assessoràu , nm Definitzione parte de un'amministratzione púbblica, cumpartimentu chi pertocat is afàrios, is fainas, is impreos de una matessi genia (es. trebballos e òperas púbblicas, cultura, su personale o àteru) e incàrrigu a chie dhu depet contivigiare Tradutziones Frantzesu mandat de conseiller Ingresu assessorship Ispagnolu concejalía Italianu assessorato Tedescu Assessorat.

consigiài, consigiàre , vrb: aconsillai, consillai, consixae, consixari, consizare, contzillai, cossigiare, cossizare, cuncillai, cunsillai, cuntzillai, cussizare Definitzione giare cossígios, inditare a unu su de fàere, de nàrrere e àteru / consillaisí, cossizàresi = fuedhaisí apari innantis po nàrriri sa própiu cosa o fai a sa própiu manera Sinònimos e contràrios abbèrtere Frases dona atentzioni a is cuntzillus mius, giai chi no as tentu a chi ti cuntzillai! ◊ los ant cossizados a nàrrere gai, custos pisedhos, e dae cue no los bogas! ◊ bae e circa e ite est consixandhosi, cussu! 2. cussos duos si depent èssere cossizados: unu e àteru ti narant sa matessi cosa e dae cue no los moes! Ètimu ltn. consiliare Tradutziones Frantzesu conseiller, consulter Ingresu to advise Ispagnolu aconsejar Italianu consigliare, consultarsi Tedescu raten, sich beraten.

consigliéri , nm: consilleri, consizeri, contzilleri, cossilleri, cossizeri, cuncilleri, cunsilleri Definitzione chie giaet cossígios, chie faet parte de unu cossígiu organísimu Sinònimos e contràrios cdh. cunsidheri Frases in su cossizu cumonale bi at unu tantu de cossizeris cufromma a sa mannària de sa bidha ◊ po peritziai su dannu nci fiat su síndigu e totu is cuntzilleris Ètimu ctl. consiller Tradutziones Frantzesu conseiller Ingresu councellor Ispagnolu consejero Italianu consiglière Tedescu Ratgeber.

indetàre , vrb: inditae, inditai, inditare Definitzione ammostare, fàere a bíere, connòschere, nàrrere comente una cosa est o inue si agatat, fintzes ordinare / i. a ligi = imparare a lèzere (a unu) Sinònimos e contràrios addinnae, ammustrare, assintzare, ingitai Frases a nosu si at inditau sa bia ◊ sos mannos ant ischidu inditare sas régulas pro vívere istimados ◊ bah, inditau a innòi dh'ant! ◊ mi ant inditau unu grustu de murgones ◊ dh'at acumpangiau unu tretu inditendudedhi sa prassigedha 2. su dotori dhi at inditau cussas mexinas ◊ no mi ndi arragodu comenti est inditau su libburedhu Ètimu ltn. indictare Tradutziones Frantzesu indiquer, conseiller, proposer Ingresu to suggest Ispagnolu indicar, enseñar Italianu indicare, suggerire Tedescu zeigen, empfehlen.

«« Torra a chircare