Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cambiapàre , nm, avb Definitzione càmbia, cuncàmbia / a c. = a càmbiu Sinònimos e contràrios cuncàmbia Frases custu cambiapare a mie no mi cumbenit, no! 2. chie cheret oos friscos, los est bendhindhe comare Fulana pro dogni merce a cambiapare! ◊ ant fatu a cambiapare ozu pro casu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échange Ingresu exchange Ispagnolu intercambio Italianu scàmbio Tedescu Austausch.

càmbiu , nm, agt: càmmiu, ciambu, giambu Definitzione su cambiare; cosa o fatu a su postu de un'àteru, un'àteru; su bestimentu límpiu, àteru bestimentu diferente; in is màchinas, genia de leva po cambiare andhadura Sinònimos e contràrios càmbia, cuncàmbia, iscàmbiu, muda, tràmmudu / àteru, diferente, nou / lintepintu Maneras de nàrrere csn: dare, giare, donai una cosa in càmbiu, a càmbia = in parte de un'àtera; triballare a zoronadas càmbias, a agiudu càmbiu, a ómine càmbiu = triballare a presta càmbiu, a càmbios, agiudu torrau, fàghere a càmbiu torradu, a manu càmbia; torrare su càmbiu a unu = torrai su pratu, donai su pratu torrau, torrai s'agiudu; dare su càmbiu a unu = pònneresi o andhare a su postu de un'àteru faghindhe una cosa; dinari in càmbiu = in minudos; in ciambu = antzis, a su contràriu (ma fintzas a càmbiu apare cun àteru); èssere càmbiu, su càmbiu de unu = assimbillai a unu, èssiri precisu coment'e cussu, lintepintu cussu; in ciambu meu, tuo, suo, e gai = a su postu meu, tou, sou, in parte mia, tua, sua Frases custa chida tocat a mie a dare su càmbiu a su cumpanzu, in sa robba ◊ li at nadu si faghiat ciambos: isse de li dare s'alveghe, e cudhu li daiat sos canes 2. mighi ti apo postu su càmbiu subra de su letu, si ti che bogas sa cosa bruta! ◊ su bistimentu de is erricos s'ischeràt ca teniant prus càmbios: is pòberos teniant solu unu càmbiu 3. su dutore mi at ordinadu meighinas càmbias ◊ no mancaiant de lis batire calchi imbiada, chi sempre beniat torrada càmbia ◊ custu fógliu ti lu fato càmbiu ca est totu abbunzadu ◊ dademindhe càmbias, de cartzitas, ca custas mi sunt minores!◊ sa pinna mi l'apo comporada ciamba 4. mama mia puru mancai prangi prangi iat giau s’anedhu bellu de candu si fiat isposada, e in càmbiu dh’iant donau un’anedhu de atzarxu 5. cun frade meu faghimus su triballu a càmbiu torradu ◊ amus tzapadu sa binza a zoronadas càmbias cun Fulanu: innantis amus fatu sa mia e apustis sa sua 6. cheria dinari in càmbiu pro no bogare sos chentumiza, si cumbinat ◊ dhis est iscarésciu unu portafolliedhu prenu de dinai in càmbiu, de s'allimúsina, iscedaus! 7. sa fiza est càmbia de mamma ◊ millu su càmbiu de Pinóchio! Sambenados e Provèrbios smb: Cambiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échange Ingresu change, spare-part Ispagnolu cambio, cambio Italianu càmbio, ricàmbio, muta Tedescu Wechsel, Wechseln, Häutung.

currispòsta , nf Definitzione su chi si faet o chi si giaet in càmbiu de unu bene arreciu Sinònimos e contràrios cuncàmbia Frases sos suspiros ti mandho a umbe ses si currisposta mi podes torrare (E.Mattiu) Tradutziones Frantzesu en retour, en échange Ingresu exchange Ispagnolu contracambio Italianu contraccàmbio Tedescu Vergeltung.

fúrria , nf Definitzione su furriare e fintzes sa fortza chi faet furriare sa cosa; cosa chi si faet po si pagare de un'ofesa, pratu torrau Sinònimos e contràrios arrevesa, istridu, torra / fúria Maneras de nàrrere csn: avb. a fúrria e borta = a su fúrria fúrria; de fúrria = impresse meda; torrai sa f. a unu = pratu torrau, pagàresi de un'ofesa, itl. rèndere pan per focaccia 2. at torrau sa fúrria a su fradi po sa brulla chi dh'at fatu ◊ po torrai sa fúrria a su fillu de no dh'ai castiau a béciu, unu tziu morendi at lassau su bèni a un'atru ◊ tui no as torrau mai sa fúrria: sempri as perdonau! 3. su grodhe ch'est essidu de fúrria currendhe che lèpere ◊ una bria ses a fúrria e borta!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retour, échange, revanche Ingresu revenge, repayment Ispagnolu devolución, revancha, desquite Italianu contraccàmbio, rivalsa Tedescu Vergeltung.

giàmbu , nm: càmbiu* Definitzione cosa chi si giaet o chi si faet in parte de un'àtera chi si arricit, una cosa po un'àtera Maneras de nàrrere csn: fàghere g. = fàghere a càmbiu; in g. de… = in càmbiu de…, a su postu de… Frases dade suore a sa terra chi bos dat in giambu ispigas! Tradutziones Frantzesu échange Ingresu exchange Ispagnolu cambio Italianu scàmbio Tedescu Austausch.