alluscàu , pps, agt Definitzione
de alluscare; chi est coment'e tzurpu, chi no biet prus nudha de sa gana o disígiu, chi dhu praghet sa fémina (o s'ómine), chi est imbriagu / alluscau de su sídiu = cassidu, tzegu de su sidi
Sinònimos e contràrios
alluscorau
Frases
Mallena fit débbile e alluscada de natura
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
rêveur,
sensuel
Ingresu
dreamer,
sensual
Ispagnolu
ciego de pasión
Italianu
sognatóre,
sensuale
Tedescu
träumend,
sinnlich.
bisogài , vrb Definitzione
coment'e intzurpare, ma prus che àteru po isfortzu abbaidandho
Sinònimos e contràrios
incegai,
isogritedhare,
isoxitare,
sbisogai
Frases
alluimí sa luxi ca seu bisoghendimí! ◊ seu bisoghendumí cun custa cosa iscrita pitichedhedha
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aveugler
Ingresu
to blind
Ispagnolu
quedarse ciego
Italianu
accecare
Tedescu
erblinden,
blenden.
cégu , agt, nm: tzecu* Definitzione
chi no biet, chi at pérdiu sa vista
Sinònimos e contràrios
ciurpu
Frases
ingultinno fumu e ferinno che cegu apo ocitu su fogu
Tradutziones
Frantzesu
aveugle
Ingresu
blind
Ispagnolu
ciego
Italianu
cièco
Tedescu
blind,
Blinde.
ciúrpu , agt, nm: surpu,
trupu*,
tzulpu Definitzione
chi o chie no biet, chi dhi mancat o dhi fartat meda sa vista
Sinònimos e contràrios
cegu,
insurpu,
ispereladu
Maneras de nàrrere
csn:
c. límpiu = tzegu ’eretu; pértia ciurpa = casidhada, canna de bide interrada a betare raighinas chentza ndhe la segare dae su fundhu; fai che a su c. chi at agatau un'iscala ’e carru = fàghere una cosa chi andhat sola, fàtzile, cosa chi ischit fàghere fintzas s'àinu meu (arratza de balentia!…); a sa ciurpa = tegos tzegos, chentza fàghere contu de nudha, fidèndhesi tropu
Frases
ciurpixedhu est cussu cristianu… no bit aundi passat!
2.
est andendi a tontonus e a sa ciurpa (S.D'Arco)◊ sa piciochedha est tropu bregungiosa, no ti connoscit… e non est chi si nci ghetit a sa ciurpa!
Tradutziones
Frantzesu
aveugle
Ingresu
blind
Ispagnolu
ciego
Italianu
cièco
Tedescu
blind,
Blinde.
curcúdhu 1 , nm: cuscudhu Definitzione
su primu tretu de s'istentina prus grussa, comente acabbat sa fine (e ue dhu'est s'incoldu, itl. appendice)
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
cæcum
Ingresu
caecum (intestine)
Ispagnolu
intestino ciego
Italianu
intestino cièco
Tedescu
Blinddarm.
tzécu , agt, nm: cegu,
tzegu Definitzione
chi no biet, chi at pérdiu sa vista; chi no cumprendhet prus su chi est faendho coment'e intzurpau po calecunu sentimentu forte (amore, ódiu, àteru); tzegu si narat fintzes in su sensu de légiu meda (mescamente de fémina, a disprétziu) e fintzes de malàidu, istrupiau, chentz'abbilidade, bambu
Sinònimos e contràrios
ciurpu,
tzorbu
/
légiu
Maneras de nàrrere
csn:
tzecu pàparu = ciurpu límpiu, tzegu deretu; èssere tzegu de su fàmine, de su sidi = morendi de fàmini, de sidi, famiu, sidiu meda meda; trigu tzegu = aurtidu, chi no at fatu ispiga; corpare che tzegu, a sa tzega = chentza dolu perunu, a meda, chentza cussideru perunu ne de méritu e ne de misura; fàghere una cosa tzegu tzegu = chentza timire nudha, in arriscos de fàghere dannu, chentza dare tentu, a poderiu; ndhe bogat s'ogru a su tzegu = est gai ladinu chi de prus no si podet, si bit sentza de abbisóngiu mancu de dhu nàrriri; a sa tzeca = sentza de castiai, sentza de arrexonai, sentza de cumprèndiri; musca tzeca = zenia de zogu; cumandhare che ufissiale tzecu = cumandai e bastat, chentza cussideru perunu, a prepoténtzia
Frases
soe tzeca, mi nch'est intrada un'ispina a s'ocru! ◊ cussos sunt tzegos bidindhe: zughent ogros sanos ma no bident sa cosa!
2.
torresit a su litu ue pechesit tzega de amore ◊ so tzegu de su fàmine, tota die chentza manigare ◊ a sa tzega ti fúrrias a mossu che cane arrajoladu ◊ si seus móvius a sa tzega ◊ s'orroda de sa fortuna girat a sa tzega ◊ in situatziones chi ndhe bogant sos ojos a su tzegu, su divórtziu bi cheret! ◊ sa musca si est betendhe tzega tzega ◊ sas puzones a trumas si sunt betendhe tzegas tzegas, famidas ◊ si che colat tzegu tzegu imbuchendhe in mesu de totu cudhas màchinas!
3.
babbai est torrendisí a cojai… cancuna bella tzega depit èssiri! ◊ su pipiu est nàsciu tzeghixedhu e a dhu malustriai no bollu ◊ furiat su prus tzegu de is fillus ma su prus abbistu
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie no ischit est cumpanzu de su tzegu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
aveugle
Ingresu
blind (man)
Ispagnolu
ciego
Italianu
cièco
Tedescu
blind.
tzúlpu , agt, nm: ciurpu,
surpu,
trupu*,
tzurpu Definitzione
chi o chie no biet, chi dhi mancat o faet farta manna sa vista, a bortas fintzes nau in su sensu chi no cumprendhet, no biet su male chi faet
Sinònimos e contràrios
cegu,
insurpu,
ispereladu
Maneras de nàrrere
csn:
fai una cosa a sa tzurpa = a sa tzega, sentza de castiai, sentza de biri, sentza de isciri; tzurpu límpiu = chi no bidet própiu nudha; tzurpixedhu!… = tzegu própiu, tzegu deretu; èssiri cumenti a unu tzurpu chi iat agatau un'iscala de carru… = arratza de meraviza!… (za est cosa madura!)
Frases
fai chi su tzurpu apubit e s'istrupiau camminit! ◊ toca, ita mi bogas a papai, chi seu tzurpu de su fàmini?
2.
est surda e tzurpa límpia sa meri mia
Sambenados e Provèrbios
prb:
bit mellus unu tzurpu in domu sua chi no chini nci bit in domu allena
Tradutziones
Frantzesu
aveugle
Ingresu
blind (man)
Ispagnolu
ciego
Italianu
cièco
Tedescu
blind.