cherriòne , nm: chirrione,
chirrioni,
chirrone,
cirrioni,
cirroni,
tzirrone Definitzione
matzu de pilos, de lana, linu o cosas deasi, pilítzula; nae de sida / cirroni de linu, de cagnu
Sinònimos e contràrios
cirru,
ciufu,
cucuredhu,
fiochedhu,
mumulloni,
pubusa,
pubusone 1,
tipisone
Frases
cun chíndhalu, cannujas e pubadas de lana o linu, sedas e cotones, fusos, músculas tundhas, chirriones falant filados…◊ cun su pètini de ferru si ndi bogat sa stupa e si aguantat su cirroni de su linu
2.
nci donat is ogus in d-unu chirrioni de mata e si sbisogat!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cerronis, Cirroni, Cirronis
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
quenouillée,
mèche,
flocon,
boucle
Ingresu
tuft
Ispagnolu
mechón
Italianu
pennécchio,
ciòcca,
biòccolo,
cirro
Tedescu
Spinnrocken,
Flocke.
cherrítzu , nm: chirritzu Definitzione
frocu, chirrione o matucone de lana a filare, su tanti chi si ponet in sa cannuga e fintzes chirrione de pilos, is pilos / chirritzilongu = nau de ccn., chi portat is pilos longos meda
Sinònimos e contràrios
cannugada,
cugusta,
pubada
/
cabagliera
2.
pro nois sos cherritzos sunt sos pilos ◊ si no faghes a bonu ti tiro sos chirritzos! (Z.Porcu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
flocon,
boucle de cheveux
Ingresu
tuft
Ispagnolu
mechón
Italianu
pennécchio
Tedescu
Spinnrocken.
fiòca , nf: floca,
froca Definitzione
tàpile, orrughedhu de nie comente calat de is nues candho niat, ladu e fine; s'abru de s'ou iscumbatau cun tzúcuru fintzes a essire biancu nidu e coment’e ispruma / min. frochita, froca minuda a zisa de suchitu; àcua froca = abba astrada, frita meda; fritu (agt) che fioca = fridu meda
Sinònimos e contràrios
atògia,
ispiàtzulu,
pàmpula,
solla,
tadhàine
Frases
a bàtiles falada est sa fioca, cobertu at pastura, linna e roca ◊ fit una die de iberru mala e frita, fit frocandhe a froca lada
2.
po fai sa turta s'abriou si pesat a froca
3.
sos iltrunellos sunt acudindhe che a sa fioca, a su gialdinu ◊ totu gallizendhe a chie la podiat bogare prus bella, sas fàulas fint falendhe che a sa froca! (M.Dore)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fiocca
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ltn.
floccus
Tradutziones
Frantzesu
flocon de neige
Ingresu
snowflake
Ispagnolu
copo de nieve
Italianu
fiòcco di néve
Tedescu
Schneeflocke.
fiochédhu , nm: flocedhu,
forcedhu,
frocedhu,
frochedhu Definitzione
frocu de lana; orrugu de orrobba acapiau cun su càgiu aintru po cagiare su late
Sinònimos e contràrios
cherrione,
cirru,
ciufu,
pubusa,
pubusone
Terminologia iscientìfica
ts
Tradutziones
Frantzesu
flocon
Ingresu
flock
Ispagnolu
copo,
vedija (f)
Italianu
biòccolo
Tedescu
Wollflocke.
fiócu , nm: flocu,
frocu Definitzione
prus che àteru tirighedha de orrobba chi si ponet po bellesa; pubusadedha o màtula de lana, de pilu, e fintzes de erba o pàgia, fintzes de nie; nau in cobertantza, chistione chi si cricat prus che àteru bogandho iscusas / min. fiochedhu 1, flochitu, frochedhu (custu si narat fintzes de su càgiu imbodhigau in istràciu po cagiare su late), frochixedhu
Sinònimos e contràrios
chirriolu,
filliocu,
tira
/
cherrione
/
arraghèscia,
iscóticu,
istibbu 1,
mendhea
Maneras de nàrrere
csn:
bogai frocus = bogare mendheas, bogai arreghèscias; bòmberenche su frocu de s'ànima = catzàrendhe sos ogros, bombitare meda
2.
est andhau a sa fentana po bíere chi dhue aiat gente ma si bidiant ebbia frocos de nie calandho de su chelu
Terminologia iscientìfica
ts
Ètimu
ltn.
floccus
Tradutziones
Frantzesu
nœud,
flocon
Ingresu
lock
Ispagnolu
borla (f),
moño
Italianu
fiòcco,
biòccolo,
batùffolo
Tedescu
Schleife,
Flocke,
Bausch.
frochèdha , nf Definitzione
chirrione, frocos de lana, is chi no abbarrant impare cun sa parte manna de una lana túndhia; nie a frocos (e fintzes pallasina abbruxada chi bolat, frochedha de chinisu)
Sinònimos e contràrios
fioca
Frases
chin frochedhas tesso trama (M.Dore)
Tradutziones
Frantzesu
flocon
Ingresu
wool remnant
Ispagnolu
vedija,
lana suelta
Italianu
pezzame di lana
Tedescu
Krempelwolle.
sòlla , nf Definitzione
pigighedhu de cosa pitichedhedha e fine, mescamente de pódhine; froca comente calat a orrugos lados cantu s'unga / s. de pódhini = una de is partes prus fines de su pódhine; s. de nue = nuighedha bianca
Sinònimos e contràrios
atiza,
cadassa,
crosta,
freadu,
itzolla,
muga,
pagiagoda,
tizola,
tògia*
/
abighíngiu,
arritzu 1,
brutura,
fioca,
grisu 1,
rena,
renza,
tadhàine
/
ispiàtzulu
2.
is paperis che solla si apatant in su pamentu (F.I.Congiu)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Solla
Tradutziones
Frantzesu
grain,
fragment,
flocon de neige
Ingresu
speck,
snowflake
Ispagnolu
pizca,
copo de nieve
Italianu
brùscolo,
fiòcco di néve
Tedescu
Körnchen,
Schneeflocke.
tadhàine , nm Definitzione
su nie comente calat de is nues a orrughedhos lados / leporedhas de t. = tàpiles de froca
Sinònimos e contràrios
atògia,
fioca,
ispiàtzulu,
solla
2.
réndhias sont sas pàrpalas e a s'ischintidha bia de sa mirada rutu est su tadhàine de sa morte
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
flocon de neige
Ingresu
snowflake
Ispagnolu
copo de nieve
Italianu
fiòcco di néve
Tedescu
Schneeflocke.