Definition Definition
Synonyms e antonyms Synonyms e antonyms
Idioms Idioms
Sentences Sentences
Surnames and Proverbs Surnames and Proverbs
Scientific Terminology Scientific Terminology
Etymon Etymon
Translations Translations
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
amenguài , vrb: ammenguai,
amminguare,
menguai* Definition
fàere prus pagu, fàere torrare sa cantidade o sa mannària de una cosa, minimare sa fortza de calecuna cosa, bènnere mancu, fàere prus brandhu
Synonyms e antonyms
abasciai,
allatzicare,
arreduire,
emenguare,
ilminorigare,
immeltzare,
menguanare,
miminare,
minorai,
scimai,
torrae
/
abblandai
| ctr.
ammanniae,
annúnghere,
crèschere
Sentences
seus amenguendu su passu de sa vida ◊ sestadore sestat e cosidore ammínguat ◊ su frius est ammenguendi ◊ at própiu cincu minutus, pustis at ammenguau ◊ su matedu aménguat sa basca in s'istadi ◊ si fiat acatau ca su binu fiat ammenguendidhi
2.
dhi tocat de ammenguai su passu ca no nci dha fait
Translations
French
réduire
English
to diminish
Spanish
menguar
Italian
ridurre,
diminuire
German
kürzen,
vermindern.
immeltzàre , vrb: ismeltzare Definition
bènnere o essire prus pagu, bogare una parte, fàere prus pagu
Synonyms e antonyms
abasciai,
amenguai,
ilminorigare,
immenguare,
impagai,
irminèscere,
miminare,
scimai,
torrae
| ctr.
crèschere
Translations
French
diminuer
English
to lessen
Spanish
disminuir,
menguar
Italian
diminuire,
scemare
German
vermindern,
abnehmen.
immenguàre , vrb: irmenguai,
irminguare,
ismenguare,
smenguai Definition
torrare a prus pagu, miminare, bogare, fàere de cantidade prus paga
Synonyms e antonyms
abasciai,
amenguai,
arreduire,
emenguare,
ilminorigare,
immeltzare,
impagai,
irminèscere,
menguanare,
miminare,
mendigai,
scimai,
torrae
| ctr.
crèschere
Sentences
sa zente fit meda, ma fit immenguandhe ◊ soi meledendu de irmenguai is crabas (P.Pillonca)
Etymon
srd.
Translations
French
diminuer
English
to diminish
Spanish
disminuir,
menguar
Italian
diminuire
German
vermindern.
menguài , vrb: amenguai,
menguare,
menguari,
minguai,
minguare Definition
fàere o torrare a prus pagu, fàere torrare sa cantidade o sa mannària de una cosa
Synonyms e antonyms
abasciai,
arreduire,
atzicare 1,
emenguare,
ilminorigare,
immeltzare,
immenguare,
impagai,
impicochire,
irminèscere,
menguanare,
miminare,
scimai,
torrae
| ctr.
crèschere
Sentences
mi est menguendhe dies de vida ◊ issa est sa chi mi ménguat su briu ◊ bidinne ses, sas provistas sunt menguanne! ◊ sas arbeghes sunt menguanne su late ◊ sa zente abbellu abbellu fit menguandhe e fintzas su lamentu de sa biuda fit prus pasau
Etymon
spn.
Translations
French
décroître,
diminuer
English
to decrease,
to drop
Spanish
menguar
Italian
decréscere,
diminuire,
digradare
German
vermindern,
senken,
kürzen.