Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

genína , nf: gerina 1, gianina, ginia 1, ginina, ginínia, girina, zenina Definitzione sa coa de s'argiola, trigu aortitzu, mortu, minudedhu, ammesturu de trigu pitichedhu o segau e pedrighedha (ma dhu narant de àteru laore puru) Sinònimos e contràrios alzenina, cerfa, coale, coamaderzu, coalina, coana, coatzu, culischedhu, enina, ghinina, ischivozu, padreri Frases toca, pruga sa girina ca ndi essit un'ànima de peniténtzia! ◊ a boltas li pagat sa faina cun misuras iscassas de ginina (M.Murenu)◊ su columbu si cuntentaiat de sa gianina de su trigumoriscu Sambenados e Provèrbios smb: Gerina, Girina / prb: onzi ispiga at sa parte de sa gianina Tradutziones Frantzesu grenaille Ingresu chaff Ispagnolu granzas Italianu mondìglia Tedescu Spreu.

ghilipíu , nm Definitzione genia de pruinedhu finivini chi agiummai mancu si biet Sinònimos e contràrios ghitipiu, pilipiu, tilipio, tipidedhu, tipidipi, tipidiu Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu balle, poussière, poudre Ingresu chaff, dust Ispagnolu polvillo Italianu pula, pulvìscolo Tedescu Spreu, Staub.

zenína , nf: genina*, zinina Definitzione sa coa o coígiu de s'argiola, granu de trigu aortitzu, mortu, pitichedhu; is granos de trigu guastos de maladia ammesturaos a pedrighedha chi si ndhe sèberant candho su trigu dhu faent in chiliru po dhu chistire límpiu Sinònimos e contràrios alzenina, cerfa, coale, coamaderzu, coana, culischedhu, enina, ghinina, ischivozu Frases betamus sas zeninas a sas pudhas ◊ apenas faghes débbile un'otina, ca ses de sos poetas sa zenina! ◊ custu ranu est zenina mísciu a paza ◊ una frommixa lu giughet a mossu che ranu de zenina! Tradutziones Frantzesu grenaille Ingresu chaff Ispagnolu mondadura Italianu mondìglia Tedescu Spreu.