Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aciapuài , vrb: aciapulai, aciapulare, assapuai, assapulai, assapulare, atapulare, atzapiai, atzapuai, atzapulae, atzapulai, atzapulare, tapulare*, tzapulai Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu, a unu trastu (o fintzes pònnere impastu a tretos in is muros); betare, imbolare, iscúdere a cropu, a istràmpidu, pigare a iscutuladas Sinònimos e contràrios ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapuedhai, atrapulai, cosinzare, tzapugnire / addrobbulare, atapai 1, betae, fuliai, isciúdere, rúchere / assachitai Frases is istimentos furint istampaos e atzapulaos ◊ si depiat acuntentai de is pantalonis de fustànniu atzapulaus in genugus ◊ ist cosindho e atzapulandho ◊ torrastis a domu timendi ca estis iscurriau is cracionis (e mamma dhus depèt aciapulai)◊ is istimentos istampaos dhos atzapulànt 2. atzàpulant carchi canterile, túnicant su locu 3. at assapulau su telèfunu chena arrespundi, de cantu fut arrennegau ◊ e totu gherra gherra nchi dh'intrant a s'aruta e dh'atzàpuant a terra (S.Baldino)◊ proit e s'istracia si atzàpulat a sa fentana ◊ nd'istudant su fogu atzapulendi sa fraca cun cambus de modhitzi ◊ issos no ant intesu s'atapulare de su coro meu ◊ càstia chini est aciapuendi a sa porta!◊ dhas at atzapuladas atesu ◊ sa pedhi nchi dh'apu atzapiada ca no balliat a logu ◊ si funt ispassiaus contendi totu su chi ant aciapuau apari in cià vira de issus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapiécier Ingresu to patch Ispagnolu remendar Italianu rattoppare Tedescu flicken.

afioncài , vrb Definitzione trebballare a sa grussera, fàere male su trebballu, cun pagu incuru o cun pagu arte, nau mescamente de unu maistu Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, acoredhai, allarodhai, ammangiucai, apunghedhare, inciapugliare, indrovigare Frases afionca, afionca… e apustis beni a ti pagai!… Tradutziones Frantzesu ravauder d'une façon grossière Ingresu to patch up Ispagnolu chapucear Italianu rinfrinzellare Tedescu verpfuschen.

afióncu , nm Definitzione acónciu, cosidura o tzapuladura totu fata male, trebballu fatu a improdhu, a afioncadura Sinònimos e contràrios aciorodhu, impiastru, improdhu, inciapudhu, indróvigu / impipadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ravaudage grossier Ingresu patch Ispagnolu chapuza Italianu abborracciaménto, frinzèllo Tedescu Pfuscharbeit.

ammeditzàre , vrb Definitzione cosire, betare tzàpulos a bestimentu segau Sinònimos e contràrios aciapuai, aconciai, apuntroxai, ataparatare, atrapulai, tzapugnire Frases at una beste betza e teves bídere comente l'at ammeditzada! Tradutziones Frantzesu rapiécier Ingresu to patch up Ispagnolu remendar Italianu rattoppare Tedescu flicken.

apipàre , vrb Definitzione arrangiare a sa bona pruscatotu bestimentu iscorriau Sinònimos e contràrios aconciai, apitzare, arragnare, impipai, intipedhare, tapulare Tradutziones Frantzesu rapiécer Ingresu to patch (up) Ispagnolu remendar, arreglar Italianu rabberciare Tedescu zurechtflicken.

apitzadúra , nf Definitzione su apitzare, cosidura fata male, a sa bona Sinònimos e contràrios afioncu, apipadura, impipadura Tradutziones Frantzesu ravaudage grossier Ingresu patch Ispagnolu corcusir Italianu raffrigno Tedescu Flickwerk.

apunghedhài, apunghedhàre , vrb Definitzione cosire a improdhu, coment'e faendho punghedhas, fatúgios, pònnere puntos fatos male; fàere punghedhas, pungas, bruscerias; fintzes pònnere sa punta de is peis, nau de is pipios cumenciandho a camminare e de chie ballat Sinònimos e contràrios afioncai, atrapungare 2. cuss'imbroglioni mi at apunghedhau po mi ponni avatu is piciocus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ravauder d'une façon grossière Ingresu to patch Ispagnolu corcusir Italianu rinfrinzellare Tedescu schlampig zunähen.

