Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arànca , nf: arranca Definitzione singiale chi lassat in sa carre calecuna punta tostada passada arrasigandho a forte de bogare fintzes sàmbene Sinònimos e contràrios arràncula, farranca, farrasca, frascada, iscarràfiu, iscràviu, ràfia 1, rafiada, scarrafiadura Frases su pitzinnu istabat currillandhe finas a candho no nche lu ghirabat sa gana o sas arrancas de s'ispina de prunatza Ètimu spn. arranque Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu arañazo Italianu graffiatura Tedescu Kratzer.

arraschiatúra , nf Definitzione su arraschiare; su singiale de s’arrasigadura Sinònimos e contràrios arraschiata, arrasicadura, ratzigadura, scarràfiu Frases sa créjia brusiata e su santu galu inie chene mancu un'arraschiatura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu rascadura Italianu scalfitura Tedescu Ritzer.

farràsca , nf, nm: farrascu, frasca, fràscia Definitzione passada de unga (o àtera cosa tostada) a forte, arrasigandho, de lassare su singiale longu in sa carre (o àteru), fintzes a segadura de bogare sàmbene; sa síngia etotu Sinònimos e contràrios aranca, arràncula, branchiata, farranca, farràschiu, frascada, iscarràfiu, iscràviu, ràfia 1, rafiada Maneras de nàrrere csn: fàghere pagu frasca/pagas fràscias cun d-unu = no ndi bogai nudha, picai pro debbadas; leare a frascas = iscarrafiai; betare sa cara a frascas = iscarrafiai aici meda de lassai istrupiu Frases si si che andhat dae domo za no mi ndh'apo a betare sa cara a frascas, za! ◊ si sunt totu gherrados: si ndhe ant betadu fintzas sa cara a frascas 2. trasseri za est, ma cun megus bi faghet pagu frasca! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu arañazo (m), rasguño (m) Italianu gràffio, graffiatura, scalfitura Tedescu Kratzen, Kratzer, Kratzspur.

intàca , nf, nm: intacu Definitzione síngia fata a incàsciu o marcada fintzes a tinta mescamente po singiale e cun critériu precisu (es. sas i. de s'istadea, de su metro, de su càlibbru); dannu a sa salude, a s'onore, vítziu puru Sinònimos e contràrios tachedha / arragata, incrasta, incrava, intatzu, taca 2 / aciàchidu, màcia, taca 3 / peca Maneras de nàrrere csn: fàghere i. in carchi faina o chistione = fai meda, produsi un'efetu chi si bit, mannu de si biri; rispòndhere a s'intacu = a puntinu, bene meda Frases in s'istadea donzi intaca est chimbanta grammas, pesendhe a sa fine, e mesa líbbera a sa russa ◊ cadramissat fatendhe in terra tres palmos de intacu ◊ manos de atzàgliu mi ant prenu sa carena de intacos 2. torramus in palas ca est proghendhe, chi oje ndhe picamus intacu mannu! ◊ no apo mai furadu e ne mi che cherzo pònnere cuss'intacu! 3. bi ndhe faghet de intaca, cussu, seghendhe una roca a martedhu!…◊ bi ndhe faghet de intaca una criadura in totu cussa cosa de fàghere!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gravure, égratignure, entaille, cran Ingresu incision, notch, scratch Ispagnolu incisión, muesca, tacha Italianu incisióne, scalfitura, tacca Tedescu Einschnitt, Schramme, Kerbe.

iscarràfiu , nm: iscarrànfiu, iscarràviu, scarràfiu Definitzione sinnale chi abbarrat in sa pedhe (o àteru) po dhi àere passau ccn. cosa tostada arrasigandho a forte; iscritura mala a lígere, passada de pinna a improdhu Sinònimos e contràrios afranchiada, aranca, arràncula, aungada, branchiata, farranca, farrasca, frascada, iscarfioladura, iscràviu, ràfia 1, rafiada / scarrafioni Frases in cussa gruta bi at carchi iscarràfiu chi potet èssere peri unu disinnu ◊ sos pitzinnos zughent sas ancas totu iscarràvios e trincos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu scratch Ispagnolu rasguño, arañazo Italianu gràffio Tedescu Kratzer.

rafiadúra , nf Definitzione su rafiare, aungada Sinònimos e contràrios frasca, frascada, iscarràfiu, iscràviu, ràfia 1, rafiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action d'égratigner, égratignure Ingresu scratch Ispagnolu arañazo, rasguño Italianu graffiatura Tedescu Kratzer.

tràsinu , nm: tràxinu Definitzione su trasinare; fintzes sinnale, síngia chi si lassat tragandho cosa / a t. = trasinadràsina Sinònimos e contràrios trísinu Frases como no resesso a andhare mancu a tràsinu ◊ bi est su sinnale in su piúere de comente ant coladu cosa a tràxinu Tradutziones Frantzesu égratignure Ingresu creeping Ispagnolu arrastre, rastro Italianu strisciata Tedescu Kriechen, Spur.