Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abbòe , avb Definitzione
parangau, incrubau a una bandha, coment'e orruendhondhe a una parte
Sinònimos e contràrios
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
calembru,
imboe,
ochirioe
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
biais
Ingresu
skew,
oblique
Ispagnolu
desequilibrado
Italianu
in posizióne o in mòdo squilibrati,
sghémbo
Tedescu
unausgeglichen.
achibbòe , avb: achimboe,
achiribboe Definitzione
coment'e parangau, incrubau a una parte, nau de duas cosas, o de duas partes de una cosa, chi no funt postas de sa própriu manera, chi faent fortza o pendhent una prus de s'àtera / pònnere o giúnghere achibboe = giúngiri duus bois iscambillaus
Sinònimos e contràrios
abboe,
achifilu,
acorrimboe,
calembru,
imboe,
ochirioe,
parangau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
biais,
oblique
Ingresu
oblique
Ispagnolu
torcido
Italianu
sghémbo
Tedescu
schief.
biàsciu , agt Definitzione
trotu, chi andhat de una bandha a s'àtera, unu pagu a istúturu, a piliesse, chi no est deretu coment'e candho est in tira, lenu
Sinònimos e contràrios
abboe,
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
calembru,
imboe,
isbésciu,
isgretzi,
sbiàsciu*
2.
de sa lentza biàscia su piscadori si est sapiu chi su pisci fiat girendu
Tradutziones
Frantzesu
biais,
oblique
Ingresu
oblique
Ispagnolu
oblícuo
Italianu
oblìquo
Tedescu
schief.
calémbru , agt: chilembru,
colembru,
collembru,
culembru Definitzione
chi est incrubandhosiche a una parte, coment'e atrotigau, trotu; nau de ccn., chi si credet meda
Sinònimos e contràrios
abboe,
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
imboe,
isculembru,
ochirioe,
parangau
/
còrcobe,
cucurudu
Frases
su tziu nche fit betzu, totu culembru chin sos innodricadorjos a botzos ◊ zanna, puntellu, muru calembru ◊ sa perda colembra no assentat bene
Tradutziones
Frantzesu
biais,
incliné,
oblique
Ingresu
crooked
Ispagnolu
oblicuo
Italianu
sghémbo
Tedescu
schief.
imbòe , avb Definitzione
in betada o incrubau a un’ala / èssere a un’i. = postu de malu betu, chi calat o est prus bàsciu a un’ala, coment’e crocandhosiche, betau a un’ala
Sinònimos e contràrios
abboe,
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
calembru,
ochirioe
Frases
s'isterzu si ponet a un'imboe pro sucutare ◊ cussa cosa a un'imboe est suzetu chi si che tàmbulat!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
oblique,
biais
Ingresu
oblique
Ispagnolu
oblicuo
Italianu
sghémbo,
oblìquo
Tedescu
schräg.
isbésciu , avb: sbiésciu Definitzione
a i. = a dortu, de rugadis, a istúturu
Sinònimos e contràrios
abboe,
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
biàsciu,
calembru,
imboe,
ischilvésciu,
iscuessu,
isgretzi,
sbiàsciu
Ètimu
itl.
sbiescio
Tradutziones
Frantzesu
de travers,
de biais
Ingresu
slant
Ispagnolu
sesgo,
oblicuo
Italianu
sghimbèscio
Tedescu
krumm.
sbiàsciu , agt Definitzione
chi est fatu o segau a un'imboe, unu pagu a istúturu, a corru a una parte o a buca de pitariolu
Sinònimos e contràrios
biàsciu,
irfiassu,
isbésciu
Maneras de nàrrere
csn:
avb. a o de sbiàsciu, de sbiésciu = unu pagu de rugadis, a dortu; castiai a unu a s. = a ogru dortu
Ètimu
ctl.
bia(i)x, esbiaix
Tradutziones
Frantzesu
biais
Ingresu
sloping
Ispagnolu
oblicuo,
sesgado
Italianu
sbièco
Tedescu
schräg,
schief.