corcobàu , pps, agt: corcovadu,
corcovatu,
corcovau,
crocovau Definitzione
de corcobare; chi est a gobba, aggobbedhau, incrubau, atrotigau
Sinònimos e contràrios
abbajonadu,
aggobbedhau,
bàdulu,
còrcobe,
garropu,
giumburudu,
gobbu,
incorcovedhau,
paligrobedhatzu,
rumbosu,
tzumbosu
2.
recuit corcovadu e a sa lena irbautidu dae sa fadiga pro pasare sa pòvera carena! ◊ li ruet dae manos s'ispada, corcovada e priva de lampore
Tradutziones
Frantzesu
voûté,
courbé
Ingresu
bend
Ispagnolu
corcovado
Italianu
curvo,
gòbbo
Tedescu
krumm,
gebückt.
fàlchinu , agt: fàrchinu,
fràchinu,
fràschinu Definitzione
coment'e fatu a frache, atrotigau / a fàlchinu = a trotu
Sinònimos e contràrios
corcobau,
doltu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
voûté,
tordu
Ingresu
twisted,
curved
Ispagnolu
curvo
Italianu
curvo,
stòrto
Tedescu
gebogen,
krumm.
indortigàdu , pps, agt: intorticatu,
intorticau Definitzione
de indortigare; chi est atrotigau
Sinònimos e contràrios
acancarronau,
ancujadu,
atortiau,
doltu,
garronosu
2.
sa pénnita pro ghirare fit intorticata che colovra
Tradutziones
Frantzesu
tordu
Ingresu
crooked
Ispagnolu
torcido,
retorcido
Italianu
stòrto
Tedescu
krumm.
isbésciu , avb: sbiésciu Definitzione
a i. = a dortu, de rugadis, a istúturu
Sinònimos e contràrios
abboe,
achibboe,
achifilu,
acorrimboe,
biàsciu,
calembru,
imboe,
ischilvésciu,
iscuessu,
isgretzi,
sbiàsciu
Ètimu
itl.
sbiescio
Tradutziones
Frantzesu
de travers,
de biais
Ingresu
slant
Ispagnolu
sesgo,
oblicuo
Italianu
sghimbèscio
Tedescu
krumm.
tóltu , agt, nm: doltu,
tortu,
trotu Definitzione
chi no tenet una línia dereta; nau de ccn., chi no ndhe faet una adderetu, bona o bene o, nau de cosa, chi no andhat bene; nau de su logu, chi no est in paris, chi dhue at cúcuros, badhes, canales, pesadas e caladas; chi o cosa chi no torrat paris cun su giustu, cun sa beridade o cun s'arrexone
Sinònimos e contràrios
atrotoxau,
bistónchinu,
fàlchinu,
trògolu
/
cumbessu,
istolatzadu,
locu,
malu,
rebessu,
traessu
| ctr.
deretu,
ténneru
/
paris
/
arraxoni,
giustu
Maneras de nàrrere
csn:
perricare su t. = abbetiai pretendendi de tènniri arrexoni candu est craru ca no si ndi tenit; andhare a deretu e a trotu = andhare a dortu e a rugadis; andhare, andai a trotu = male, comente no si depet; castiai a unu a trotu, a ocru tortu = dàreli un'ograda mala, coment'e a nàrrere chi est contràriu; ramu tortu = (in suspu) pessone mala; èssere tortu che oricrale, che càvaru, che a s'annada mala = dortu che anca de cane, meda, èssere revessu, chi no afilat mancu a fune; andai a pértias trotas = èssere dados a su víssiu, a sas diverteras, andhare a féminas; portai is ogus trotus = furriados a un'ala; portai cambas trotas = male fatas, dortas a farche; fai murrus trotus = irmurriada, zenia de inzestru cun sos murros pro cosa chi no piaghet; a trotu (fuedhai, mirai, andai, e aici)= male, chentza régula, chentza grabbu, faghindhe a biraorba
Frases
est tortu che colora morta a fuste ◊ mancu su cadhu forte faghet proa in logu tortu ◊ sos istradones chi deviat leare fint tortos
2.
non ses cosa de tzou pro culpa de s'idea tolta! ◊ no ndhe morit mai de ramu tortu! (G.A.Solinas)◊ dogna flúmini andat a trotu ◊ de dónnia fuedhu trotu is óminis ant a torrai contu in sa dia de su giudítziu ◊ s'ómini trotu no fait a dh'assetiai
3.
est isse chi mi che at furadu sa cosa e dades su tortu a mie! ◊ e sos contràrios dànnedhis su trotu, nanne ca no fuit beru!
4.
sas cosas sunt annadas a trotu ◊ aiat sichitu a si mi apompiare a ocru tortu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Tortu
Ètimu
ltn.
tortus
Tradutziones
Frantzesu
tordu,
idiot
Ingresu
foolish,
crooked
Ispagnolu
torcido,
tortuoso,
necio,
injusto
Italianu
stòrto,
tortuóso,
stólto,
tòrto,
ingiusto
Tedescu
krumm,
gewunden,
töricht,
Unrecht.
tónchinu 1 , agt: tzónchinu 1 Definitzione
chi no est deretu, chi est atrotiau, trotu, acancarronau, fintzes chi andat a trotu
Sinònimos e contràrios
doltu
/
ganciudu,
ingobbedhadu,
unchinadu
Frases
su maridu no l'aiat antziau mancu ocros e si fit sapia deretu chi giuchiat sa luna a tónchinu ◊ tónchinos de betzesa addajant s'andhera ◊ bonannu, sentza sos dispiagheres, pro lassare su tónchinu momentu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
crochu,
voûté
Ingresu
hooked,
crooked
Ispagnolu
adunco,
curvo
Italianu
adunco,
ricurvo
Tedescu
krumm.