Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
crocolédhu , nm, agt: croculedhu Definitzione
su sonu de s'abba chi orruet de artu, essit, budhit o si movet (e fintzes su tzicu chi si bufat); nau in cobertantza, fémina chi faet sa civeta, ómine pagu sériu, chi no tenet firmesa fastigiandho; a logos, fintzes unu chi iscóviat
Sinònimos e contràrios
cróculu
/
bubbulicu
/
carateri,
facianu,
piberudu
/
iscoviadori,
lendharzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coquet,
volage,
changeant
Ingresu
coquettish,
fickle
Ispagnolu
coqueta,
voluble
Italianu
civettuòlo,
volùbile
Tedescu
kokett,
unbeständig.
faciànu , agt Definitzione
chi foedhat o faet is cosas a face manna, chentza bregúngia nudha; nau de fémina, chi est ibregungia, bagassa, chi improsat is ómines
Sinònimos e contràrios
faciàrgiu,
facidortu,
frontudu,
sfaciu
/
carateri,
crocoledhu,
piberudu
Frases
facianus, teniat arrexoni Isaia candu, chistionendu de bosatrus, naràt: Custa genti mi onorat cun is làburas ma su coru insoru est aillargu de mei! (Ev)◊ cussu est facianu e provocheri
Tradutziones
Frantzesu
effronté,
séducteur,
coquet
Ingresu
enticer,
flirtaceous,
impudent
Ispagnolu
descarado
Italianu
sfacciato,
adescatóre,
civettuòlo
Tedescu
frech,
verführerisch,
kokett.
gioguànu , agt: giogulanu,
zoculanu Definitzione
chi est giau a su giogu; chi est pagu sériu de conca, o fintzes brullanu
Sinònimos e contràrios
agiogatzadu,
bagianu 1,
marietadore,
marietosu,
piberudu
/
brulleri
Frases
cussa giòvuna gioguana est gioghendu cun su fogu, no pentzat chi si abbruxat fendi sa disonesta! ◊ nemmancu sa calchina de Siniscola ti bastat a pulire sa brutesa, ca sempre, giogulana pro profitu, cantos ndhe as connotu ndhe as traitu (M.Sanna)
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
qui s'adonne au jeu,
coquet
Ingresu
coquettish,
light-hearted
Ispagnolu
aficionado al juego,
coquetón
Italianu
dèdito al giòco,
civettuòlo
Tedescu
verspielt,
frivol,
spaßig.
marietadòre , agt, nm Definitzione
chi o chie acostumat a fàere marietas
Sinònimos e contràrios
bagianu 1,
gioguanu,
incanteri,
marietosu,
piberudu
Frases
cussa est una maca marietadora
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coquet,
enchanteur
Ingresu
flirtatious,
enchanting,
enchanter
Ispagnolu
coqueto,
cautivador
Italianu
civettuòlo,
incantatóre
Tedescu
kokett,
zierlich,
gefallsüchtiger Mensch,
anmutiger Mensch.
piberúdu , agt: pibirudu,
piperudu Definitzione
chi portat píbere o est de sabore pitzigorosu; nau de gente atzuda, inganatzida meda, chi portat pudredhimi
Sinònimos e contràrios
pibarudu,
pistidhenti,
pissiosu
/
gioguanu,
marietadore,
marietosu
/
pissineri
2.
èguas pibirudas, si ndi andais a Castedhu: it'anca feis inní?! (Scomúniga)◊ gei est berus ca seis pibirudas, mamma e filla, ma calincuna dí si depint iscanciofai bèni! ◊ o maca pibiruda, lassa stai is piciocus!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
spirituel,
coquet
Ingresu
flirtacious,
witty
Ispagnolu
gracioso,
coqueto
Italianu
spiritóso,
civettuòlo
Tedescu
witzig,
kokett.