allaputzài , vrb: allepuciae,
allepuciai,
alleputzai,
alleputzare,
alliputzai,
ellepuciare Definitzione
papare calecuna cosa, torrare in fortzas, ingrassare; bestire bene, bene cuncordaos, su si fàere bellos in contu de bestimentu
Sinònimos e contràrios
allepuciri,
arrempudhire
/
addinghillai,
allepuritzare,
arrepicai 2,
assamodare,
atrigliare,
chinchinnare,
cumpòniri,
cuncodrai
Frases
castit, su dotori, chi mi dha podit torrai a allaputzai sa piciochedha, ca est mesu iscòncia ◊ pensa a sa saludi: a trabballai gei andat bèni, ma innantis ti depis torrai a alleputzai! (I.Murgia)
2.
poneisí is capedhus e allaputzaisí bèni! ◊ funt sannoris totu bèni allaputzaus e boint èssi serbius cun totu s'arraspetu ◊ dhui fiat genti totu alliputzara, totu infrochitara ◊ e tochit, babbai, allaputzissí ca seus in festa!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ragaillardir,
se pomponner,
se parer
Ingresu
to dress up to make cocky (oneself)
Ispagnolu
fortalecer,
acicalarse
Italianu
rinvigorire,
ringalluzzire,
attillarsi
Tedescu
stark werden,
eitel werden,
sich aufputzen.
allepuritzàre , vrb: allipuritzare Sinònimos e contràrios
allaputzai,
assamodare,
cuncodrai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
parer,
pomponner
Ingresu
to make fit tightly
Ispagnolu
acicalarse
Italianu
attillare
Tedescu
aufputzen.
alluxentài , vrb Definitzione
fàere lúghidu
Sinònimos e contràrios
allucidai,
allustrai,
illuchidare
/
impompitare
Frases
su logu est límpiu límpiu, alluxentau a cera ◊ su lutoni si alluxentat cun limoni e cinixu ◊ labai ca est festa: tocai, alluxentaisidhas is botas!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire reluire,
se parer
Ingresu
to make bright,
to shine,
to dress up
Ispagnolu
hacer relucir,
acicalar
Italianu
far rilùcere,
brillare,
agghindarsi
Tedescu
leuchten,
glänzen,
sich herausputzen.
assamodàre , vrb: assemodare Definitzione
bestire a sa moda, bene
Sinònimos e contràrios
allaputzai,
allepuritzare
2.
est una giòvana assemodada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pomponner,
parer
Ingresu
to make fit tightly
Ispagnolu
vestir a la moda,
acicalar
Italianu
vestire secóndo la mòda,
attillare
Tedescu
nach der Mode anziehen.
mudài , vrb: ammudai,
mudare,
mutare Definitzione
cambiare, fintzes cambiare de logu, de istrégiu, ma mescamente in su sensu de fàere o de si fàere bellu, galanu, postu bene de bestimentu, alligru / mudàresi chei sa Luna = abarrai sempri a su càmbia càmbia, èssiri chentza firmesa; mudare su binu = itl. travasare, betare límpiu a un'àteru istrégiu lassandho sa feghe
Sinònimos e contràrios
addegiare,
atramudai,
cambiai,
cuncodrai
/
iscolomare
Frases
at mudadu de prontu opinione ◊ dogni annu in beranu ti mudas, rica d'ervas e fiores ◊ tia mudare sa tristura in allegria ◊ issa fit s'abba connota chi curriat in sas venas meas mutanne su disconnotu in connotu ◊ sa famíglia gei fiat arrica, ma su destinu at mudau totu!
2.
ma càstia custus froris acomenti mudant su logu! ◊ su bonu fàghere mudat sa pessone ◊ su pudhedru fit mudadu cun fiocos e collanas ◊ su beranu mudat a festa s'universu intreu (R.Bechere)◊ ricamus indoraus totu a filus de òru mudant a nou s'altari…◊ mudas sa cambarara candu arriis e fuedhas!
3.
cheret mudadu su binu, gai abbarrat prus netu e no si guastat
Ètimu
ltn.
mutare
Tradutziones
Frantzesu
changer,
parer,
orner
Ingresu
to change,
to adorn
Ispagnolu
mudar,
acicalar,
adornar
Italianu
mutare,
addobbare,
adornare
Tedescu
verändern,
wechseln,
verschönern,
verzieren.