Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

carésia , nf: cerésia, ceréssia, ceréxia, cherésia, cheréssia, ciarésia, ciaréxia, créssia Definitzione genia de mata chi faet manna meda (bona fintzes po linna de òpera) e bogat unu frutu (upm) tundhitu, de sa mannària de un’olia, a tenaghe longu, cabudàrgiu (primu frutu nou, in beranu), de colore orrúbiu craru o fintzes cotu / in su frutu si podet distínghere: s'apiconi o tenaxi, sa prupa, su pisu, su papu de su pisu Sinònimos e contràrios cariasa, ceràsia Frases funt artziaus a is ceréxias ◊ ingunis est totu prantau a ceréxias ◊ tenia un'àlvure de cherésia alta chi no arrivaia a ndhe godhire 2. ti avertu, isturru, de no tocai prus cerésia! ◊ labai, ceréxia druci, barata!…◊ in logu nostu feus sa festa de sa ceréxia ◊ acudu a ispibidai cuatru o cíncui cerésias candu de suncunas si truncat su cambu…◊ oe annaus totus ca n'ispicaus sa cheréssia dae sa mata Terminologia iscientìfica mtm, frt, Prunus cerasus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cerisier, cerise Ingresu cherry-tree, cherry Ispagnolu cerezo Italianu ciliègio, ciliègia Tedescu Kirschbaum, Kirsche.

cariàsa , nf: cariaxa, cheràsia, cheriasa, chiriasa, chiriaxa Definitzione cheréssia, genia de mata chi faet manna meda (bona fintzes po linna de òpera) e bogat unu frutu tundhitu cun tenaghe longu, de sa mannària de un’olia, cabudàrgiu (primu frutu nou de beranu), de colore orrúbiu craru o fintzes cotu / a/c. sa cariasa (upm) = su frutu; sas cariasas = is matas de sa cariasa / unu romagliete de c. = zenia de trintzilleri (brúnzulu), comente ndhe faghet mescamente sa calidade minuda; cariasa médhighe = a romagliete de duas, a croba; calidades sardas de cariasa: allíngiu, arbagessa, arrúbia, barracochina (barracoca, barracocale, una creze madura e prus durche), carrofali, conca de moru, coru bianca, de ispíritu, de nuxi, marigosa, maurredhina niedha, primaria, tanaxi curtzu, zíngala; ceréxia imbriaga o burda = una creze de cariasa areste (Prunus avium) Sinònimos e contràrios carésia, ceràsia / cdh. criaxa Frases cuss'ortu est postu totu a cariasas ◊ sas cariasas faghent in logu artu e mescamente in umbrinu ◊ su coro meu bolat a tie, Sardigna bella, e a su monte de bidha cun péssighes e ménnulas in fiore e cariasas! 2. at bodhidu una pischedha de cariasa ◊ tra chiriasa e fémina interessat su colore piús de sa dultzura…◊ pro duas cariasas chi si ant manigadu ti arrennegas?! ◊ sa cariasa est irrujendhe ◊ in sa festa una tonaresa est bendhendhe turrone, nuzola, cariasa sica e sèmene de corcuvica 3. acudit sa pisedhina che a sa cariasa Terminologia iscientìfica mtm, frt, Prunus cerasus Tradutziones Frantzesu cerisier, cerise Ingresu cherry-tree, cherry Ispagnolu cerezo, cereza Italianu ciliègio, ciliègia Tedescu Kirschbaum, Kirsche.

cariasambriàga , nf Definitzione una calidade de cheréssia areste Sinònimos e contràrios cerexiabburda, ghinda Terminologia iscientìfica mtm, frt, Prunus avium Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu merise Ingresu cherry-tree, cherry Ispagnolu cerezo silvestre Italianu ciliègio selvàtico, ciliègia bisciolina Tedescu Kirschbaum.

cariasàrju , nm Definitzione ortu, logu prantau a cheréssias Frases si at picau unu cariasarju a frutu parte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cerisaie Ingresu cherry orchard Ispagnolu cerezal Italianu ciliegéto Tedescu Kirschgarten.

cariasínu , agt Definitzione chi est de cheréssia, in colore de cheréssia, che cheréssia / olia cariasina = zenia de olia de cufetu, tundha Sinònimos e contràrios arrubiastu, rujastrinu, rujatu, rujonzu / tundhatzu Frases est bellu cussu pane chin su butone cariasinu in mesu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rouge cerise Ingresu cherry red Ispagnolu cereza Italianu ciliegiòlo Tedescu Weichselkirsche.

carrafàle , agt, nf: cordofali, corrofale, garrofali Definitzione calidade de cheréssia barracochina, matuca meda Sinònimos e contràrios cdh. carrafali Maneras de nàrrere csn: fàula carrafale = manna meda; poeta carrafale = fentomadu, bonu Frases sa cariasa areste tenet tenaghe tundhu che a sa carrafale…◊ at collitu ménnula durche e cariasa corrofale 2. talentone, poete carrafale! (P.Casu) Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu cerise variété burlat, napoléon Ingresu kind of very big cherry Ispagnolu garrafal Italianu qualità di ciliègia mólto gròssa Tedescu sehr große Kirsche.

ceresiadàma , nf Definitzione genia de mata po bellesa, nada deosi po su frutighedhu orrúbiu cotu ma toscosu chi faet Sinònimos e contràrios belladonna 1 Terminologia iscientìfica frs, Solanum pseudocapsicum Tradutziones Frantzesu pommier d'amour Ingresu Jerusalem cherry Ispagnolu cerezo de Jerusalen Italianu pómi d'amóre Tedescu Korallenstrauch.

cerexiabbúrda , nf Definitzione una genia de cheréssia areste, mata (manna) e frutu Sinònimos e contràrios cariasambriaga, ghinda Terminologia iscientìfica mtm, Prunus avium Tradutziones Frantzesu merisier Ingresu wild cherry Ispagnolu cerezo silvestre Italianu ciliègia bisciolina Tedescu Vogelkirsche.

uciúva , nf Definitzione genia de erba a cambu grussitu e artu fintzes de metro e frutu chi faet (coment'e unu fodhe chi portat aintru una tamatedha tundha, groga candho est cota, bona a papare e ) Terminologia iscientìfica rbzc, Physalis peruviana. Tradutziones Frantzesu coqueret du Pérou Ingresu physalis, peruvian cherry Ispagnolu aguaymanto, tomatillo Italianu alchechèngio peruviano Tedescu Kapstachelbeere.