abbetiàe, abbetiài, abbetiàre, abbetiàri , vrb: betiare, vetiare Definitzione arrespòndhere, foedhare ancora arrespondhendho contras a su chi narat s'àteru, sighire a foedhare torrandho a nàrrere sa cosa giai nada; prnl., pigaresidha a bétia, annervare Sinònimos e contràrios aconchizare, acorrochinare, arrebbecae, atoliai, briare, certai, profidiai, reotare, rempicare, tencinare, tostoinare / achibberare, acroconai, collobbiare, contierrare, inchibberare, inchighiristai, inchimerai, incrabudhire, infelai, infuterare, insutzuligai, intziminire, renignai Frases dh'iat abbetiau: No, tui no mi as a isciacuai mai is peis! ◊ faint unu fillu unu fillastu e nemus porit abbetiai! ◊ no po abbetiai, ma cussus fiant malloredhus, no cruguxonis! ◊ cudhu Fulanu fadiat de sangunau "Marongio" e dèu a abbetiai: "Marongiu!" ◊ su mere de sa tanca abbétiat pro no lia tzèdere, ca cheret cussa puru ◊ e cudha a narri carei, abbetiendu torra: No dhu est! ◊ abbetiendi, sighiant a tzerriai "cafei" cudha cosa chi cafei no fiat ◊ sa filla abbetiàt, ma su babbu no dha creiat etotu 2. abbetiaus chi candu si fuedhant e s'iscriint duas línguas, sunt duas culturas chi si agatant faci apari ◊ ti bollu biri abbetiendidhu in faci! Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter, objecter Ingresu to obstinate, to object Ispagnolu empeñarse, reñir Italianu incaponire, replicare, obiettare, altercare Tedescu streiten, sich versteifen, einwenden.
achibberàre , vrb Definitzione essire chíbberu, prenu coment’e ufrau; nau de ccn., su si crèdere meda, arrennegare po pagu; istrínghere / achibberare sa tzinta = istringi su cintu Sinònimos e contràrios achighiristai, altivai, incaboniscai, inchibberare, inchighiristai / abbetiae, afutare, airai, arrabbiai, arrannegai, inchietae, incrabudhire, infelai, infuterare, renignai / afíere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter, se mettre en colère Ingresu to be obstinate, to get angry Ispagnolu hincharse, obstinarse, irritarse Italianu incaponire, adirare Tedescu sich versteifen, sich entrüsten.
aconchizàre , vrb Definitzione abbetiare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbetiae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu incaparsi Tedescu sich versteifen.
acorrochinàre , vrb rfl Sinònimos e contràrios abbetiae, aperrighinare, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to get obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu incaponirsi Tedescu sich versteifen.
acroconài, acroconàre , vrb Definitzione pigare crocone, arrennegu, dispraxere / acroconàresi de un'idea = incaschetare, tzacaresiche un'idea frimma in conca Sinònimos e contràrios arrampedhai / abbetiae, afutare, airai, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchibberare, inchietae, inchighiristai, inchimerai, infelai, infuterare, renignai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, se mettre en colère Ingresu to get angry, to become obstinate Ispagnolu enfadarse, emperrarse Italianu incaparbire, arrabbiare Tedescu eigensinnig werden, zornig werden.
aperrighinàre , vrb Definitzione no bòllere intèndhere s’arrexone de s'àteru, fàere a conca sua chentza bòllere ascurtare nudha, pecare a perronia Sinònimos e contràrios abbetiae, aconchinae, acorrochinare, intestai, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu fermarsi a lungo con ostinatézza, incaponirsi Tedescu auf seinem Kopf bestehen, sich versteifen.
aputajólu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a abbetiare, chi no iscurtat s'arrexone de is àteros Sinònimos e contràrios abbetiosu, aperradu, contomaxi, corriatzu, pertiassu, pistilosu, testarrudu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obstiné Ingresu obstinate Ispagnolu terco Italianu ostinato Tedescu hartnäckig.
cotilósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est tostau, malu a cumbínchere Sinònimos e contràrios campianàgliu, testarrudu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogant, têtu Ingresu arrogant, obstinate Ispagnolu arrogante, testarudo Italianu arrogante, cocciuto Tedescu arrogant, dickköpfig.
impuntigliàre , vrb: impuntillae, -are Definitzione fàere sa cosa a puntígliu, fàere puntíglios Sinònimos e contràrios impuntare, puntigliare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu s'entêter Ingresu to grow obstinate Ispagnolu empeñarse, obstinarse Italianu impuntigliarsi Tedescu sich versteifen.
inchimerài, inchimeràre , vrb: inchimeriare Definitzione pigare chimera, pigare o giare arennegu, fintzes pònnere in conca calecuna idea a bisura de chimera Sinònimos e contràrios abbetiae, achibberare, acroconai, afutare, airai, aorcare, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchietae, inchimerire, infelai, infuterare, insutzuligai, intziminire, renignai Frases sendhe míseru isciau, t'inchimeras e ti faghes padronu in prepoténtzia (P.Casu)◊ su chelu si fit inchimeradu e caleit de botu sa irada de s'abba ◊ si bulluzat su mare, dae subra l'inchimerant sas nues… in pag'ora est un'inferru! ◊ sas aeras inchimeradas no faghent isperare in dies bonas ◊ si inchimeras a mie, ti zuro chi non cantas prus in logu! (M.Z.Funedda) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'irriter Ingresu to be obstinate Ispagnolu obstinarse, empeñarse Italianu incaponirsi, alterarsi Tedescu sich versteifen, sich erregen.
perrósu , agt Definitzione chi portat perra, chi est malu a cumbínchere a s'arrexone o iscurtare is àteros Sinònimos e contràrios aperradu, aputajolu, becorinu, perrónchinu, serronudu, testarrudu / ttrs. ridortu | ctr. asservidu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu têtu Ingresu obstinate Ispagnolu testarudo, terco Italianu testardo Tedescu hartnäckig, dickköpfig.
puntigliósu , agt: puntillosu Definitzione chi costumat a fàere puntíllias, chi no ndhe giaet in bínchida a s'àteru, chi pigat is cosas a puntíllia, a dispetu; chi faet própriu su giustu a didudentu, cun precisione, chi no fartat Sinònimos e contràrios abbetiosu, dirbetosu, impuntilladore, perraliosu, puntosu / ttrs. ipuntósigu Frases lampu, ca est puntillosu est abberu: no ti ndhe perdonat una! 2. fit puntillosu: su suo fit su suo e si lu picabat, ma s'anzenu lu rispetabat ◊ issu est puntillosu in sos impinnos Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu obstiné, qui a de l'amour-propre Ingresu obstinate, determined Ispagnolu puntilloso Italianu puntiglióso Tedescu eigensinnig.