Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

irrocadólzu , nm: irrocadorzu Definitzione logu malu de orrocas artas Sinònimos e contràrios irborrocu, irmarginadórgiu, isciusciu, ispéntimu, ispérruma, scabiossu, stràtuli, trabentu, tràdhia Frases ch'essit e chircat a cúcuru bàsciu intro 'e sa tanca, in mesu a su frascarzu, in donzi irrocadorzu e ispinarzu (G.Sini)◊ chin sa màchina che falemus in d-un'irrocadolzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escarpement Ingresu precipice Ispagnolu despeñadero Italianu dirupo Tedescu Absturz.

ischerbicadórju , nm: ischerbigadorzu, ischerviadorzu, ischervicadorzu, ischervicatógliu, ischervixadorzu Definitzione logu de passare malu meda de si iscrebigare Sinònimos e contràrios irmoladórgiu, ischérbicu, iscolcovedhadolzu, iscolladorju, ispentumatorju, isperrumadorzu, spistidhadórgiu trèglia / cdh. troncacodhu Frases su becu tirabat sa gama a pàschere in sos ischerbicadorjos de su sartu ◊ ti apo pessighidu abbeladu in milli ischerviadorzos ◊ sos caminos pariant ischervicatòglios Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escarpement Ingresu precipice Ispagnolu escarpadura Italianu dirupo, luògo scoscéso Tedescu Absturz.

isperrumài, isperrumàre , vrb: sperrumai Definitzione iscollare, orrúere, betare in s'ispérrumu, iscumpàrrere; orruinare, andhare o fàere andhare male meda; nau de sa manera de fàere, de unu, po ccn. iscopu, fai de totu, fàere fintzes sacrifícios mannos Sinònimos e contràrios atrabentare, derrúere, iscalabrare, isciarrocai, ispèldere, scabiossai, sderrocai, spentumai Frases mi est ruta s'acheta e isperrumada si est ◊ sos saludos de sos emigrados, zente isperrumada, los costoimos in su coro ◊ donna Pisódia nci torrat a isperrumai a s'inferru ◊ a como si mi b'at isperrumadu duas bacas ◊ sa morte giàgarat sa zente finas a l'isperrumare ◊ si est isperrumau e no si est vidu prus ◊ una mallora s’est isperrumada in is brecas 2. sas aes s'ispérrumant intupèndhesi in sos pustialvos ◊ est de bonugoro: paret chi s'ispérrumat pro azuare sos frades! Tradutziones Frantzesu tomber, jeter dans un escarpement Ingresu to fall down a precipice (throw) Ispagnolu despeñarse, precipitarse Italianu cadére, gettare in un dirupo Tedescu stürzen.

istràmpu , nm: istrumpu, strumpu Definitzione logu malu de orroca, artu, de ue si che podet orrúere (fintzes orrutòrgia a terra, istràmpidu); orroca arta de ue s'abba de un'erriu orruet a bàsciu, scabiossu de àcuas / rispòndhere a istrumpu = rispòndhere cun pore Sinònimos e contràrios irrocadolzu, ispéntimu, scabiossu, spérruma / istrampa, istrampada / spéndula, turràrgiu Frases su riu abbiat sa costera saltiendhe in matedos e istrampos ◊ tra pedras tundhas e istrumpos, su riu falat muendhe ◊ a Murenu che l'ant betadu de un'istrampu ◊ ti apo a bídere rutu in calchi istrampu 2. nimmancu is doloris prus mannus ant a trumbullai límpius arrius chi a istrumpu si ant a imprassai (T.Piredda) Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice, escarpement, cascade Ingresu precipice, waterfall Ispagnolu precipicio, cascada Italianu precipìzio, dirupo, cascata Tedescu Absturz, Sturz, Wasserfall.

raína , nf Definitzione tretu artu meda de orroca, oru de orrocas artas Sinònimos e contràrios conchile, ibba, ispéntimu, ispérruma, scabiossu, trabentu Frases dae punta de sa raina bio su mare de Bosa ◊ s'abbilastru bolat sempre in sas alturas, si pasat in sas rainas ◊ si ch'est betadu dae una raina ◊ ch'est toruladu in sas rainas finas a sa banchina de s'istradone Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu bord, crête, précipice Ingresu border, precipice, crest Ispagnolu borde, cresta Italianu ciglióne, precipìzio, crésta Tedescu Abgrund, Schlucht.

scabióssu , nm: scaviossu Definitzione logu artu meda, de orroca / a s. = a betadura, a cúcuru ficadu Sinònimos e contràrios ispéntimu, isperdicadorju, ispérruma, tràdhia, úbridu 2. prima nd'est ampuau e apustis si nc'est abbucau a scabiossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio, barranco, despeñadero Italianu precipìzio Tedescu Abgrund.

trabéntu , nm: traventu Definitzione logu artu, perigulosu de che pòdere orrúere / èssere de t. = de su corru de sa furca, de unu logu chi no s'ischit (nau cun afuta) Sinònimos e contràrios ispéntimu, ispérruma, scabiossu, sgarropu Frases in d-una note mala de iscuria ndhe boltat dae s'oru de su trabentu cudhu tristu chi andhendhe a perdimentu andhendhe si pariat in sa bia! (A.Serra)◊ ahi, si tandho abbertu su terrinu mi aiat suta de pes unu trabentu!…◊ andhat ruendhe de trabentu in trabentu 2. za l'ischimus inuve est su banzu, no semus de traventu! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipice Ingresu precipice Ispagnolu precipicio Italianu precipìzio Tedescu Absturz.

«« Torra a chircare