Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afínes , avb Definitzione a sas fines, a s'acabbu, a s'úrtimu Sinònimos e contràrios assafines, infinis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin Italianu finalménte Tedescu endlich.

assafínes , avb Definitzione afines, a s'acabbada, a sa finis, infinis Sinònimos e contràrios imprefinis Frases a isse l'intrat che male furiosu e assafines lassat totu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin, en fin Italianu infine, insómma Tedescu schließlich.

assassécus, assasségus , avb Definitzione in o a úrtimu, tempus apustis de su cuménciu de una cosa, a fine e a candho, apustis de tanti, po acabbare Sinònimos e contràrios assacoa Frases assassegus, mi est fuendhe donz'ispera! ◊ como sezis essendhe dai sa beste abberu: assassegus bos faedho male! ◊ fit unu dischente abbistu ma, assassecus, resurtatos non bi n'aiat ◊ assassegus at cumpresu comente fit sa chistione Sambenados e Provèrbios prb: chie assassegus istat, o perdet o achistat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu in the end Ispagnolu por fin, finalmente Italianu infine Tedescu schließlich.

bellaggài , cng, avb: bellecasi, belleggae, belleggai, belleggasi Definitzione belle e deasi, mancari deasi; apustis de tanti…: belleggasi dhu narant fintzes in su sensu de tambene, belle e chi… = mancari, fintzas si…; belle e… = agiummai; belle e gai (belleggai) = mancu mali Sinònimos e contràrios bellebbai, belle, mancumale Maneras de nàrrere csn: belle e chi… = mancari, fintzas si…; belle e… = agiummai; belle e gai (belleggai) = mancu mali Frases in família sa gana bellaggai non l’aviamus galu connota ◊ si sunt brigados: belleggai s'ant tocadu sa manu ◊ bellecasi is preghieras ciai ti nci intrant in conca! ◊ belleggai bi l'as fata, mih, a li dare banzu!…◊ boche azis bufadu totu su binu e belleggai no parides cotos ◊ belleggai chi nessi ses ritzu: sanedhu ses? ◊ cussu est tramposu, ma belleggai mi at pagadu 2. belleggai bos at essidu alenu!…◊ su corpus mi sento iscusseltadu: belleggai mi daes fortzas noas! ◊ belleggai sa cosa fit ispuntante e at achipidu a totu ◊ belleggai su víssiu de èssere pullinu che li est vessidu ◊ fit malàidu meda, belleggai est sanadu ◊ fia pessendhe chi no mi lu faghiat custu piaghere, belleggai za mi l'at fatu 3. belleggasi esse agatau unu triballu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cependant, toutefois, néanmoins, heureusement, enfin Ingresu yet, luckily, finally Ispagnolu sin embargo Italianu tuttavìa, nondiméno, fortunataménte, finalménte Tedescu trotzdem, glücklicherweise, endlich.

codiàna , nf, avb: cogiana, cojana, congiana Definitzione s'úrtima parte de una sumana de tempus; sa puda prus bàscia cun prus pagos ogos chi in su fundhu de sa bide depet abbarrare a úrtimu (ctr. cabidiana o carriadòrgia); cotza de linna chi de sa parte de asegus s'intrat in s'incàsciu de s'isteva po mantènnere sidhia sa timona a sa parte de asegus in s'arau / avb. a codiana, in codiana = a úrtimos Frases codiana de chida, de mese, de annu ◊ a codiana de s'àteru mese in bidha che sunt sos poetas a sa festa ◊ pustis, a codiana de frearzu, t'impigno de ndhe fàghere ispedire sa cantidade chi ti naro 2. s'aradu fit divisu in deghe petzos: sa cogiana, s'isteva, sa entale… Sambenados e Provèrbios smb: Cojana, Coiana, Coyana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dernier, derrier, à la fin, enfin Ingresu the last part, the back side of a thing Ispagnolu cola, fin, última Italianu l'ùltima parte, la parte posterióre di qlcs Tedescu letzter Teil, hinterer Teil.

finisamènti , avb Definitzione apustis de tanti, a fine e a candho (ge fut ora!) Frases unu cuncordu de pópulu finisamenti uniu (A.Cannas) Tradutziones Frantzesu finalement, enfin Ingresu finally Ispagnolu por fin, finalmente Italianu finalménte Tedescu schließlich, endlich.

imprefínis , avb Definitzione afines, a s'acabbada, a sa finis, infinis Sinònimos e contràrios assafines Frases imprefinis, su seminau in sa terra bona est chini ascurtat su fuedhu de Deus e dhu cumprendit (Ev.) Tradutziones Frantzesu enfin, finalement Ingresu finally Ispagnolu en fin, finalmente Italianu infine Tedescu schließlich.

infínis , avb Sinònimos e contràrios afines, assafines Frases insístiu de sa pobidha e de is fillus si est infinis apaxiau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfin Ingresu finally Ispagnolu en fin, finalmente Italianu infine Tedescu schließlich.