cadíssu , nm Definitzione
orrobba de lana, tira de orrobba
Frases
in sos ojos no bi zughet cadissos! ◊ sos bator moros de sa bandhera sarda zughent sos cadissos
Ètimu
spn.
cadiz
Tradutziones
Frantzesu
étoffe de laine grossière,
bandeau
Ingresu
woollen cloth
Ispagnolu
tejido de lana tosco
Italianu
stòffa di lana grossolana,
bènda
Tedescu
grober Wollstoff,
Binde.
caldàda , nf Definitzione
genia de ammontu de lana, grussu, po letu, pígiu de ammontu
Sinònimos e contràrios
burra,
coce,
coberta,
frassada
Frases
mamma comintzat a ndhe bogare isterrimentas e caldadas…◊ si che poniat dereta suta de sas caldadas in su letu ca teniat fritu
Terminologia iscientìfica
ts
Tradutziones
Frantzesu
couverture de laine
Ingresu
woollen cover
Ispagnolu
manta de lana
Italianu
copèrta di lana
Tedescu
Wolldecke.
frochèdha , nf Definitzione
chirrione, frocos de lana, is chi no abbarrant impare cun sa parte manna de una lana túndhia; nie a frocos (e fintzes pallasina abbruxada chi bolat, frochedha de chinisu)
Sinònimos e contràrios
fioca
Frases
chin frochedhas tesso trama (M.Dore)
Tradutziones
Frantzesu
flocon
Ingresu
wool remnant
Ispagnolu
vedija,
lana suelta
Italianu
pezzame di lana
Tedescu
Krempelwolle.
làna , nf Definitzione
su pilu cracu e longu de is animales impreau apustis filau po tessíngiu, o fintzes deasi etotu po prenimentu de banitas e cabitzales: est cosa callentosa meda poite agguantat in mesu s'ària (chi est isolante); su pilu de su sutabbídhiu; àtera cosa chi si assimbígiat a sa lana naturale, ma de produtzione industriale impreada po isolante; su mucore chi creschet in is cosas isciustas; dhu narant fintzes in su sensu de arreghèscia, iscusa, chistione troboia, mala a cumprèndhere o a fàere / genias de lana: anzonina, de madrigadu; lana metzana, de madrigadu ma cussa de sa coa, de sas cossas, prus curtza = mulgulzu; lana de imbírdiu; lana o lanedha de perda, de àrbure o mata = lanaritzu, zenia de erba chi creschet subra de sas pedras o in sa corzola de sas àrbures a s'ala de s'umbra, itl. mùschio; lanedha de abba, lana de arriu = genias de lanaritzu birdi chi fait me in s'àcua abarrada; lana chi fait me in su pani = afungu, nabra
Sinònimos e contràrios
pilu
Maneras de nàrrere
csn:
una lana = totu sa lana chi si tundhet de unu fiadu (e goi si narat plurale puru: duas lanas = sa lana de duos fiados); angioni a l. pratzia = mannu, cun sa l.longa de resurtare betada a parte e àtera dae su filu de s'ischina; bogare lanas de una cosa = fàghere atzola, arrennèsciri; no arrennèsciri a ndi fai ni casu e ni lana, de una cosa, de unu = ne crau e ne tzou, no resessire a la dominiare a dovere; istènnere lanas = bogai contus, pònniri chistionis; no si perdet in lanas = no si perdit in chistionis, bandat a su chi prus dh'interessat; pigai a unu a lanas de asegus = aferrare a purpedhas de culu; èssiri che lana in mesu de is ferrus = èssere in apretu mannu, in dificurtade, agatàresi male; àere lanas de graminare = runzas de ratare, chistiones inzotosas
Frases
una tupada de lana ◊ sa lana si tundhet, si sàmunat, si bàrminat, si filat e si tesset ◊ at fatu unu cambúsciu de lana de arbei: ge pítziat pagu!…
2.
no arrennesciat a ndi fai ne casu e ne lana de cudha "gioventù fascista" chi andàt che un'arei de brebeis tzopas ◊ ognune si bàrminet sa lana sua!
3.
chin d-unu muntone de lanas nche lu aiant conchinatu a fàchere su sínnicu ◊ isse si colaiat sa die istennenne lanas e chene travagliare, eperò carcunu lu crediat abberu ◊ onzi vorta chi venzo bi at chistiones novas e vetzas: no est petzi su mare… bi at peri lanas de graminare…
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lana
Ètimu
ltn.
lana
Tradutziones
Frantzesu
laine,
toison
Ingresu
wool,
fleece
Ispagnolu
lana,
zalea
Italianu
lana,
vèllo
Tedescu
Wolle,
Rohwolle.