apetítu , nm: apititu Definition
bisóngiu e gana de papare
Synonyms e antonyms
fàmene
| ctr.
dirgana,
ispititu
Idioms
csn:
acutzai, bogai, ispertai, fai torrai s'a.; apetitu caninu = fàmine caninu, zenia de maladia; iscassu de a. = chi no tenit ganas, sganiu
Sentences
apo manigadu cun apetitu: fia peri famidu! ◊ s'araxi frisca bogat s'apititu ◊ bufit una tassixedha, ca dhi fait imbucai apititu! ◊ pighit una pruga, ca dh'ispretat s'apititu! ◊ tantu za est iscassu de apetitu… est un'ora betanne a cropus!
Etymon
itl.
Translations
French
appétit
English
appetite
Spanish
apetito
Italian
appetito
German
Appetit.
arrachèdiri , vrb: arrechèdede,
arrechèdere,
arrechedi,
arrechèdiri,
errechèdere,
rechèdere* Definition
andhare bene meda, fàere bene, pràghere, nau mescamente de cosas de papare o chi asséliant unu bisóngiu coment'e chi siat própriu cussa sa chi pedit s'organísimu
Synonyms e antonyms
cufàchere,
piàchere,
renchènnere
| ctr.
nòcere
Sentences
su cocòi fatu in domu parit chi arrachedat! (A.Garau)◊ su binu no mi arrachedit meda! ◊ a mengianu su sonnu praxit, arrechedit ◊ mi arrechedet de bufare una tassa de binu, papandhe ◊ a parte de chitzu s'intendhit sa friscura e arrechedit a si bestire
Translations
French
désirer ardemment
English
to crave for
Spanish
apetecer,
desear
Italian
appetire
German
begehren,
Appetit erregen.
fàmene , nm: fàmine,
fàmini,
fàmmene,
fammi,
fàmmine Definition
gana, abbisóngiu de papare, siat coment'e cosa chi si sentit in s'istògomo fatuvatu, coment'e afinamentu candho unu abbarrat unas cantu oras chentza papare, siat coment'e abbisóngiu mannu de chie no tenet cosa a papare de tempus meda o ndhe tenet tropu pagu e no dhi bastat
Synonyms e antonyms
afinu,
apetitu,
fàmigu,
isaminamentu
Idioms
csn:
bènnere, tènnere, torrare f., batire, pònnere, passare, leare o asseliare su f., catzàresi, tòdhere o bogaisindi su f.; passare, àere passadu f. = sufrire, àere sufriu fàmene po tropu pagu cosa de papare; min. faminedhu = unu pagu de fàmini (nadu in suspu, fàmine meda); bellu fàmini, fàmine bonu = apititu meda; f. cubidu = fàmine chi si tenet e si sufrit de tempus meda; f. a sintzu, a chitu, a ràglia = meda, fàmini de chini est tempus e tempus cun pagu papai; abba pro f. = bufai àcua a su postu de papai; èssere unu mortu de f. = campai in poberesa manna; f. caninu = ispétzia de maladia chi pigat a papai a papai; èssere a f. = tenni pagu cosa de papai; èssere barrivaladu de su f. = èssiri aici tanti de diora sentza de papai de no pòdiri movi mancu is barras; èssere morindhe, tzegu de su f. = tènniri fàmini meda, èssiri famiu, tènniri gana manna de papai
Sentences
fàmini fintzas a coi no est fàmini malu ◊ mi at bénnidu fàmine e no apo ispetadu a mesudie a manigare ◊ benide beneitos de babbu meu, ca apo tentu fàmine e mi azis dadu a mandhigare! ◊ ch'est tardu e tenzo fàmine ◊ tota die chentza manigare, so tzegu de su fàmine! ◊ si istas a s'assaza assaza ti leat su fàmine ◊ mi catzaio su fàmine cun sa frúture ◊ unu bellu fàmini… ias a biri ca dh'iant a papai custa cosa!
2.
su fàmini de su gatu chi s'iat papau sa coa a móssius!…◊ nci fiat su fàmini a chintzu ◊ su fàmini de tziu Andriolu, chi si fiat papau sa mola cun su bestiolu ◊ sos annos de sa gherra fint annadas de fàmine, lampu!
3.
est légiu che su fàmini ◊ portat fàcia de fàmine
Surnames and Proverbs
prb:
su fàmene no giughet ogos ◊ fàmine no at leze
Etymon
ltn.
*famen
Translations
French
appétit,
faim
English
appetite,
hunger
Spanish
apetito,
hambre
Italian
appetito,
fame
German
Appetit,
Eßlust,
Hunger.
insutzuligài , vrb Definition
batire fàmene, apetitu, disígiu, gana; fàere inchietare su cane
Synonyms e antonyms
agganire,
alluscai
/
airai,
arrannegai,
collobbiare,
inchietae,
inciulai,
infuterare,
intziminire,
suberiare
Etymon
srd.
Translations
French
aiguiser l'appétit,
donner l'envie (de),
agacer
English
to irritate,
to whet s. o.'s appetite
Spanish
despertar el apetito
Italian
stuzzicare l'appetito,
inuzzolire,
irritare
German
den Appetit reizen,
begierig machen,
reizen.