Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispéntimu, ispéntuma , nm, nf: ispéntumu, spéntima Definitzione prus che àteru, logu de orroca arta meda o fintzes buidu chi calat a fundhu, aintru de is orrocas, in sa terra Sinònimos e contràrios calancone, gruta, gúrguru, iscafada, isperdicadorju, ispérrulu, ispérruma, istrunfu, péntuma, scabiossu, strampafossu, tràdhia, trocu, úbridu Frases sa terra si li fit abberta innantis lassèndhelu in s'oru de un'ispéntumu ◊ fipo supra de un'ispéntumu artu annotendhe sa cane ◊ ne murus, tzirvas e ispéntimus ti firmint! ◊ nche los ant impercaos a s'ispéntuma Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gouffre, précipice Ingresu crag, ravine, gulf Ispagnolu abismo, barranco Italianu voràgine, burróne, precipìzio Tedescu Abgrund.

istràmpu , nm: istrumpu, strumpu Definitzione logu malu de orroca, artu, de ue si che podet orrúere (fintzes orrutòrgia a terra, istràmpidu); orroca arta de ue s'abba de un'erriu orruet a bàsciu, scabiossu de àcuas / rispòndhere a istrumpu = rispòndhere cun pore Sinònimos e contràrios irrocadolzu, ispéntimu, scabiossu, spérruma / istrampa, istrampada / spéndula, turràrgiu Frases su riu abbiat sa costera saltiendhe in matedos e istrampos ◊ tra pedras tundhas e istrumpos, su riu falat muendhe ◊ a Murenu che l'ant betadu de un'istrampu ◊ ti apo a bídere rutu in calchi istrampu 2. nimmancu is doloris prus mannus ant a trumbullai límpius arrius chi a istrumpu si ant a imprassai (T.Piredda) Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice, escarpement, cascade Ingresu precipice, waterfall Ispagnolu precipicio, cascada Italianu precipìzio, dirupo, cascata Tedescu Absturz, Sturz, Wasserfall.

oràle , nm Definitzione serra de montes, coment'e oru chi si paret abbaidandho de atesu; oru de orroca arta meda Sinònimos e contràrios istrampu Frases in Supramonte sa nurra e s'orale sunt cosas de perígulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu overhang Ispagnolu precipicio, barranco Italianu strapiómbo Tedescu Überhang.

raína , nf Definitzione tretu artu meda de orroca, oru de orrocas artas Sinònimos e contràrios conchile, ibba, ispéntimu, ispérruma, scabiossu, trabentu Frases dae punta de sa raina bio su mare de Bosa ◊ s'abbilastru bolat sempre in sas alturas, si pasat in sas rainas ◊ si ch'est betadu dae una raina ◊ ch'est toruladu in sas rainas finas a sa banchina de s'istradone Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu bord, crête, précipice Ingresu border, precipice, crest Ispagnolu borde, cresta Italianu ciglióne, precipìzio, crésta Tedescu Abgrund, Schlucht.

scabióssu , nm: scaviossu Definitzione logu artu meda, de orroca / a s. = a betadura, a cúcuru ficadu Sinònimos e contràrios ispéntimu, isperdicadorju, ispérruma, tràdhia, úbridu 2. prima nd'est ampuau e apustis si nc'est abbucau a scabiossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio, barranco, despeñadero Italianu precipìzio Tedescu Abgrund.

trabéntu , nm: traventu Definitzione logu artu, perigulosu de che pòdere orrúere / èssere de t. = de su corru de sa furca, de unu logu chi no s'ischit (nau cun afuta) Sinònimos e contràrios ispéntimu, ispérruma, scabiossu, sgarropu Frases in d-una note mala de iscuria ndhe boltat dae s'oru de su trabentu cudhu tristu chi andhendhe a perdimentu andhendhe si pariat in sa bia! (A.Serra)◊ ahi, si tandho abbertu su terrinu mi aiat suta de pes unu trabentu!…◊ andhat ruendhe de trabentu in trabentu 2. za l'ischimus inuve est su banzu, no semus de traventu! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio Italianu precipìzio Tedescu Absturz.

«« Torra a chircare