ammuinài 1 , vrb: muinai*, ammuinàre Definitzione fàere ammuinu, genia de moida coment'e de abes o fintzes de gente foedhandho a boghighedha bàscia, giare ifadu, fàere sa conca che casidhu a unu cricandho de dhu cumbínchere a calecuna cosa Sinònimos e contràrios afruschiare, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, mojire, múere, muizare, sulietai, sulvare, zumiai Frases s'istracia ammuinat e si atzàpulat asuba de sa fentana ◊ mi ant ammuinau is origas ◊ s'arregordu dhi ammuinat aintru de su ciorbedhu ◊ a is fariseus dhis ammuinant in su ciorbedhu is fuedhus de Gesugristu Tradutziones Frantzesu bourdonner Ingresu to buzz Ispagnolu zumbar Italianu ronzare Tedescu summen.
chichelàre , vrb: chicherare Definitzione cantare, nàrrere, foedhare, fàere boghes coment'e chíghelas Frases in fatu de sas chimeras chichelabas ballandhe rie rie (F.Satta)◊ su guturedhu de dommo chichelabat de boches innossentes ◊ sas iscolas torrant a chicherare de creaturas, in capidanne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourdonner Ingresu to buzz Ispagnolu chirriar Italianu frinire, ronzare Tedescu zirpen.
frusiài , vrb: afrusiai, frusiare, frusinai, frusuai Definitzione sonare o fàere moida coment'e a súrbiu, sonu forte de cosa movendho, friendho, orrostindho Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusitai, infrusitai, moidare, mojire, múere, muizare, sulietai, sulitai, sulvare, surbiai, zumiai Frases at inténdiu un'arrisu frusiendidhi in is origas ◊ su guetu frúsiat comenti partit ◊ intendit su sànguini frusinendi in is memórias ◊ Assunta est abarrada un’ora manna batallendu: mi creis ca intendu ancora is origas frusuendu?!(M.L.Serpi)◊ is incuedhus de linna fertus a corpus de fusti frúsuant in s'àiri ◊ sa sartània de sa castàngia est in su fogu frusuendi Ètimu itl Tradutziones Frantzesu siffler Ingresu to buzz, to whistle Ispagnolu zumbar, silbar Italianu ronzare, sibilare Tedescu zischen.
moidàre , vrb: mughidare, muidare, muitare Definitzione fàere moida, a moida, a súrbiu o a zúmiu comente faent su bentu forte o fintzes unos cantu bobbois Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusiai, mojire, múere, muizare, zumiai Frases babbaudedhos cun alas pintadas muidèndhemi in giru a boliadas de su mundhu mi dant novas ◊ su bentu si pesat muidendhe, iscútinat sas àlvures e paret de las chèrrere ispeigare ◊ una fritza colat moidendhe ◊ inue passaiat li muidaiat s'ispada che tronu ◊ su ventu colat muitanne ◊ si ti sunt sas orixas muidendhe sunt campanas pro ti ndhe ischidare! (G.Raga) Ètimu ltn. mugitus Tradutziones Frantzesu siffler, bourdonner, ronfler Ingresu to whistle, to buzz Ispagnolu silbar Italianu fischiare, ronzare Tedescu sausen, summen.
mughína , nf Definitzione genia de sonu sighiu Sinònimos e contràrios arralla 1, frusa, frusinzu, istrepitzu, moida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourdonnement (di insetti, alle orecchie), ronflement (di motori) Ingresu buzz Ispagnolu zumbido Italianu ronzìo Tedescu Summen.
muinài , vrb: ammuinai 1, muinare Definitzione fàere un genia de moidedha fine fine, prus che àteru sa chi faent s'abe e bobboitedhos deasi Sinònimos e contràrios afruschiare, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, mojire, múere, muizare, suai, sulietai, sulvare, surbiai, zumiai Frases muinendi e zummiendi funt acudendi a tronis muschitus e musconis ◊ no movet ratu ne foza in su frutale e no muinat su riu ◊ unu musconi fiat muinendi in s'oru de sa fentana Ètimu ltn. muginare Tradutziones Frantzesu bourdonner Ingresu to buzz Ispagnolu zumbar Italianu ronzare Tedescu summen.