Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

nasédhu 1 , nm Definitzione parte de su granu ue custu est atacau a sa tega, aintru (nau prus che àteru de sa fae): si narat fintzes de unos cantu frutos (es. castàngia) sèmpere po su tretu ue funt atacaos aintru; parte de unos cantu frutuàrios (es. pira, mela), sa de mesu cun su sèmene, foras sa prupa, totu impare cun su culatzu (ue si est sicau su frore, a parte de fundhu) e su bicu o tenaghe chi atacat a su cambu de sa mata Sinònimos e contràrios apiconi, orrúncinu, pitu 2, tanache, tanàsiche Frases su papu de sa fà portat su nasedhu, sa scròcia e, in mesu, duas perras Sambenados e Provèrbios smb: Naseddu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétiole, trognon Ingresu stalk, core Ispagnolu pedúnculo, corazón Italianu picciòlo, tórsolo Tedescu Stengel, Stiel, Kern, Kerngehäuse.

picantzólu , nm Definitzione s'apicone o bicu chi portant unos cantu frutos (es. mela, pira, figu) Sinònimos e contràrios nasedhu 1, tanache Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétiole Ingresu stalk Ispagnolu cabillo Italianu picciòlo, gambo di frutta Tedescu Fruchtstängel.

pítu 2 , nm Definitzione pitzu, puntighedha, css. cosighedha longhita e fine chi assimbígiat a unu bicu (es. parte de fògia, de frutuàriu comente si atacat a su cambu, sa punta de is titas)/ su p. de sa limba = genia de filighedhu asuta de sa punta de sa limba (itl. frènulo); figu piti longa (calidade birde) = chi portat nasedhu longu Sinònimos e contràrios nasedhu 1, tanache / cabígiu Terminologia iscientìfica rbr, crn Tradutziones Frantzesu pétiole Ingresu stalk, petiole Ispagnolu pecíolo, pedúnculo Italianu picciòlo Tedescu Stiel.

tanàche , nm, nf: tanaghe, tanàgiu, tanaxi, tànixi, tannaxu, tàxini, tenache, tenaghe, tenagi, tenàgiu, tenaju, tenaxi, tenaxu, tonàgia, tonàgiu, tonaxi Definitzione s'apicone o bicu chi portant unos cantu frutos (es. mela, pira, figu), s'iscovile de sa cheréssia, e pruschetotu de s'àghina (ma fintzes de àteru, es. su tanaxi de sa buciuca, de su coru): est sa parte chi poderat su frutu atacau a su cambu (e segundhu su frutu portat su sèmene in su tretu de mesu), si fúliat e po cussu, in cobertantza, bolet nàrrere arrefudu puru; sa parte intéssia a codriola de is iscovas de pramma ue s’intrat su fuste Sinònimos e contràrios cacaone 1, fadina, nasedhu 1, orrúncinu, picantzolu, pitu 2, tanàsiche, tenàgliulu, tenéntiche / apiconi Maneras de nàrrere csn: ficu furriada in tanache = cota meda azummai carigada; poltare su tzugu che tenaghe de pira = fini e longu Frases ti fiorit sa rosa e che bandhela la pesas in altu cun su tenaghe ispinosu ◊ a s'arriscioni dh'eus donau unu tànixi de mela ◊ sa rosa est ancora serrada in su tenaju ◊ deo inoghe so mirendhe a tie, rosa ispamparriada in su tenaju! ◊ eus agatau corrorinu bellu a tanaxi sanu 2. su mundhanu faghevaghe de su frutu dat solu su tenaghe Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. tenace(m) Tradutziones Frantzesu pétiole, trognon Ingresu core Ispagnolu pedúnculo, corazón Italianu picciòlo, tórsolo Tedescu Kerngehäuse.

«« Torra a chircare