arrogliài, arrogliàre , vrb: arroliai,
arroliare,
arrollai,
arrollare,
arrolliai,
arrolliare,
arrulliari,
orrolliare,
roliai Definitzione
istare (o fintzes pònnere) a rólliu, a inghíriu, a rodeu de calecuna cosa, de unu logu o fintzes de una chistione, andhare a inghírios, a giru, andhare o istare a inghíriu, istare perdendho tempus, fintzes bènnere
Sinònimos e contràrios
arrodeare,
bagamundai,
garronai,
ingiriolai,
zirandhare,
zirare
Maneras de nàrrere
csn:
èssiri arroliau = istare a arrólliu, a fiotu paris; filu ispinau arrolliau = fatu a incropadas mannas tentas apare a manera de impedire o istrobbare a colare; andai arróllia arróllia, arrolla arrolla = istare zirendhe, bagamundai
Frases
is pillonis funt arroliendi a cedhas ◊ unu crou est arroliendi circhendi àcua ◊ su bendidori arróliat in is arrugas ◊ ses arroliendi de diora…: no circhis contus! ◊ sas cumpanzas l'arrólliant e li fachent festa (N.Mureddu)◊ su sero sa zente si arrolliaiat in su zannile a friscurare ◊ in s'aera comintzeit a si arrolliare custa truma de nues ◊ at a èssi fadiau totu sa dí arrolliendu cun cussa cosa a codhu!
2.
dhoi arróliat coment'e unu murrúngiu de tronus atesu
3.
nci at una pranta arrogliada e fata, fata e arrogliada a picu e picada, picada a picu e bivit in friscu e non sicat mai ◊ sa pobidha fut sétzia arroliada in sa bia cun is bixinus
Ètimu
ctl.
rotllar
Tradutziones
Frantzesu
entourer
Ingresu
to go round,
to wander
Ispagnolu
rodear,
vagar
Italianu
girare attórno,
gironzolare
Tedescu
umlaufen,
umherschweifen.
pidanciulài , vrb: piranciulai Definitzione
istare sèmpere naendho dónnia cosa a s'unu e a s'àteru, fintzes cosas chi iant a istare méngius chentza dhas ischire, fintzes istare in giru chentza cabu
Sinònimos e contràrios
contularjare,
crastulai,
lendhare,
lorodhare,
piscinargiai,
pistizonare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rapporter,
moucharder
Ingresu
to gossip
Ispagnolu
charlar,
cotillear
Italianu
svesciare,
gironzolare
Tedescu
ausplaudern.