Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ballànsa, ballàntza , nf: abballansa, ballàscia, ballassa Definition manera de fàere pagu bregungiosa o chi faet a bíere chi unu tenet fide in s'àteru: si narat mescamente de is pipios chi si cumportant chentza timoria cun is mannos, de s'istràngiu cun sa gente chi dhu allogit, ma fintzes de chiesisiat candho si cumportat cun s'àteru coment'e cun gente de domo, cun gente connota chi tenet a parusu Synonyms e antonyms alabantza, calàbria, confidàntzia, fidàssia, modhore, ollantza, traténtzia Idioms csn: intrare in b. = leàresi ballassa; nàrrere o fàghere ccn. cosa in ballassa = pighendisí cunfiantza Sentences cussu pisedhu si est lendhe tropu ballassa: inoghe faghet che in domo sua ◊ mi leo ballassa e àlcio a s'aposentu sou ◊ si los chitzis, unu pisedhu o un'animale no si leant ballassa ◊ chin issas bi aia un’atzicu de ballassa, che a bonu vichinu Etymon itl. baldanza Translations French familiarité English confidence Spanish confianza Italian confidènza German Vertraulichkeit.

confidàntzia , nf: cufiàntzia, cufidànsia, cufidàntzia, cunfiància, cunfiantza, cunfiàntzia, cunfidànsia, cunfidàntzia Definition su àere unu fàere coment'e de gente bene connota, amiga, parente, fidada, coment'e giaendho fide a unu Synonyms e antonyms cunfidu / ballansa, familiaricítzia, fidàssia, modhore, ollantza | ctr. discunfiantza Sentences lah, chi m'imbovas tui puru truncaus sa cunfiantza! ◊ sa cunfidàntzia dha tengu cun Deus ◊ sas cosas in cunfidàntzia no si narant in carrela ◊ no sunt totu sos nepodes chi si gosant sa cufidàntzia de su zaju ◊ mi ais a perdonare: tèngio cunfiància de no mi abbandhonare Surnames and Proverbs prb: su saludu a totus, sa cunfiantza a pagus Etymon spn. Translations French familiarité English confidence Spanish confianza Italian confidènza German Vertrauen.

cunfídu , nm Definition cosa chi si narat in segretesa Synonyms e antonyms confidàntzia Sentences custu cunfidu tenide in segretu! Translations French confidence, intimité English confidence Spanish confidencia Italian confidènza, intimità German Vertraulichkeit.

disgàgiu , nm Definition manera de fàere a sa lestra, chentza sentire bregúngia, cun abbilidade o cun facilidade e lebiesa Synonyms e antonyms isbrigu, lestesa, spertesa / lepidesa Etymon spn. desgaje Translations French agilité, désinvolture English confidence, ease Spanish agilidad Italian agilità, scioltézza, disinvoltura German Gelenkigkeit.

fidúcia , nf: fidútzia Definition genia de fide, de crétia / àere a ccn. in fidútzia = dàreli fide, fidàresi de ccn. Synonyms e antonyms fide, fidéscia Sentences fidúcia tenindi e no ndi geist! ◊ soe sa prus chi ti apo in fidútzia Etymon itl. Translations French confiance English confidence Spanish confianza Italian fidùcia German Ansehen.

scasumadúra , nf Definition su si scasumai, su chi si narat scasumendisí cun ccn. Synonyms e antonyms scasumamentu Etymon srd. Translations French familiarité English confidence Spanish confidencia Italian confidènza German Vertraulichkeit.