Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

frandigadúra , nf: frannigadura Definitzione su frandhigare, su pigare a frandhigos Sinònimos e contràrios frandhigu, losinga Frases sa doma si cumentzat cun sa frandigadura de is animalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de caresser Ingresu caressing Ispagnolu caricia Italianu accarezzaménto Tedescu Liebkosen, Liebkosung.

illudriaméntu , nm Sinònimos e contràrios illudradura, illurdionzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de crotter Ingresu muddying Ispagnolu embarradura Italianu infangaménto Tedescu Beschmutzen mit Kot.

imbrossinadúra , nf: imbruscinadura Definitzione su s’imbuscinare Sinònimos e contràrios imbruscinamentu, isfriorzu Frases segundhu su pische, pro lu fríere cheret fatu innantis a imbrossinadura in sa farina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de rouler Ingresu rolling Ispagnolu revuelco Italianu voltolaménto Tedescu Wälzen.

impringiadúra , nf: imprinzadura Definitzione su impringiare Sinònimos e contràrios impríngiu, imprinzonzu, improssimadura | ctr. iglioronzu, illieramentu Terminologia iscientìfica ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de rendre grosse Ingresu making pregnant Ispagnolu preñar Italianu ingravidaménto Tedescu Schwängerung.

imprinzónzu , nm Definitzione su impringiare Sinònimos e contràrios impringiàu, imprinzu, ingraidànscia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de rendre grosse Ingresu gravidity Ispagnolu el preñar Italianu ingravidaménto Tedescu Schwängerung.

inamoraméntu , nm Definitzione su s'inamorare Sinònimos e contràrios indiosada, indiosamentu Tradutziones Frantzesu action de tomber amoureux Ingresu falling in love Ispagnolu enamoramiento Italianu innamoraménto Tedescu Sichverlieben.

incaboniscadúra , nf Definitzione su s'incaboniscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se rengorger Ingresu becoming cocky Ispagnolu envalentonamiento, engreimiento Italianu ringalluzziménto Tedescu eitel werden.

infarinadúra , nf Definitzione su infarinare; tintura lébia Tradutziones Frantzesu action d'enfariner Ingresu flouring Ispagnolu enharinar, barniz Italianu infarinatura Tedescu Bestreuung mit Mehl.

intingiadúra , nf Definitzione su s'intingiare, su dannu de sa tíngia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de prendre la teigne Ingresu tinea damage Ispagnolu el coger la tiña Italianu intignatura Tedescu Mottenfraß, Mottenloch.

intrullaméntu , nm Definitzione su intrullai, su fàere o essire bulugiau Sinònimos e contràrios abbaunzamentu 2. immoi, cun cuss'intrullamentu arrexinau in fundu de sa cusciéntzia, si càstiat a ingíriu, pérdia (I.Lecca) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de troubler Ingresu muddiness Ispagnolu enturbiamiento Italianu intorbidiménto Tedescu Trübung.

irbentiadúra , nf Definitzione su irbentiare, pérdia de fortza, de fragu, de àrculu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de s'évaporer Ingresu evaporation Ispagnolu disipación, desvanecimiento Italianu svaporaménto Tedescu Verdunstung.

irbiaridúra , nf Definitzione su irbiarire, pérdia de colore, iscoloridura Sinònimos e contràrios ilbiadida, ticadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se décolorer, de ternir Ingresu fadeness Ispagnolu descoloramiento Italianu sbiaditèzza Tedescu Abfärbung.

irgàrgu , nm Definitzione su irgargare; tzérriu mannu, boghe arta; su cantare de is pigiones, una manera de cantare Sinònimos e contràrios boche, grida, ingargu, istrígulu / gorgheu Frases fit a irgargos de cuntentesa ◊ sas crapas ghirandhe a cubile cumintzabant a miliare e sos crapitos cumintzabant a irgargos sichios, pro sa gana ◊ s'intendhiant sos irgargos de sos festaresos 2. cussu est un'irgargu de pica Tradutziones Frantzesu action de s'égosiller, roulade, ramage Ingresu shouting oneself hoarse, trill Ispagnolu chillido, gorjeo Italianu sgolaménto, gorghéggio Tedescu Geschrei, Triller.

iscioperónzu , nm Definitzione su iscioperare, su istare iscioperandho Sinònimos e contràrios isciòparu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de faire grève (la) Ingresu on strike Ispagnolu el hacer huelga Italianu scioperìo Tedescu Streiken.

isconchinàda , nf: isconchinata Definitzione isconchiada, móvia de conca coment'e abbasciandhodha o incrubandhodha a una parte; decisione pagu cunsiderada, cosa fata comente benit a conca Sinònimos e contràrios conchinada, conchizada, iscónchiu, sconchiada / aconcada, acucada Frases sa mamma, comente videt sos pitzinnos a isconchinatas, che los mandhat a letu 2. isconchinadas ndhe aiat fatu prus de una e su babbu no fit meda cuntentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action hasardée, inconsidérée Ingresu rash action Ispagnolu el mover la cabeza, chifladura Italianu cólpo di tèsta, azióne avventata Tedescu Kopfstoß, unbesonnene Handlung.

iscravadúra , nf Definitzione su iscravare Sinònimos e contràrios iscravamentu | ctr. inclavadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de déclouer Ingresu unnailing Ispagnolu desclavamiento Italianu schiodatura Tedescu Aufnageln.

iserbónzu , nm: iservonzu Definitzione su iserbare, su ndhe bogare s'erba a tiradura de arraighinas Sinònimos e contràrios innetiadolzu, isarghera, iselvinzu, iserbadura, issiligognu, scabiscadura, scadradura Frases in s'iserbonzu nos cheret tempus ca su laore est brutu meda de erba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de désherber Ingresu weeding Ispagnolu escarda Italianu diserbatura, disèrbo Tedescu Unkrautvertilgung.

iseredaméntu , nm Definitzione su fàere mancare a unu sa parte de su bene chi dh'iat a dèpere tocare de is mannos, su no dhi lassare interessu Sinònimos e contràrios diseredamentu, iseretu Frases sos primos a si opònnere fint sos custrintos, pena sa pérdida de su faedhu e s'iseredamentu dai sos benes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de déshériter Ingresu disinheritance Ispagnolu desheredamiento Italianu diseredazióne Tedescu Enterbung.

iserétu , nm Definitzione su iseretare Sinònimos e contràrios diseredamentu, iseredamentu Frases s'iseretu si faghet una borta solu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de déshériter Ingresu disinheritance Ispagnolu desheredamiento Italianu diseredaménto Tedescu Enterbung.

ispalesónzu , nm Definitzione su giare o fàere a ischire a craru, nau mescamente de s'acabbamentu de cójua, candho is parentes de s'ómine andhant a domo de sa fémina po assegurare sa cójua Sinònimos e contràrios assecuronzu, cojancraru, ispalexinzu / cdh. palisugnu Tradutziones Frantzesu action d'être évident Ingresu revelation Ispagnolu manifestación de que dos novios se van a casar Italianu palesaménto Tedescu Offenbarung.