Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

binàtza 1 , nf Definitzione genia de aina a corros Frases zughiat una farche e una binatza Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu bident Ingresu two-pronged fork Ispagnolu bidente Italianu bidènte Tedescu Karst.

forchídha , nf: fortzidha, frochidha, frocidha, frucidha, fulchidha, fulcidha, furchidha, furcidha, fuschidha Definitzione css. cosa chi, totu a unu fintzes a unu tretu, s’ispartzit poscas in duos faendho un'àngulu pagu apertu (30°/45°): si narat fintzes de bàculu po si agguantare camminandho; in is carros, cambu de linna grussu a duos corros prantau acanta a ue s'iscala est totu a unu, a cara a sa punta, cun lóriga po dhue passare is funes e a dónnia modu po pòdere méngius assentare su càrrigu (prus che àteru linna a naes longas); nae a frochidha chi si ponet in pitzu de is oros de su cadhàrgiu faendho casu po cicire is discos; aina a duos corros po pigare fenu, lòmboros de malesa (es. orruo), o fintzes cambu piticu frochidhau po arregòllere castàngia cun s’ischissone Sinònimos e contràrios frochidhadura / casarile / forchidhone, frocedha, frucàrgia / corros Maneras de nàrrere csn: frochidhas de ’ia = forchidhaduras de caminu, tretu aundi unu mòri o un'istrada si pratzit in duus; f. de cunzare = tupisone, berrisone chi si ponet a serrare un'àidu Frases a fàghere su tirolàsticu bi cheret una forchidha 2. un'istichida de frucidha de ferru a ibbidhiadura!… 3. dhi at nau "Conca de begu", chi est unu fuedhu sciambrecu po nai ca portat frocidhas Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. furcilla Tradutziones Frantzesu fourche, fourche à foin Ingresu fork (hay), hayloft Ispagnolu horquilla, lanza Italianu forcèlla, fórca fienàia, fórcola Tedescu Gabel.

forchidhòne , nm: furchidhone Sinònimos e contràrios furchetone Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu grande fourchette Ingresu carving fork Ispagnolu trinchante Italianu forchettóne Tedescu große Gabel.

frocèdha , nf Definitzione nae frochidhada, fintzes àtera cosa fata coment’e frochidha Sinònimos e contràrios forchidha, frucàrgia Tradutziones Frantzesu fourche Ingresu fork (hay) Ispagnolu horquilla Italianu forcèlla Tedescu Gabel.

frochíta , nf: frucheta, fruchita, fulcheta, furcheta, furchita Definitzione aina pitica de coghina fata po púnghere e pigare sa cosa de papare a orrugos, fata de duas partes: sa màniga e is corros; aina manna a corros po pigare fenu, o fintzes aina ch'impreant is piscadores de istàinu po cumpidare su fundhu Maneras de nàrrere csn: sa furcheta de Adamu = is didus, sa manu; erba ’e furchetas = erba de agullas o de puntzas Frases portat una fruchita iscorrara ◊ segundhu su mànigu si leat a furcheta ◊ custu furchetoni parit trebutzu de apallai! 2. un'írrida de lampos lu diat solovrare de manera chi mancu a furchita ndhe lu diant acabidare! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fourchette Ingresu fork Ispagnolu tenedor Italianu forchétta Tedescu Gabel.

furcàre , vrb Definitzione fàere una cosa a furca, a duos corros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bifurquer Ingresu to fork Ispagnolu bifurcar Italianu biforcare Tedescu gabeln.

furchetòne , nm: furchitoni Definitzione furcheta manna Sinònimos e contràrios forchidhone / cdh. fulchitoni Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu grande fourchette Ingresu carving fork Ispagnolu trinchante Italianu forchettóne Tedescu große Gabel.

údulu , nm Definitzione cambu mannu de mata cun is cambos prus piticos segaos lassandhondhe un'orrugu curtzu, fichiu prantau in terra po apicare cosa o fintzes poderare naes de mata càrrigas de frutu o bide in artu Sinònimos e contràrios frucàrgiu, iltatu, pontedhu, puntale, trumponi, uduri Ètimu ltn. mutilus Tradutziones Frantzesu tige en bois pour accrocher qqch. Ingresu fork Ispagnolu puntal, horquilla Italianu appenditóio Tedescu Ständer.