birbànte , agt, nm: birbanti,
birbantu,
bribanti,
bribbanti Definitzione
(f.-a), petzu de furca, chi o chie faet birbantadas, cosas de furbos e no sèmpere bonas o po su bonu
Sinònimos e contràrios
canàgliu,
fulbu
/
cdh. bilbanti
Frases
est istétia una fortuna manna mera po mei a connosci una língua birbanta chi ti permitit sa pichiara vera (T.Mundula Crespellani)◊ birbante imboligosu, tramposu! ◊ tontu o bribanti, no dhu cumprendu custu piciocu! ◊ cussa si creit prus bribbanta de sa morti!
2.
cussu est unu bribanti segau de cresci, no ndi potzu fai ni ferru e ni aciou!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
fripon,
fourbe
Ingresu
scoundrel
Ispagnolu
canalla,
pillo
Italianu
birbante
Tedescu
schurkisch,
Schurke.
canàgliu , nm: canaju,
canalzu,
canàrgiu,
canarju,
canartzu,
canarzu,
canaxu,
cranaxu Definitzione
chie ingollet o manígiat canes, mescamente cassandho (o chi fintzes ndhe pesat, ndhe custódiat e àteru); chi o chie faet atziones pagu bellas, pagu bonas
Sinònimos e contràrios
canateri
/
birbante
Maneras de nàrrere
csn:
canàrgiu abarrau = su chi istat coizadu dendhe tentu a daisegus de sos àteros catziadores; c. scrancadori = su chi tentat in sas postas
Frases
sa die de sa catza dao su cane meu a su canarzu ◊ su capugassa at fatu unu signali a is canaxus ◊ canno fipo canàgliu no mi lassaiant mancu perchiare canno su capucatza fit ammustrànnennos sos sinnos de sas postas ◊ in catza bi sont sos canàglios e bi sont sos posteris
2.
cussos canarzos de Montetzitóriu tochent a fora, mala raighina! ◊ ma abbàida ite mi at fatu cussu canarzu!…
Sambenados e Provèrbios
smb:
Canargiu
Ètimu
ltn.
canarius
Tradutziones
Frantzesu
batteur,
canaille
Ingresu
scoundrel,
beater
Ispagnolu
perrero,
canalla
Italianu
battitóre,
bracchière,
canàglia
Tedescu
Treiber,
Schuft.
fellòne , nm: filone Definitzione
chie si fúrriat contr’a su superiore chi dhu cumandhat
Sinònimos e contràrios
rebbellu,
rebelde
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
félon,
rebelle
Ingresu
scoundrel,
rebel
Ispagnolu
rebelde
Italianu
fellóne,
ribèlle
Tedescu
Aufrührer.
gagliótu , agt, nm: (ga-gli-o-tu)
galiote,
galiotu,
galliotu Definitzione
nau de unu prus che àteru a disprétziu, chi est orrobba de galera, furca, malu
Sinònimos e contràrios
ibbrichi,
malu,
pistelcu
Frases
bandulleri ischivu, galliotu e innui fiast?! ◊ galliotu, totu sa dí est iscicutendimí sa butega! ◊ gagliotu, chi ti aferru gei ti dhas callentu is nàdias! ◊ galiotos a préides unidos sunt tessendhe tírrias e brigas (P.Mereu)
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
vaurien,
bagnard,
fripon
Ingresu
scoundrel,
sly devil
Ispagnolu
bribón,
galeote
Italianu
furfante,
galeòtto
Tedescu
schurkisch.
trancamallósu , agt, nm Definitzione
chi o chie acostumat a fàere trancamàglias, imbodhigos, ingannos po su torracontu suo
Sinònimos e contràrios
arruseri,
trafaneri,
tramposu,
trancheri,
trapuleri
Frases
cussu trancamallosu narat de sa pedra pane: no li ponzas mente!
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
flibustier,
escroc
Ingresu
scoundrel
Ispagnolu
estafador
Italianu
filibustière,
imbroglióne
Tedescu
Betrüger.