Abbreviations Legenda | Symbols Legend

càsta , nf: crasta 1 Definition genia, arratza po ndhe parare, nau mescamente de animales; calidade de calecuna cosa Synonyms e antonyms arràcia, arramponi, genia, iscera, isceta 1, iscrípia, paru, raima Idioms csn: zogàresi a su pudhu ’e casta = pèrdere su tempus in sas diverteras, chentza cumbinare nudha, chentza contu e chentza cabu; parai casta = parare ratza, lassare un'animale (o un'erba o àrbure) pro ndhe fàghere àteros cun sas matessi calidades; pàrrere vonu de casta = bonu meda, de sa menzus calidade Sentences una crasta de ballu chi nd'eis bogau a pillu!…◊ tengu unu caboni de sa vera casta (E.Pintor Sírigu)◊ che pastore de casta, iberrabat sa robbedha in su cunzau a cara a sole ◊ caboni de casta ghetat sempri s'ala a sa pudhasta chi circat callenti 2. líbberos de cussa casta no nche ndhe tenzo 3. sas abes si dividint in tres castas chi però faghent una famíllia sola: abe maistra, abe selvidora, abe màsciu Surnames and Proverbs smb: Casta, Crasta Etymon ctl., spn. Translations French genre, espèce, variété, caste English kind, species Spanish casta Italian schiatta, spècie, varietà German Stamm, Art.

iscèra , nf: ischera 1, ischiera, issera, scera Definition unu tanti mannu mescamente de gente, ma nau agiummai solu in su sensu de arratza, genia Synonyms e antonyms arràcia, genia, iscrípia, paru, vúglia Sentences sas ischeras poniant in fua ◊ li benzeit un'iscera de tremuledha a iscossas 2. est un'iscera de ladros ◊ tiu Pericu faghiat contos de onzi issera ◊ sas chilandras sunt fatendhe dogni iscera de cantu (B.Truddaju)◊ fint frunidos de onzi iscera de machinàrios ◊ est unu líbberu chi bi at cumponimentos de onzi iscera Etymon itl. schiera Translations French espèce English kind, species Spanish especie Italian spècie German Art.

ispéscia , nf: (i-spé-sci-a) ispéssia, espréssie, ispétzia, spétzia Definition genia diferente de un'àtera, cosa de calidades diferentes e fintzes is calidades o piessignos chi distinghent una cosa / ispétzia de!… = nadu a ispantu o a bàntidu: arratza de!… (cosa bella, bona, e gai) Synonyms e antonyms arràcia, creze 1, genia, iscera, iscrípia Sentences fatat bundhare vidas de dogni ispéssia e figura pro muntènnere a tie in bona muta (S.Casu)◊ faghet contare dogni ispéssia de machine ◊ un'ispéscia de igumarradura si atzendhet in su coro candho penso a tie ◊ is ispétzias de s'óstia sunt sa biancura, s'arredundesa, s'olori, su sabori Translations French espèce English kind, species Spanish especie Italian spècie German Art.

pàru , nm Definition css. animale bistu coment'e genia diferente de dónnia àtera genia de animales: si podet nàrrere de gente, bista però diferente in calecuna cosa (es. ómines, féminas, maistos, impiegaos) e fintzes de àteru Synonyms e antonyms arràcia, genia, iscera, iscrípia, parile, paruzu Sentences teniat cada paru de bestiàmine: berbeghinu, bàchinu, pudhinu…◊ candho sunt runendhe sas crabolas isto sempre pessighindhe cussu paru ◊ su mariane est unu paru malu a ammedhare ◊ bellu paru, sas berbeghes, mih!…◊ cocodrillu famidu, si boltat a su paru sou matessi! 2. bellu paru sezis, sas féminas!…◊ ca sos ómines puru, balla, arratza de paru! ◊ cussa piciochedha impunnat tropu a su paru sodrau ◊ cun su paru fémina no cumbenit a pitzigare! 3. est unu paru de maladia mala, cussa Etymon srd. Translations French espèce, catégorie English species, category Spanish especie, clase Italian spècie, categorìa German Art, Spezies.

zenía , nf: genia*, inzia, zinia Definition totu su chi distinghet una cosa, un'arratza de cosas de dónni'àtera Synonyms e antonyms arràcia, creze 1, iscera, iscrípia, paru, vúglia / manera / ispétzia? Idioms csn: sa zenia umana = totu sa zente de su mundhu, s'umanidade; fàere zenias = fàghere su dengosu, istare coment'e a inzestros a imbérriu; de mala zenia (avb) = meda, cun fortza Sentences no semus totugantos de una zenia ◊ su professore ti si m'alliat chirchèndhemi tota sa zenia de cudhu dimóniu de Kant ◊ su machine est de tantas zenias ◊ su babbu e sa mama faghent sacrifíssios de dogna zinia ◊ sa zente est de chentu zenias 2. si ne leat s'ispada de chintzu e che dha fúlliat de mala zenia ◊ e canta zente apo fatu ríere de mala zenia in otanta annos de vida! ◊ est acatarradu de mala zenia Translations French genre English kind, species Spanish género, clase Italian gènere, spècie German Art, Menschengeschlecht.

«« Search again