bòmbere , vrb Definitzione
caciare, torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau, nau fintzes in su sensu de bogare cosa meda; èssere a conos, àere gana de caciare; orròschere a unu; pagare o prànghere po su male fatu: s'impreat prus che àteru a pps. (bómbidu, bómbiu) o a inf. / bòmberenche su frocu de s'ànima = catzàrendhe sos ogros, caciaindi totu
Sinònimos e contràrios
arrevesciai,
bombare,
bombitai,
butare,
caciae,
gòmbere,
istercorare
/
marigai
Frases
est a cónios e comintzandhe a bòmbere ◊ sa miniera aiat incomintzatu a bòmbere abba chi s'aiat piligatu rocas, funnos e donzi cosa ch'imbeniat ◊ ambos duos si aiant apompiatu su chi nche aiat bómbitu su frastinzu
2.
como los apo bómbidos custos argas de muntonarzu chi no ischint fàghere àteru si no dare ifadu a s'àteru!
3.
addaghi mi che segas ben'ene sa passéntzia che la bombes totu a una bia!
Ètimu
ltn.
vomere
Tradutziones
Frantzesu
vomir,
avoir du dégoût pour…
Ingresu
to vomit,
to loathe sthg
Ispagnolu
vomitar
Italianu
vomitare,
avére qlc. a nàusea
Tedescu
brechen,
vor etwas Ekel empfinden.
bombitài, bombitàre , vrb: bumbitare,
vomitai Definitzione
caciare, torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau; bogare a fora a meda coment'e caciadura; èssere a conos, àere gana de caciare
Sinònimos e contràrios
arrevesciai,
bombare,
bòmbere,
butare,
caciae,
conare,
gòmbere,
istercorare
Frases
su carabbineri che at bombitadu su chi zuchiat in corpus bidindhe cudhu cun su leputzedhu ficadu in su coro
2.
acudesit su trenu bombitendhe fumentu, ca tandho fit a vapore
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
vomir
Ingresu
to vomit
Ispagnolu
vomitar
Italianu
vomitare
Tedescu
brechen.
bómbitu , nm: búmbitu,
vómbitu Definitzione
coment'e una fortza po caciare, po ndhe torrare de s'istògomo sa cosa papada, prus che àteru chentza dhu bòllere fàere, po gana chi no dipendhet de sa volontade
Sinònimos e contràrios
butos,
caciada,
cóinu
Frases
isse candho zughet sa frebba no podet assazare nudha ca li faghet a bómbitos ◊ su pódhighe postu in s'irguzu faghet bènnere su bómbitu ◊ su frenugu faet passare sos bómbitos
Tradutziones
Frantzesu
vomissement
Ingresu
vomit
Ispagnolu
vómito
Italianu
vòmito
Tedescu
Brechen.
caciàda , nf Definitzione
sa cosa chi si ndhe torrat de s'istògomo, su caciare
Sinònimos e contràrios
bómbia,
bombitadura,
butadura,
caciadura
/
bómbitu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vomissement
Ingresu
vomit
Ispagnolu
vómito
Italianu
vòmito
Tedescu
Erbrochene.
caciadúra , nf: catzadura Definitzione
sa cosa chi si ndhe torrat de s'istògomo / nàrriri caciaduras = tontesas, cosas chi faint grisu
Sinònimos e contràrios
bómbia,
bombitadura,
butadura,
caciada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vomissement
Ingresu
vomit
Ispagnolu
vómito
Italianu
vòmito
Tedescu
Erbrochene.
caciàe, caciài , vrb: caciare 1,
catzare 1 Definitzione
torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau; èssere a conos; orròschere a unu
Sinònimos e contràrios
arrevesciai,
bombare,
bòmbere,
bombitai,
butare,
gòmbere,
istercorare
/
bocare
Maneras de nàrrere
csn:
catzàrendhe sos ogros = fai a gana lègia meda; catzare sàmbene = fai sacrifícius mannus, ispudai sànguini
Frases
fichirinci is didus in buca e circa de ndi caciai totu! ◊ candho zughet sa frebba no rezet nudha: totu su chi mànigat ndhe catzat ◊ lampu a efetu malu chi mi at fatu cussu fragu: pro ndhe catzare sos ogros!…
2.
catzat sàmbene, su póveru, e suore e su ricu nachi est sou su lugore! ◊ sos ojos ti si unfrent e che funtanas catzent fogu e nie!
3.
su trenu est coladu catzendhe fogu e fumu ◊ sos comunistas za sunt rujos, ma no catzant fogu ◊ rica funtana, sighis a catzare?
Ètimu
itl.
cacciare
Tradutziones
Frantzesu
vomir
Ingresu
to vomit
Ispagnolu
vómitar
Italianu
vomitare,
riméttere,
rigurgitare
Tedescu
erbrechen.