Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afocàre , vrb: afogai 1, afogare Definitzione mòrrere po no pòdere torrare àlidu (es. in mesu de s'abba, cun cosa arréschia in su gúturu); bochíere, fàere mòrrere sentza de lassare torrare àlidu Sinònimos e contràrios allupae, annegai, ataogare Maneras de nàrrere csn: afogai in su cagnu = impicai; afogai in s'àcua = annegai; afogàresi de dépidos = àere dépidos meda de no los pòdere torrare; ciumentu a matza afogada = impastu de tzimentu cun rena paga e zara meda Frases sa fune a bula a un'animale si li depet prèndhere a nodu chi no sucurrat, pro no si afogare Tradutziones Frantzesu noyer Ingresu to drown Ispagnolu ahogar Italianu affogare Tedescu ertränken.

allupàe , vrb: allupai, allupare, allupiai Definitzione segare s'àlidu, su no pòdere o no fàere torrare àlidu tupandho su gúturu, mancare o fàere mancare s'ària e po cussu etotu s'ossígenu chi si respirat Sinònimos e contràrios afocare, ataogare, atuligare Frases si est allupau in s'àcua ◊ passendi ingunis mi tocat de aguantai súliru, po no mi allupai de fragu de bassa ◊ agiudamí ca mi seu allupiendi! ◊ mi seu allupendi de su sidi, de su fàmini ◊ bufa àcua, ca ti allupas! Tradutziones Frantzesu étouffer, se noyer, asphyxier Ingresu to suffocate, to drown Ispagnolu sofocar Italianu soffocare, affogare, asfissiare Tedescu ersticken.

annegài , vrb: annegare Definitzione mòrrere allupaos in mesu de s'abba Sinònimos e contràrios allupae Tradutziones Frantzesu noyer Ingresu to drown Ispagnolu ahogar Italianu annegare Tedescu ertrinken.

còcolo , nm: còcoro Definitzione su frutu (upm) chi faet sa nughe, tundhatzu o pagu pagu longhitu, cun su corgiolu tostau e unu pagu giumburudu: su chiu est in duas perras e a bàtoro cabones, aintru de su de duos corgiolos, su tostau, mentres chi su primu, prus de fora e grussu, innanti birde, apustis si tzacat, si crebat, sicat e sa nughe si ndhe istacat e ndhe orruet (a/c. còcoro si narat de su frutu prus che àteru candho est cun su corgiolu chi sicat: chentza de custu corgiolu de fora si narat fintzes nuxi crua); a logos, còcoro est frutu bellu maduru e in cobertantza sa natura de sa fémina; a logos, giúmburu / furriedhu de còcolo = seganughe, zenia de zogu / est medinno còcoro = (nadu de su tempus) est betendhe ràndhine maduru; pesàresi che a su còcoro pertuntu (mantzadu, aurtidu)= artziaresiche e dàresi resones chentza ndh’àere Sinònimos e contràrios nuche Frases candho che ant finiu, papant nughedha e còcoro ◊ a cantu su turrone est cotu si betat su giu: còcoro, lintzola o ménnula Terminologia iscientìfica mtm, lno, frt, Juglans regia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu noyer, noix Ingresu walnut Ispagnolu nuez Italianu nóce Tedescu Nuß.

núche , nf: nughe, nuge, nughi, nugi, nuje, nuxi Definitzione genia de mata manna (e linna de òpera), faet frore mascu (pannuga, chi bogat in su cambu béciu) e unu fore fémina (in su cambu nou), su frutu (chi ingendrat in su frore fémina) essit tundhu e comente lompet portat duos corgiolos distintos: su primu (sa cogòcia) est lisu a fora, pruposu e birde candho est friscu, pustis a frutu lómpiu si tzacat, sicat e si ndhe istacat s'àteru, chi est unu pagu giumburudu e tostau, distintu in duas perras cun su chiu aintru (su chiu puru est in duas perras totu giumburudas, a bàtoro cabones o zubales) bonu meda po papare deasi e po fàere druches; genia de imbodhigu cun bruvura de isparare a giogu; in portales mannos, genia de pumu de metallu po tocare cun sa lóriga in is gennas / nuxi muscada = àrbure (Myristica fragrans) e su frutu chi faghet, a zisa de nughedha a una corza ebbia, manizadu in coghina a cundhimentu pro su fragu forte e su sabore aspidonzu Sinònimos e contràrios còcolo / bombeta / muzolu Maneras de nàrrere csn: sa nughe, sa nuxi (upm) = su frutu, unu o medas; sa n. podet èssere liera (chiu, a logos cócuru, bonu, sanu e crispu, cun ambas corzas cumpridas), mantzada (chiu in parte guastu, bermidu, prima corza punta, a tretos niedha guasta), morta (chiu deunudotu addrommigadu e sicu, aurtidu, sa de duas corzas chentza cumprida); sas nughes, is nuxis = sas àrbures de sa nughe; mazare, collire, segare, innetiare n.; nuxi perdosa = teréntile, mala a innetiare, calidade metzana de nughe, cun corza meda e afissa fintzas in mesu de su chiu; nuche de sa roda = butu, murtàgiu; sa nuge de su gúturu = is nuxis, su butone de sa bula, su cabu de sa canna de sos prummones, gorgobena; sa nughe de sa cossa = su murudhu de sa purpa prus neta, in sa cossa (mescamente faedhendhe de peta masellada); nuchedha = s'ossu de su rajosu; una n. sola in su sacu no faghet sonu = pro si fàghere a intèndhere tocat a èssere in medas Frases sas nughes de s'ortu che sunt àrbures mannas ◊ est bella s'umbra frisca de is nuxis ◊ is nugis e is pénsius murmudhant tramesu a sa trumbutura de s'abba 2. nois giogaimus a pípiris de nughe ◊ sa nughe si ndhe collit tra cabidanni e santuaini ◊ a chenare mi bastant duas nughes cun pane ◊ seu a bértula fendi sa circa de sa nuxi ◊ cheret segadu nughe ca faghimus pabassinos 3. s'intendhet isparos de fusiles, de nughes e de coetes 4. mi ponzei a tocare forte sa nughe de otone de su portale 5. mi aggarrant, mi picant a isculivitas e a fichias de pede a nuchedhas Sambenados e Provèrbios smb: (De)nughes, Nughes, Nuscis, Nuxis / prb: una nughe intro de su sacu faghet pagu sonu Terminologia iscientìfica mtm, frt, Juglans regia Ètimu ltn. nuce(m) Tradutziones Frantzesu noyer, noix Ingresu walnut (tree) Ispagnolu nogal, nuez Italianu nóce Tedescu Walnußbaum, Walnuß.

«« Torra a chircare