Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abbajonàre , vrb Definitzione
essire o fàere a bajone, a lachedhu, a bisura de canale, nau de cosa lada, a pígiu fine o grussu puru (es. ortigu, tàula o àteru deasi)
Sinònimos e contràrios
acocovedhae,
aggobbae,
agionedhare,
allachedhare,
atzumborai,
colembrai,
corcobare,
inconcobare
| ctr.
intennerare,
istirai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
courber
Ingresu
to curve
Ispagnolu
encorvar
Italianu
incurvare
Tedescu
krümmen.
acancarronàe, acancarronài, acancarronàre , vrb: aconcorronai,
acuncurronai,
acuncurrionai,
cancarronai Definitzione
fàere coment’e a cancarrone, a unu lómboru, a lóriga
Sinònimos e contràrios
abbidhiritzai,
acavurai,
acoconare,
aggrancare,
aggurjare,
ateterigare,
atzancarronare,
aunchinare,
cancarai,
ingortigai,
inteterighedhare
/
abbibbirinai
Frases
e acidriadha, s'ischina, no ti abarris aconcorronau! ◊ seu acancarronau po su pesu mannu chi mi ant carriau ◊ una fémina si fut acancarronada a is peis de Gesús (Ev)◊ apu atobiau una fémina bècia totu acuncurronada ◊ su cani nc'est sartau aintru de su còfanu e si est acuncurrionau coment’e unu caboru
2.
su frius dhi at acancarronau is manus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
engourdir
Ingresu
to bend,
to numb
Ispagnolu
encorvar,
combar
Italianu
incurvare,
aggranchire
Tedescu
krümmen,
erstarren.
ancrucàre , vrb Definitzione
abbasciare a cara a denanti, a una parte
Sinònimos e contràrios
dòrchere,
grunare,
imbasciai,
inciunare,
incruai,
incrunai,
ingrutzare
Frases
sos úlumos si ancrucant a su bentu ◊ fit ancrucadu e a conca bassa in sinnu de respetu candho su podestade l'at mutidu ◊ in sas iscras sos trutzos birdes de sa chipudha, ancrucados, fint réndhidos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se courber,
se pencher
Ingresu
to bend
Ispagnolu
agacharse
Italianu
incurvare,
inchinare,
piegare
Tedescu
biegen,
beugen.
corcobàre , vrb: corcovare Definitzione
fàere dortu
Sinònimos e contràrios
abbajonare,
abbrentai,
acocovedhae,
agionedhare,
allachedhare,
atrotiai,
colembrai,
inconchedhare,
inconcobare,
indortigare
Frases
sa lantza s'est corcovada pariat de pasta crua
Ètimu
spn.
corcovar
Tradutziones
Frantzesu
courber
Ingresu
to bend
Ispagnolu
torcer
Italianu
curvare,
incurvare
Tedescu
biegen.
inconcobàre , vrb: incorcobare Definitzione
atrotigare faendho coment'e a conca, a lacu
Sinònimos e contràrios
abbajonare,
agionedhare,
allachedhare,
atzumborai,
colembrai,
corcobare,
ingobbedhare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
courber,
voûter
Ingresu
to bow
Ispagnolu
encorvar,
corcovar
Italianu
incurvare,
incurvire
Tedescu
beugen.