Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
istratzolàu , pps, agt, nm: istratzuladu Definitzione
de istratzolare; chi est totu iscorriau; nau de orrobba, de trastu, chi est segau a tiras; nau de unu, chi est bestiu de orrobba segada o bècia
Sinònimos e contràrios
irbinarjau,
iscorriau,
iscorriolau,
ispendhuladu
/
iscosinzadu,
istracibau,
pedhitzoni,
spollatzinu,
strícialu
2.
Titinu Nivola at fatu sa Sardigna a pane de Otieri, una Sardigna istratzolada cun Orane marcada in mesania ◊ fit totu istratzolau, brutu e chin sa cara issambentada ◊ so andhadu iscultzu, istratzuladu, cun sa carre brujada ◊ istratzuladu e a pè, santu Giuanni at giradu su desertu
Tradutziones
Frantzesu
gueux
Ingresu
torn,
beggar
Ispagnolu
desgarrado,
trapajoso,
andrajoso
Italianu
lacerato,
straccióne
Tedescu
zerrissen,
zerlumpter Mensch.
istravàciu , agt, nm: istravàgiu,
stravàciu Definitzione
nau de ccn., chi est malegontzu, matratu, nau de cosa, chi est consumada, ispaciada, bècia; frazadura, manígiu chentza reguardu / èssere de istravazu = de manizu mannu, manizadu a meda, pro cosa bruta
Sinònimos e contràrios
fadicosu,
famicosu,
pedhitzoni,
pedidore,
pobiritedhu
/
iscrau
/
cossumidura,
finigoni,
ispitidura
Frases
is propietàrius si fiant benni su braberi a peis po no s'imbesturai in butega cun cudhus istravàcius chi teniant fragu de sudori (B.Lobina)◊ vida lègia fiat sa sua, cun su babbu sempri apitzus che unu meri cun is istravàgius ◊ sos pilocos a issa la tratant che una tzerachedha de istravazu
Tradutziones
Frantzesu
gueux
Ingresu
tramp
Ispagnolu
mendigo andrajoso
Italianu
pezzènte
Tedescu
armer Schlucker.
malatrociàu, malatrossàu , agt: maletrassadu,
malitrogiau Definitzione
nau de ccn., mali atrociau, bestiu male, postu male de bestimentu, cun bestimentu béciu, arrogau, chi no orruet bene
Sinònimos e contràrios
addegonidu,
malachintadu,
malatragiau,
scumuru
| ctr.
benepostu
Frases
no ti presentis totu malatrossau, ca sa genti chi depit benni funt signoris ◊ po comenti furint malatrossaus pariant dus peduleus ◊ pariat unu diàulu, aici malatrossau ◊ est una fémina betza e maletrassada, rassa chi paret sulada, sas titas che brochitas, leredhosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
indécent,
mal assorti,
mal fichu
Ingresu
shabby
Ispagnolu
andrajoso,
harapiento
Italianu
indecènte,
malcombinato,
mal vestito
Tedescu
zerlumpt,
schlampig,
schlecht gekleidet.