Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bàdula , nf: Definitzione su istare foedhandho meda, coment'e capacidade de foedhare cun facilidade ma fintzes coment'e chistionu chentza cabu Sinònimos e contràrios allegantina, apísciulu, argiolu 1, baràglia, ciaciarra, ciaramedha, ciarra, lúlluru, nànnara, paraleta, ragàglia Frases custas sunt veridades, no bàdulas de binu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage, babillage Ingresu gift of the gab Ispagnolu labia, parla Italianu parlantina Tedescu Zungenfertigkeit.

dàdida, dàdiva , nf Definitzione cosa chi si giaet a donu Sinònimos e contràrios arregalu, dadura, donu, presente Ètimu spn., ctl. dádiva Tradutziones Frantzesu don, cadeau Ingresu gift Ispagnolu donación, dádiva Italianu donazióne Tedescu Schenkung, Spende.

dónu , nm Definitzione cosa, bene, chi si faet a dadura, chentza nudha in càmbiu (si no est fatu cun iscopu); calidade bona, capacidade chi no dipendhet de imparu ma chi si tenet de naturale; su pl. sos donos funt s'oraria (is sinnalis o donatia) chi su cojuau nou giaet a sa fémina Sinònimos e contràrios dàdiva, donatia, presente, regalu / donesa Maneras de nàrrere csn: in donu = chentza paga, a regalu; papadonus = amantiosu de regalos, chi istat apitendhe regalos Frases bellu, mih, su donu chi li at dadu sa sogra a sa nura! ◊ a s'isposonzu ant fatu donos meda e bonos ◊◊ su donu inturpat a chie giuchet sos ocros apertos e irvortat fintzas sas paràgulas de sos giustos (Es.) 2. si no tenet su donu, ite nachi at a cantare a poesia! ◊ funt medas is donus chi tenit de natura, cussu ◊ Deus no mi at dadu cussu donu 3. si Deus favoressit s'annada, po Santuanni ti fatzu domanda e ti dongu is donus de òru ◊ sos de domo sunt andhados a comporare sos donos 4. pro issu, malu no bi ndh'at, de binu, ca bufat sempre in donu e mai pagat! ◊ unu mandrone cun totu est annuzau ca no li dant a mandhigare in donu! Ètimu ltn. donu(m) Tradutziones Frantzesu cadeau Ingresu gift Ispagnolu don, regalo Italianu dóno Tedescu Gabe.

istrína , nf: strina, ustrina Definitzione cosa chi si giaet in donu, a regalu; nau in cobertantza, cun dispraxere, dannu mannu, pelea, múngia Sinònimos e contràrios agatadura, arregalu, benandhada, donu, presente, trina 2 Frases a is piciochedhus chi andant addonguendi de geca in geca sa genti dhis fait istrinas: nuxi, méndula, durcis ◊ mi depeis fàere s'istrina de mi giare unu pagu de pisu ◊ a chie che portat s'arregalu a su nonnu torrant sas istrinas 2. za l'at tenta s'istrina, odheu, a che li mòrrere unu fizu mannu!… Ètimu ctl., spn. estrena Tradutziones Frantzesu étrenne, offre, pourboire Ingresu gift, tip, offer Ispagnolu estrena, donación Italianu strènna, offèrta, mància Tedescu Geschenk, Trinkgeld.

labredhína , nf Definitzione su istare a isciolóriu, foedhandho sèmpere, ma nau prus che àteru po su naturale de unu Sinònimos e contràrios labrédhia Frases est cue a labredhina de un'ora! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faconde, loquacité Ingresu gift of the gab Ispagnolu labia Italianu parlantina Tedescu Zungenfertigkeit.

«« Torra a chircare