abbúrbiu , avb: búrbiu Definition
a búrbiu = colagola, càrrigu
Synonyms e antonyms
bràdinu,
inciupidu,
tilchiatílchia,
tiritiri,
triciatrícia
Sentences
zuchet su collete de sa camisa abbúrbiu de abba ◊ zira zira, in su mese de agustu, fit abbúrbiu de sudore e s'est postu a pasare ◊ càmbiati sos pinzos, sinono ndhe as a imbèrghere oramala, abbúrbiu comente ses!
2.
abbúrbiu de dolores, m'isto a sàgada, presoneri de unu cras chene isetu
Etymon
srd.
Translations
French
pourri (fig)
English
soaked
Spanish
mojado,
empapado
Italian
màdido,
inzuppato
German
gebadet,
getränkt.
fràzicu , agt, nm: fràzigu Definition
nau mescamente de cosas de papare, erbas o linnas, chi est guastu, pudrigau de no aguantare; foedhandho cun tzacu, fatu, chistione
Synonyms e antonyms
frazigadu,
marcitau,
pordiau
/
cdh. fràcicu
Idioms
csn:
casu fràzigu = casu martzu, fatu; ista fràzigu! = abarra firmu!; iscúdere che fràzicu = iscúdere a mal'istropiadura
Sentences
chi siat perfetu in sestu forsi no bi at cristianu: si un'aizu at de sanu, est fràzigu su restu ◊ s'aradu de ferru est totu fràzigu de ruinzu ◊ so che a su frutu fràzicu, chi tenet su colore bellu a fora ◊ muru chi sustenet trae no est fràzigu ne sortu ◊ bi at frommija chi faghet su nidu in sa linna fràziga
2.
ma a ti cheres fàghere sos fràzigos tuos?!…◊ lu depet àere iscutu male: su carrale iscudet che fràzicu!
Etymon
itl.
fràcico
Translations
French
pourri,
putrescent
English
rotten,
rotting
Spanish
podrido
Italian
putrefatto,
màrcio,
putrescènte
German
faul.
gàstu 1, guàstu , nm, agt Definition
genia de dannu, de iscónciu; chi tenet neghe, difetu; s'impreat fintzes coment'e pps. de guastare
Synonyms e antonyms
dannu,
dissàntara,
iscunsertu,
isente,
istropiadu,
malevadadu
/
cdh. gastatu
/
istrópiu
| ctr.
acónciu,
arràngiu
/
líaru,
sanu
Idioms
csn:
dente guasta = tacada, mantzada; pònnere g. a unu = istrupiai
Sentences
at fatu guastu a sa màchina e frimmu s'est a mesu caminu
2.
benie pro azudare una pòvera fémina guasta chi no si podet mòghere! ◊ cussu est guastu de sa nàschida ◊ de candho so rutu, custu bratzu mi est abbarradu guastu ◊ frutuàriu guastu mancu ndhe collas! ◊ custa gafetera guasta no faghet a la pònnere ◊ dhi fiat naschia una pipia guasta
3.
ite mi tantat chi ti ponzo guastu a corpos! ◊ si li lompet a fuste li ponet guastu, a su fizu, arrennegadu male comente fit!
4.
sa banca de fàghere pane mi l'ant guasta poníndhela a donzi cosa
Translations
French
dégât,
pourri,
gâté,
détraqué
English
damage,
breakdown
Spanish
avería (f),
daño,
roto
Italian
guasto,
inservìbile,
danno
German
beschädigt,
unbrauchbar,
Schaden.
loguníu , agt: luguniu Definition
nau de s'ou, chi est frochiu o fintzes isciaculadori, guastu; nau de s'ogu, chi est annapau
Synonyms e antonyms
crochidu,
lanitu,
launiu,
tzotzidu
2.
custos versos lugunios si sorbent in s'aggorru de su coro chene peruna ispera, crochindhe solu zuntas de nàstala (F.Satta)
Translations
French
couvé,
fécondé,
couvi,
pourri
English
brooded,
fertilized,
rotten
Spanish
empollado,
fecundado,
huevo podrido
Italian
covato,
fecondato,
barlàccio
German
ausgebrütet,
faul.
pordiàu , pps, agt: prodicau,
prudicau,
prudigadu Definition
de pordiai, purdiai; chi est guastu / abbarra prodicau! = abarra firmu!, ista síncheru!
Synonyms e antonyms
fràzicu,
frazigadu,
marcitau
2.
is reticulaus fuant fatus cun palus de linna mesu purdiaus ◊ zuchet sas dentes minujas belle e totu prudicadas
Translations
French
pourri
English
rotten
Spanish
podrido
Italian
marcito,
putrefatto
German
verwest,
verfault.
prúdicu , nm: púrdiu Definition
su pudrigare, sa cosa pudrigada, sa parte pudrigada
Synonyms e antonyms
brechinzu,
martzímine,
martzúmene,
prudigore
Sentences
carenas chi si abbarrant in prúdicu de passiales de rudiu che làcrimas assutas chi raju de amore mai ant partoriu (L.Loi)◊ cumpudàndhemi in intro mi afumàdico de prúdicu chi no tramudo
Etymon
srd.
Translations
French
pourri
English
rotten
Spanish
podrido
Italian
màrcio
German
Faule.