiant dadu sa lissénsia! (Pirastru)
2.
siu Giuanni fut andau a iscola po biri chi arrennesciat a si ndi pigai sa licensa de cassa ◊ istanote che ndh'amus de armonia a modulassione de frecuentza, como chi s'ant bogadu sa lissentza sos poetedhos de sa Baronia!…(Sassu)
Translations
French
licence,
permis,
permission,
congé
English
permission,
licence
Spanish
licencia
Italian
licènza
German
Erlaubnis,
Schein.
vacàntza, vacàntzia , nf: bacàntzia Definition
su tempus chi unu abbarrat iscabbúlliu de su trebballu, de s'istúdiu
Synonyms e antonyms
féria
Sentences
so partidu pro sas vacàntzias de istiu ◊ candu femu istudenti torramu a domu po is vacàntzias ◊ sas dies sunt torrados sos assessores friscos e pasados de sas vacàntzias ◊ candho istei piús mannita, mama e sorres mias si mi basaiant si paltia o torraia pro sas vacàntzias ◊ lunis su cocòi, martis sa fogatza, mércuris vacantza, gióbia arregàbudu, cenàbara e sàbudu sèmpiri piscau! (R.Locci)
Etymon
itl.
Translations
French
congé,
vacances
English
holiday
Spanish
vacación
Italian
vacanza
German
Urlaub.