Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
faulóngiu , agt, nm Definitzione
chi o chie narat fàulas, chi ingannat, chi trampat, faet a crèdere una cosa po àtera
Sinònimos e contràrios
caldubberi,
castangeri,
fabularzu,
fauànciu,
fauloxu,
mincidiosu,
patoceri
| ctr.
beridadosu
Frases
cussas sunt féminas faulòngias, afrodhieras e traitoras
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mystificateur,
trompeur
Ingresu
deceptive
Ispagnolu
engañoso
Italianu
ingannévole
Tedescu
Betrüger,
lügnerisch.
ingannéri , agt, nm Definitzione
chi o chie costumat a ingannare
Sinònimos e contràrios
afrascadore,
arrebuseri,
fraitzu,
imbusteri,
ingabberi,
inganniosu,
ingregheri,
maltariosu,
mànghinu,
mariolu,
tramperi,
trasseri
| ctr.
sentzillu
Frases
sentz'e nisciuna istima, coru fartzu, inganneri, mi as amau po finta! ◊ ses andhendhe cun sussos dimónios inganneris!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trompeur
Ingresu
deceiver,
deceitful
Ispagnolu
engañador
Italianu
ingannatóre,
ingannévole
Tedescu
trügerisch,
Betrüger.
inganniósu , agt: ingannosu Definitzione
chi portat s'ingannia, chi faet is cosas a ingannu, chi faet a crèdere una cosa po un'àtera, chi faet orrúere in fadhina
Sinònimos e contràrios
falludheri,
ingannadore,
inganneri,
ingandhilatzu,
ingheniajolu,
tramposu
/
ingannile
| ctr.
onestu,
sentzillu
Frases
intelletuales e políticos inganniosos narant chi no amus limba ◊ cussu fit un'ómine ingannosu e fintu ◊ fit su pore a mi pònnere sas alas de cudhu inganniosu afaltzamentu! ◊ dai sa zente ingannosa apo tribagliadu debbadas! ◊ amore chi mi as traitu, amore tzegu ingannosu!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mystificateur,
trompeur,
illusoire
Ingresu
deceptive
Ispagnolu
engañador,
engañoso
Italianu
mistificatóre,
ingannévole,
illusòrio
Tedescu
Schwindler.
ingheniajólu , agt Definitzione
nau de ccn., chi faet inghénias, chi leat in trampa
Sinònimos e contràrios
falludheri,
ingannadore,
inganneri,
inganniosu,
tramposu
/
ingannile
Frases
una colora biscacada, ocros de lampu, cun sa boche ingheniajola de una zana, muissa, mi at tentau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
alléchant,
trompeur
Ingresu
tempting,
misleading
Ispagnolu
engañoso
Italianu
allettante,
ingannévole
Tedescu
verlockend,
trügerisch.
trapasséri , agt, nm Definitzione
chi o chie faet male a s'àteru a traitoria, chi dhi portat sa traitoria
Sinònimos e contràrios
caratzanu,
falsu,
fingidore,
fingidu,
ifidau,
traitore
Frases
trapassera, daet a bídere una cosa e ti est faghindhe sa furca! ◊ trapassera mala, est a prima cun totu su biginau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
traître,
trompeur,
perfide
Ingresu
traitor,
deceiful,
wicked
Ispagnolu
traidor,
engañador
Italianu
traditóre,
ingannévole,
pèrfido
Tedescu
Verräter,
Betrüger,
betrügerisch.