Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
astíle, astíli , nm: astrile Definitzione
coment’e una pértiga (de linna o de àteru) fata a punta de iscúdere atesu; punta de dolore forte, fintzes fritu meda chi intrat o punghet che fritza; dannu mannu; fintzes farta de aguantu a su dolore, a is dificurtades / mortu de a. = de dannu, de dirgràtzia, bochitu
Sinònimos e contràrios
britza,
ferce,
frícia
/
dolorida
/
arragore,
frizidore
/
dannu
/
astiladura
Frases
fuint che astile sos Sardos pro chircarent sa salvesa ◊ un'astile lis ruchet sa carena!
2.
pro li fàghere zipones e caltzetas bandhat peri sos logos a s'astile, visitandho in dónzia foghile si la passat sa vida fitiana! (B.Sulis)
3.
benit s'atonzu e torras a partire ca times de s'ierru sos astiles (P.A.Sau)
4.
fiant mortus sa própriu dí de morti naturali e no de astili
Ètimu
itl.
astile
Tradutziones
Frantzesu
dard
Ingresu
dart
Ispagnolu
dardo
Italianu
dardo
Tedescu
Pfeil.
frícia , nf, nm: frissa 1,
fritza,
fritze,
fritzu Definitzione
coment'e una pértiga (de linna o de àteru) fata a punta po iscúdere atesu, o fintzes tretu de línia acabbada a punta po inditare cosa (es. ora), o sa parte a ue andhare: in is màchinas, lampadinedha a parte e àtera chi (o s’una o s’àtera) si alluet a lampalughe po inditare sa bandha a ue si bolet girare; in cobertantza, cosa chi faet coment'e a punghidura, punta de dolore forte
Sinònimos e contràrios
astile,
britza,
ferce
Frases
est mortu de una fritza avelenada ◊ sa fritza de campanile che la girat su bentu ◊ ti cherio nàrrere su chi sento, ma ti lanto sena fritza! ◊ cussa moto est currindhe che fritza ◊ si s'oju sou fit fritza fia istadu mortu, de cantu mi ódiat ◊ parent fritzes partidas dae s'arcu ◊ sa fritza morichela! ◊ boga sa fritza pro che colare cussa màchina!
2.
titia, serra sa zanna, chi paret intrendhe fritzas! ◊ una fritza de dolore mi atraessat su coro ◊ ite fritzu crudele! ◊ dogni ojada sua paret fritza!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
flèche
Ingresu
arrow
Ispagnolu
flecha,
dardo
Italianu
fréccia,
dardo
Tedescu
Pfeil.
scafitàda , nf Definitzione
móssigu, istrinta de dentes; cosa chi si narat unu pagu a brulla, in manera curiosa, ma chi ispirtit puru
Sinònimos e contràrios
mossiada,
mossu
/
botada,
cuciarada,
picotada
Frases
su procu mi at donau una scafitada a sa manu, comenti dh'apu tocau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mot d'esprit,
pointe
Ingresu
witticism
Ispagnolu
indirecta,
pulla
Italianu
frizzo
Tedescu
Stichelei,
Pfeil.