istràmpu , nm: istrumpu,
strumpu Definitzione
logu malu de orroca, artu, de ue si che podet orrúere (fintzes orrutòrgia a terra, istràmpidu); orroca arta de ue s'abba de un'erriu orruet a bàsciu, scabiossu de àcuas / rispòndhere a istrumpu = rispòndhere cun pore
Sinònimos e contràrios
irrocadolzu,
ispéntimu,
scabiossu,
spérruma
/
istrampa,
istrampada
/
spéndula,
turràrgiu
Frases
su riu abbiat sa costera saltiendhe in matedos e istrampos ◊ tra pedras tundhas e istrumpos, su riu falat muendhe ◊ a Murenu che l'ant betadu de un'istrampu ◊ ti apo a bídere rutu in calchi istrampu
2.
nimmancu is doloris prus mannus ant a trumbullai límpius arrius chi a istrumpu si ant a imprassai (T.Piredda)
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
précipice,
escarpement,
cascade
Ingresu
precipice,
waterfall
Ispagnolu
precipicio,
cascada
Italianu
precipìzio,
dirupo,
cascata
Tedescu
Absturz,
Sturz,
Wasserfall.