bírghine , nf Definitzione númene chi si giaet a is fadas, a is gianas; domu de gianas, una genia de sepurturas istuvonadas in s'orroca, is chi faiant in s'antigóriu Sinònimos e contràrios giana / camarita, coronedha, forredhu, forrighesu 2. su tempus coment'e un'aschiedha est istuvandhe una bírghine umbrosa in s'ànima pragada de una mama ◊ l'ant acatau mortu in sa bírghine sua cuzicada a lamiones betzos Terminologia iscientìfica opan Ètimu ltn. virgines Tradutziones Frantzesu fée Ingresu fairy Ispagnolu hada Italianu fata Tedescu Fee.
fàda , nf Definitzione genia de èssere de sa fantasia, piticu e pentzau che una fémina bella e delicada chi faet coment'e meràculos, cosas ispantosas; dhu narant po fémina galana meda, chi incantat de cantu praghet Sinònimos e contràrios giana Maneras de nàrrere csn: andhare che a sa fada = andai bèni meda, praxi, istai bèni, de sa mellus manera; zúghere o àere manos de fada = èssere de manos bonas meda, portai manus bellas meda a fai trabballu, de grandu capassidadi; pèrcia de fadas = domus de gianas, bóidos fatos in sas rocas, in s'antigóriu, pro bi pònnere sos mortos Frases fint tantu bellas chi pariant fadas ◊ bi fint sas fadas chi pariant ànghelos ◊ cale divina bellesa, sos ojos tuos de fada! (A.Piu)◊ drommi puru in sa glória de sos mannos, o cantore chi allatadu l'ant sas fadas! (G.Ruju) 2. cussas tintas chi si ponet in cara li andhant chei sa fada! (G.Ruju)◊ cussu bistire ti andhat che a sa fada!◊ su late mi andhat che fada ◊ si tucamus umpare andhat che a sa fada! Ètimu ltn. fata Tradutziones Frantzesu fée Ingresu fairy Ispagnolu hada Italianu fata Tedescu Fee, Schönheit.
fadighèdha , nf Definitzione min. de fada, ma fintzes de fadiga (segundhu comente si narat, bolendho nàrrere chi est meda) Frases candho sas sorres sunt essidas, Chixinera abberit sa méndhula e ndh'essint àteras fadighedhas Tradutziones Frantzesu petite fée Ingresu little fairy Ispagnolu hada pequeña Italianu fatina Tedescu kleine Fee.
fòla , nf Definitzione contu, paristória chi si narat mescamente po istentare is piciochedhos, fatu a pentzamentu ma a manera de pàrrere una cosa deabberu Sinònimos e contràrios contadu, contànsia, palistória Frases nonnu poniat in mesu de folas de orcos e bandhidos carchi càntigu sardu ◊ narat custa fola chi sas àlvures tenent un'ànima… Terminologia iscientìfica sntz Tradutziones Frantzesu conte de fées Ingresu fairy tale Ispagnolu cuento Italianu fiaba Tedescu Märchen.
giàna , nf: zana Definitzione genia de èssere de sa fantasia, fémina, de carena pitica, minoredha, bella meda; a logos dhu narant a sa sennoredha segadidus / min. gianedha, gianaredha; domu de gianas = coronedha, musuleu, pèrcia de fadas, cala de sos nanedhos,bóidu fatu in sas rocas, in s'antigóriu, pro bi pònnere sos mortos; malas gianas!… (genia de frastimu) = malasorte! Sinònimos e contràrios bírghines, fada, forrighesos / arrenza 1, bocigani, bociguadhus, mammaeritu, mutzamanu, segabódhighes, segadidus 1, sennora 1, serramanu Frases dríades, ninfas, gianas de Sardigna s'intanant in sas tupas pro s'anneu (P.Casu)◊ dèu seu sa giana, a cantellu minudu de criadura ◊ is gianas fiant tanti pitias de cantellu chi unu fundu de tamatas dhis fiat bastanti po umbrai 2. domos de gianas bi ndhe at in donzi parte e logu de sa Sardigna Sambenados e Provèrbios smb: (Deiana, Dejana, Esciana, Exiana), Giana Terminologia iscientìfica opan Ètimu ltn. Diana Tradutziones Frantzesu fée Ingresu fairy Ispagnolu hada Italianu fata Tedescu Fee.
palistória , nf: paristória Definitzione genia de contu chi foedhat de fatos e cosas prus che àteru a pentzamentu, fintzes po ammaistrare o giare imparu Sinònimos e contràrios contadu, contànsia Frases narat sa paristória chi in sas lontanas èpocas passadas fis abbitu de fadas (A.Paba)◊ mostres e orcos de sa paristória trement a petus bostru de timória! ◊ sos dischentes ant dimandhau ite cheriat nàrrere cussa paristória de su massaju Ètimu grcb. parhistoria Tradutziones Frantzesu légende, conte, fable Ingresu legend, fairy story Ispagnolu leyenda, cuento Italianu leggènda, fàvola Tedescu Märchen, Legende.