ataparatàre , vrb Definitzione pònnere o cosire taparatos Sinònimos e contràrios aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, atrapulai, tzapugnire Tradutziones Frantzesu rapiécer Ingresu to patch (up) Ispagnolu remendar, zurcir Italianu rattoppare Tedescu flicken.

ataparàtu , nm Definitzione taparatu cosiu, acónciu chi si faet a unu bestimentu istampau o segau Sinònimos e contràrios apuntroxadura, tapuladura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapiècement Ingresu patch Ispagnolu parche Italianu rattòppo Tedescu Flicken.

sàpuli, sàpulu , nm: ciapu, tàpulu*, tzapu 1 Definitzione orrugu de orrobba chi si cosit a unu bestimentu iscorriau; acónciu in s'imbussadura o ischedradura de unu muru (unu tretu piticu)/ ndi calat su celu a sàpulus = est proindhe a mal'istropiadura Sinònimos e contràrios issàpuli, istràciu, napuitu, puntórgiu 1, taparatu Frases po tui podiant erribbai bestius de sàpulis e a cuadhu de burrincu! ◊ portat unu giubbotu totu prenu de sàpulis Tradutziones Frantzesu pièce, rapiècement Ingresu patch, rag Ispagnolu parche, trapo Italianu pèzza, rattòppo, stràccio Tedescu Lappen, Flicken.

tapulàre , vrb: aciapuai, tzapulare Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu Sinònimos e contràrios cosinzare, sartzire, tapuledhare, trabungare | ctr. irtapulare Frases nois sas féminas bi amus de tapulare sas bestes ◊ Frantzischedha est in domo tapulendhe sa sacheta ◊ como no ndhe cherent mancu s'intesa de robba tapulada: finidu unu trastu si ndhe còmporant un'àteru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapiécer Ingresu to patch Ispagnolu remendar, zurcir Italianu rattoppare Tedescu flicken.

tàpulu , nm: [su tàpulu = nr. sutàpulu] ciapu, sàpuli, tzapu 1 Definitzione orrugu de orrobba, pruschetotu orrugu chi si cosit a unu bestimentu o àteru po aconciare un'iscórriu, unu tretu ispaciau; ischedradura chi si faet in is muros in tretu chi sa bècia nd'est orruta o est orruendhondhe Sinònimos e contràrios istràciu, puntórgiu 1, tzapulina / aconciadura, arràngiu Maneras de nàrrere csn: betare unu tàpulu = ghetai o cosiri unu tzàpulu, rebbucai; tàpulu de trovozu = bàlliu, tretu de trivozi; tàpulu de nie = tàpile, froca Frases no teniat unu sodhu a comporare unu tàpulu ◊ donaisidha una pipia de tzapu! ◊ su tzàpulu est peus de s'iscórriu ◊ portàt me in bratzus una pipia de canna totu bestia de tzapuedhus, anninniendidha 2. in su tretu chi che andhat s'intúnigu, in su muru, cheret rasigadu e betadu unu tàpulu 3. dongu una passaredha de tzàpulu a sa scala, aici abarrat su logu límpiu 4. niat a largos tàpulos (A.Casula) Tradutziones Frantzesu rapiècement Ingresu patch Ispagnolu parche Italianu rattòppo Tedescu Flicken.

tzàpu 1 , nm: ciapu, sàpuli, tàpulu*, tzàpulu, tzàpuru Definitzione orrugu de istràciu béciu, orrugu de orrobba, pruschetotu orrugu chi si cosit a unu bestimentu o àteru po arrangiare un'iscórriu, un'istampu / min. tzapuedhu; tzapu de peis = corriolu de tela, petza de pè; tzapu de ortigu = orrugu Sinònimos e contràrios istràciu Maneras de nàrrere csn: ghetai unu tzàpulu = cosire, pònnere unu tàpulu; fuedhai a buca de tzàpulu = faedhare coment'e a buca prena, de no si cumprèndhere bene su chi si narat; dogna tzàpulu bolit intrai in lissia = nau de unu coredheri chi boit manixai cosas difícilis; niai a tzàpulus = a froca lada, a tàpiles mannos; pàrrere unu tzàpulu cotu in sa lessia = zúghere sa cara che sa tela (de assuconu, de maladia) Frases una màchina dh'at imbistida e iscavuada a terra cument'e unu tzapu ◊ at agatau una pipia de tzapus totu prena de agullas Tradutziones Frantzesu pièce de rajout Ingresu patch Ispagnolu parche Italianu tòppa Tedescu Flicken.