Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àpara , nf, nm: àparu Definitzione porru de angioni, genia de erba areste chi faet unu pagu che a s’àgiu, ma a cambu meda prus fine, biancu, unu pagu a conca (pagu prus grussa de su cambu) in s'oru de is arraighinas, unu pagu a triàngulu (in setzione), frores biancos a pubusone in punta furriaos conca a bàsciu a bisura de campana, de fragu e sabore forte, bona a papare Sinònimos e contràrios antzangioni, gusaju, porru / cdh. sàmbula Maneras de nàrrere csn: falàresi chei s'àpara in su mese de maju = arrui acomenti fait cust'erba in maju, candu si acaramat e sicat; genia de frastimu: abbasciau chei s'àpara!; vívere a coa de àpara = campare a fàmine, a dilléziu, cun cosighedhas de pagu contu Frases sos amministradores ant intituladu carrelas e piatzas a zente chi a bidha no li at dadu mancu un'àpara ◊ che fuint essidos time time, cun sas ancas modhes che àparu in maju (A.Cossu)◊ amus fatu sa falada chei s'àpara de maju! Terminologia iscientìfica rba, rbz, Allium triquetrum Ètimu ltn. cappara Tradutziones Frantzesu ail à trois angles, ail triquètre Ingresu wild garlic Ispagnolu lágrimas de la virgen Italianu àglio angolare Tedescu Glöckchen-Lauch.

berbèsa , nf Sinònimos e contràrios erbagràbina 1, bascumarinu Tradutziones Frantzesu giroflée, matthiole à fruit à trois cornes Ingresu sea viola Ispagnolu alhelí salvaje Italianu vïòla marina Tedescu Dreihörnige Levkoje.

dinnànti, dinnàntis , avb Definitzione die innanti, die prima de una calesiògiat die, ma mescamente sa die innanti de gianteris, torrandho agoa cun is dies, tres a oe, chentza de contare oe: oe, deris, gianteris, dinnanti / dinnantis ariseru = gianteris Sinònimos e contràrios | ctr. barigadu Frases sos pisedhos sunt torrados a zogare prus inganidos de su dinnanti 2. in su giornali de dinnantis ariseru un'articulista at nau chi innòi cantànt is cantantis mannus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu il y a trois jours Ingresu three days ago Ispagnolu hace tres días Italianu tre giórni fà Tedescu vor drei Tage.

gusàju , nm Definitzione porru de angioni, genia de erba chi faet unu cambighedhu biancu, fine che sa chibudha tzeurrada, unu pagu a concutza in s'oru de is arraighinas, fògia unu pagu a triàngulu (in setzione), de fragu e sabore forte, bona fríssia cun oos o fintzes crua (a insalada puru) Sinònimos e contràrios àpara, porru Terminologia iscientìfica rba, rbz, Allium triquetrum Tradutziones Frantzesu ail à trois angles, ail triquètre Ingresu allium triquetrum (grass) Ispagnolu lágrimas de la Virgen Italianu àglio angolare Tedescu Glöckchen-Lauch.

launèdhas , nf pl: leonedhas, leunedhas, lionedhas, liunedhas Definitzione genia de aina antiga meda a tres cannas po sonare a suladura; in cobertantza, genia de idea mala, cosa chi si timet, mémula / partes de is l.: tumbu, mancosa, mancosedha, cabitzinu (croba, loba: tumbu + mancosa); cuntzertu (su c.) = unu giogu, totu is tres cannas; launedha de forrani = pipiriolu de fenu Sinònimos e contràrios bísonas, bisones, bísosas, cannas, trubedhas / grima Frases sos pitzinnos andhabant a fàchere leonedhas a una tanca de trídicu ◊ su danesu Bentzon at fatu istúdiu abberu mannu subra de sas launedhas! ◊ tiu Frori fut su mellus sonadori de launedhas 2. zeo fia contrària po cudha leonedha chi mi aiat intrau in conca sa biada Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. ligulella Tradutziones Frantzesu instrument de musique à vent sard, à trois tuyau en roseau et la bouche comme réservoir d’air Ingresu launedhas (typical reed-pipe of Sardinia) Ispagnolu instrumento músico de trés tubos típico de Cerdeña Italianu spècie di zampógna tìpica sarda Tedescu sardische Hirtenflöte.

trecèntos, trechèntos , agt, nm: tregentos, tregentus, treghentos, trejentos, trexentus Definitzione tres bortas chentu (in números àrabbos 300, in números romanos CCC): coment'e agt. podet cuncordare cun su nm. Frases tenet trechentas berbeches ◊ si podiat bendi po trexentus munedas de prata ◊ no teniat abbisóngiu de is trexentus francus ◊ in treghentos annos cantu ndh'as bistu passandho in cue mannos e pitios! Ètimu ltn. trecentos Tradutziones Frantzesu trois cents Ingresu three hundred Ispagnolu trescientos Italianu trecènto Tedescu dreihundert.

tremíla , agt, nm: tremiza Definitzione tres bortas milli Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trois mille Ingresu three thousand Ispagnolu tres mil Italianu tremila Tedescu dreitausend.

tres , nm, agt, Definitzione coment'e nm. mascu inditat númeru chi benit intr'e duos e bàtoro (in números àrabbos 3, in números romanos III); est foedhu chi faet de agt. e che a sa bona parte de is agetivos chi inditant cantidade no càmbiat cunforma a su númene chi acumpàngiat (a/c.: nau de ora, cun s'art. plurale, est sèmpere fémina)/ no isciri cantu fait tres = èssere tontos abberu! Frases su tres in su ses bi cabet duas bortas 2. cussu pariat mortu tres dis ◊ sos tres Res sunt andhados a chircare a su Bambinu 3. si ndhe sunt pesados a sas tres de manzanu ◊ inoghe semus in tres Ètimu ltn. tres Tradutziones Frantzesu trois Ingresu three Ispagnolu tres Italianu tre Tedescu drei.