Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
corriàssu, corriàtu, corriàtzu , agt: curriatzu Definitzione
chi est che corria: chi trochet bene chentza si segare, chi est lentu e forte, nau fintzes de gente; nau de su naturale de unu, chi no si lassat bínchere deasi fàcile fàcile, chi aguantat a ideas contràrias / pani, pasta, linnàmini, ferru corriatzu = chi tenit corria, chi no est tzacadinu
Sinònimos e contràrios
corjatu,
lentu,
pertiassu,
tétinu
/
abbetiosu,
aputajolu,
pistilosu,
testarrudu
| ctr.
chídrinu,
tzacadinu
Frases
sa petza corriatza bolit ammodhiada in su serenu
2.
fémina làngia, corriatza ◊ apetigau de crapita grai de meri a iscraxu mannu, seu crésciu corriatzu che tiria (S.Mossa)◊ óminis corriatzus no morint allestru ◊ su giuale si faet de úmbulu ca est linnàmene corriatzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coriace,
flexible
Ingresu
tough,
flexible
Ispagnolu
coriáceo
Italianu
coriàceo,
flessìbile
Tedescu
lederartig,
biegsam.
rempéllu , agt, nm: arrepellu,
repelle,
repellu,
rumpellu Definitzione
nau de gente o de animale, chi no si lassat cumandhare, chi oponet una fortza a su domíniu, chi no ponet mente; nau de calecuna cosa chi depet mòvere, girare, o àteru deasi, chi est mala a mòvere, a girare, chi dhu faet a fortza; fintzes furriada chi si faet contr'a ccn. o contr'a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
cantoneri,
chertosu,
rebelde,
screnciosu
/
ammutighinada,
arrempellada
/
ttrs. rimpedhu
| ctr.
bolenterosu,
coriale
Frases
respinghesit continu, cun repella voluntade, firmesa e cun onore, pro no cuntzèdere a su binchidore sa fiza sua ◊ un'idea repella ti che at postu in sa tzella! ◊ su fizu de su sabbateri est repellu abberu: no ponet mai mente a su chi li narant
2.
deo no so poeta de talentu: candho leo sa pinna… est rempella! ◊ a su friscu li cheret postu unu pagu de ozu: est unu pagu rempellu, depet èssere ruinzadu
3.
cal'est sa rejone de custu repellu? chie bos at postu tantu frenésigu?
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
itl.
ribelle
Tradutziones
Frantzesu
indocile,
résistant
Ingresu
tough,
unruly
Ispagnolu
indócil,
indómito
Italianu
indòcile,
resistènte
Tedescu
unfolgsam,
widerspenstig.