cróchidu , nm Definitzione sa boghe chi faet su porcu candho si acostit gente chi connoschet (ma fintzes genia de boghe de su pipiu a murrúngiu, unu pagu coment'e cricandho de prànghere); sa boghe de su crobu Sinònimos e contràrios ipóscidu, iscrúfulu, tzuinu Frases s'intendhet su cróchidu de sos corbos ◊ su porcu est a cróchidos ◊ su pitzinnu est a cróchidos ca at bidu sa mama ma no l'at leadu! Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grognement Ingresu grunt Ispagnolu gruñido Italianu grugnito Tedescu Grunzen.

morrúgnu , nm: morrúngiu, morrunzu, murrúngiu, murrunzu Definitzione su chi s'istat naendho, prus che àteru a boghe bàscia, candho unu no est cuntentu o est fintzes unu pagu arrennegadu o contràriu a calecuna cosa, a lamentu e a briga o fintzes deasi tanti po tènnere calecuna cosa de nàrrere fintzes chentza bisóngiu; fintzes genia de iscórriu, de disacórdiu e, nau de cane, genia de ammeletzu in crica de mossigare; nau de su porcu (mannale), is boghes chi faet pedindho Sinònimos e contràrios ammúsciu, arrunzu, murrungiamentu, pesperonzu, raganza, tzàntara / ttrs. murrugnu Frases e prite ti la leas a morrunzu pro pane chi no tastant dentes tuas? (A.Dettori)◊ a costu de ti pònnere in morrunzu ti apo a lègere sa vida ◊ trista sa domu chi no dhui at murrúngiu! ◊ si no cheres cussa cosa, làssala: ma agabbamila cun sos murrunzos! ◊ intendho su porcu a murrunzu: bètali a manigare! 2. Nannedhu e Larenta si cheriant unu bene macu: mai unu murrunzu ant tentu! Sambenados e Provèrbios prb: dae su bisonzu su murrunzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grognement Ingresu grumbling Ispagnolu reniego, refunfuño, gruñido, desavenencia Italianu brontolìo, rìnghio, mugugno, malcontènto, scrèzio Tedescu Murren.

murrúnzia, murrunzíu , nf, nm Definitzione su murrungiare, ma fintzes briga Sinònimos e contràrios morrugnu, murrungiamentu Frases sas murrúnzias fint a tràbicu mascamente ube cumprendhiant sos filedhos de sa política ◊ at dassau pèrdere sas murrúnzias de sa mama ◊ sas féminas che ant lassau fora de sa murrúnzia sos maridos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grognement continuel (reg.), continuelle rouspétance (fam.) Ingresu grunt Ispagnolu gruñido Italianu mugugno Tedescu Brummen.

múschiu , nm: ammúsciu, músciu 2 (mú-sci-u) Definitzione genia de chèscia chi si faet candho si agatat cosa de nàrrere, discuntentos, a protesta; cosa nada agiummai a iscúsiu, boghighedha bàscia Sinònimos e contràrios murrúngiu / irmúsciu, mutuzu, píliu, pisintzu, simúschiu, súlida, tzíliu, tzúniu Frases no mi esseit mancu músciu: timendhe tratenzei fintzas su túsciu ◊ tui ses bellu a fuedhai in domu, ma candu ses aranti de issu no ses capatzu de nci bogai unu músciu 2. camminant a costau de pari sena de bogai músciu ◊ su brúsciu isceti cun d-unu músciu apodhat sa maladia! ◊ no s'intendhet mancu múschiu ◊ no at mancu nau músciu ◊ is picioconedhos faent su chi dhis ponent a fàere chentza bogare múschiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grognement continuel (reg.), continuelle rouspétance (fam.), murmure, chuchotement Ingresu grunt, murmur, whisper Ispagnolu gruñido, susurro Italianu mugugno, sussurro, bisbìglio Tedescu Brummen, Flüstern.

tzuínu , nm Definitzione sa boghe de su porcu Sinònimos e contràrios cróchidu Terminologia iscientìfica bga Tradutziones Frantzesu grognement Ingresu grunt Ispagnolu gruñido Italianu grugnito Tedescu Grunzen.

«« Torra a chircare