benài , vrb: benare,
venai Definitzione
su essire s'abba de una vena, nau fintzes de su pèrdere sàmbene
Sinònimos e contràrios
mizai
/
bundhare,
essire
Frases
andaus a biri sa miza de aundi benat s'àcua ◊ custas mizas benant àcuas bonas ◊ is sentidus prus bellus benant sintzillus de is intragnas de su coru (S.Mossa)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to gush (out)
Ispagnolu
brotar,
manar
Italianu
sgorgare
Tedescu
sprudeln,
strömen.
brotài, brotàre , vrb Definitzione
su essire o bogare is cambos noos de is matas; su essire fora de s'abba de una vena
Sinònimos e contràrios
afroghedhare,
apillonai,
brionare,
brionire,
broculare,
brundhire,
ibbrotare,
incorumedhai,
puzonire,
rebbrotai
/
benai,
bundhare,
tzurruare
Frases
est che àlvure chena piús brotare fruas ◊ sas àrbures sunt brotendhe linna noa ◊ bi at unu fiore brotendhe ◊ sas fruedhas sunt brotendhe torra
2.
s'abba budhindhe ndhe brotat su bullu dae su labiolu ◊ ndhe brotat de abba frisca, cussa funtana!…◊ li brotaiat su sàmbene dae nares
3.
e cantas curreladas ti faghias cantendhe cantu in coro brotaias! ◊ li brotat dae coro s'augúriu prus bellu ◊ incantos divinos brotat sa terra
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir,
prendre sa source,
naître
Ingresu
to spring
Ispagnolu
brotar,
manar
Italianu
scaturire
Tedescu
sprossen,
quellen.
ibbrotàre , vrb: imbrotare,
irbrotare,
isbrotare Definitzione
nau de is linnas, de is matas, su essire o bogare cambos noos; su naschire de calecuna cosa (fintzes de unu sentidu)
Sinònimos e contràrios
brionire,
brotai*,
essire,
nàschere
Frases
dae ue ses irbrotadu, úmulu mannu? ◊ su beranu est torradu a ibbrotare
2.
sos pensamentos ndhe imbrotant e si faghent a peràulas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir,
naître
Ingresu
to gush
Ispagnolu
brotar
Italianu
scaturire
Tedescu
entspringen.
ilborrocàre, ilborrochiàre , vrb: isborrocare Definitzione
su essire, su cumenciare de calecuna cosa cun fortza, a s’airada, a meda, betare a terra, isconciare; fintzes foedhare male, a frastimos, pigare a boghes
Frases
càglia chi mi sicas! - ilborrocat sa rosa tota fele ◊ isborrocat riendhe a tota gana
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sortir avec violence,
jaillir,
éclater
Ingresu
to pelt (down),
to burst out
Ispagnolu
irrumpir
Italianu
erómpere,
scrosciare
Tedescu
hervorbrechen,
rauschen.
irrusciàre , vrb Definitzione
essire a tzurros, benare a forte, a búdhidu
Sinònimos e contràrios
spendulai,
spiciurrai,
tzurrai
Frases
ancora li fit irruscendhe su sàmbene dai sa lanta
2.
su perdonu beneitu irrúsciat dae sa fide che funtana (G.Fiore)
Ètimu
ctl.
arruixar
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to spurt
Ispagnolu
chorrear
Italianu
zampillare,
sprizzare
Tedescu
hervorspritzen,
sprühen.
iscopíe , vrb: iscopire,
iscupire,
iscupiri,
scopie Definitzione
nau de is matas, isparare, bogare cambos noos (nau de su frore, apèrrere) o, nau de una fortza, essire, tènnere isfogu; fuliare salia, ispudare, fàere essire (es. de una bartza, de un'istrégiu tirandhondhe su tupone)/ pps. iscopiu
Sinònimos e contràrios
brionire,
brotai,
sciogai
/
gruspiare,
gruspire,
ispudai
/
istupare
Maneras de nàrrere
csn:
iscupiresila cun ccn. = pigaisidha cun ccn.; no iscupit cun su cuadhu e iscupit cun sa sedha! = si la leat cun chie no ndhe tenet curpa; iscupire s'imbreaghera = scexiai, isturdire s'imbriaghera; iscupire a prànghere = atacai a pràngiri
Frases
s'ógiu de sas piantas fit pienu de abbundhàntzia, pronta a iscopire sa vida novella (A.Casula)◊ sa méndhula in sa bassura iscopit prima a fiore ◊ sa linna in beranu in donzi foza iscopit unu frutu ◊ su chelu fut prontu a iscupire in nie e in fridura
2.
si betant a su triballu po che iscupire su chi dhis rósigat a intro de cropus ◊ su benniolu, arrennegadu, si che dh'iscupit cun cudhu chi no ne tenet crupa ◊ cussu si che dh'iscupit cun megus ◊ no ischiat cun chie si che dh'iscupire!◊ at iscupiu s'arrennegu cun cià mullei
3.
bai, no ti chescis, bai e no iscupas a celu, chi in faci no ti torrit sa salia! ◊ a fizu meu nodidu proite mi l'as atzotadu, proite mi l'as iscupidu?!
4.
po abbae s'ortu iscopiaus su putzu
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to burst forth
Ispagnolu
brotar,
escupir
Italianu
erómpere
Tedescu
ausbrechen.
mizài , vrb Definitzione
essire abba, comente faet in is venas, in is funtanas
Sinònimos e contràrios
benai
Frases
in s'arroca mizat àcua frisca ◊ is làgrimas mizant de is ogus faendi surcus in is trempas impruinadas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to spurt
Ispagnolu
brotar,
manar
Italianu
sgorgare
Tedescu
quellen,
sprudeln.
spiciurrài , vrb Definitzione
essire a ciurrus, a tzurru, nau de sàmbene, abba o àteru deasi
Sinònimos e contràrios
irrusciare,
ispinduai,
tzurrai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to spurt
Ispagnolu
manar,
brotar
Italianu
zampillare
Tedescu
hervorschießen.
tzurrài, tzurràre , vrb: ciurrai,
tzurruare Definitzione
essire a fortza, fàere a tzurru (nau de abba, sàmbene e cosas deasi); tzurrare si narat po ingurtire o bufare a intullu
Sinònimos e contràrios
benai,
brotai,
irrusciare,
spiciurrai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir
Ingresu
to squirt
Ispagnolu
chorrear,
surtir
Italianu
sprizzare
Tedescu
spritzen.