Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bórrida , nf Definitzione sa boghe pruschetotu de boes, bacas e vitellos Sinònimos e contràrios borrada, borrógliu, múghilu Frases sos carrales, a caloredhu a fogu, fint sonniendhe bacas rassas e bórridas de bijos ◊ sos traos sunt a bórridas ◊ in sos beranos, candho bigiaiant sas bachitas, sas bórridas poniant sa paura Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu bellow Ispagnolu mugido Italianu mùgghio Tedescu Muhen.

corrighinàre , vrb: corriginare, corrochinare, corronchinare, currighinare Definitzione betare unu corrighinu, istare a corrighinos: si narat de is animales, e de sa gente puru in su sensu de abboghinare o tzerriare in debbadas Sinònimos e contràrios abboghinare, ammuilare, barroinae, borrare, borrighinare, corraxinai, corrinai, irruilare Frases su porcu est corrighinandhe ◊ currighinant che traos in begriles ◊ si pesant a toroju corrighinendhe che boes feridos ◊ s'aca corrighinanne a istedhos de s'aera e sos procos in su lanne de sa pastura anzena 2. corronchinare che trabu de Orra ◊ a ndhe as de s'àsiu de corrighinare!… Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu beugler Ingresu to bellow Ispagnolu bramar Italianu mugghiare, schiammazzare dei tòri Tedescu muhen.

irruilàre , vrb Definitzione s'abboghinare o corrighinare chi faent is boes Sinònimos e contràrios ammuilare, corrighinare Frases de giúnghere già est ora, e no trascuras e, tenzendhe sos voes, los incoras: issos, mentres chi tue los alloras, irruilendhe abbivant sas alturas (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugir Ingresu to bellow Ispagnolu mugir Italianu mugghiare del bue Tedescu muhen.

irrúilu , nm Definitzione corrighinu, sa boghe, su tzérriu de is boes; tzérriu mannu de chèscia, de dolore Sinònimos e contràrios corrinu, múghilu / cérriu, grida Frases sas bacas a irrúilos tucaiant pro allatare sos bigros ◊ dae sos ojitos isperieit una illampizada chi naraiat prus de un'irrúilu! ◊ s'intendhent sos irrúilos de su trau 2. est boghe chi no est piús ne úrulu e ne irrúilu, ma gridu ispaventosu e orrorosu ◊ irrúilos de ira e de arràbbiu disisperadu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu bellow Ispagnolu mugido Italianu mùgghio Tedescu Muhen.

mughilàre , vrb: ammuilare, muilare, muliare Definitzione su abboghinare de animales mannos, pruschetotu boes e bacas; si podet nàrrere fintzes de su bentu forte o àteru sonu naturale Sinònimos e contràrios borrighinare, corraxinai, corrinai, irruilare / abbubbiai, corrighinare, corrinai Frases sas bacas paschendhe in sa tanca antziabant sa conca e muliabant pompiandhe a nois ◊ unu boe nighedhu a utos mughilandhe in trocos de canes arrajolados 2. múilat sa traschia cun su bentu, punghet chi paret limadura de ferru Terminologia iscientìfica bga Ètimu ltn. mugilare Tradutziones Frantzesu mugir Ingresu to bellow Ispagnolu mugir Italianu mugghiare Tedescu muhen, brausen, heulen.

múghilu , nm, nf: múila, múilu, múlia, múliu Definitzione borróinu, sa boghe comente dha faent is boes e is bacas, ma fintzes su zúmiu o súrbiu forte de su bentu Sinònimos e contràrios agróniu, irbéulu, irrúilu, orrúinu / frúschiu, muizu, zúmiu Frases tue no ses ómine ch'iscultat sa múila de su bentu ◊ s'intendhent múilos porosos de fogu ◊ in su múilu de su bentu desoladu s'úrulu de unu cane, fortzis fertu, beniat dae tesu ammesturadu (P.Sulis)◊ su múghilu de su boe ispojoladu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu bellow Ispagnolu mugido Italianu mùgghio Tedescu Muhen, Brausen, Heulen.

«« Torra a chircare