acanagliàre, acanargiàe, acanargiài , vrb: acanarjare, acanarzare, acanaxai, acannaxai, canalzare Definitzione pònnere is canes avatu a ccn., a un'animale, po dhu cracare, fàere fuire; pigare a boghes a ccn., nàrrere cosa fatuvatu coment’e a briga Sinònimos e contràrios acanare, acanizare, aciopai, caciuciare / certai Frases bella delicadesa po is malàidus: parint acanargiandu po nd'istacai a sirboni! 2. timit sa mama ca dh'acanaxat a buca manna po istudiai ◊ a mei no mi at acannaxau mai nisciunus ◊ deu furia timendi po non pigai bussinadas, invecis m'iant acanaxau ◊ una tropa de féminas est andhada a cricare su síndhigu po dh'acanarzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traquer Ingresu to hunt Ispagnolu acosar Italianu braccare Tedescu hetzen.

càssa 1 , nf: catza Definitzione totu su chi si faet po aciapare animales arestes; sa petza de is animales tentos in cassa / min. cassichedha, cassigedha Sinònimos e contràrios cassamentu, catziada Maneras de nàrrere csn: cassa manna = catza russa, de animales mannos (prus che àteru porcrabos); cassa minuja (cassigedha)= catza de animales minudos; catza truvada, catza a oretu = maneras de catziare; petza de cassa = de animale catziadu; padedha o pratu de cassa = zenia de piatu mannu, de ràmine, cun àteru piatu de sa matessi mannària a covecu, pro còghere cosa a cassola Frases si ch'essit a catza ca est catziadore ◊ dipinghes in sas mustras catzas cun chervos e porcos abros ◊ procúrami calchi petzu de cassa a lu gustare! ◊ fiagat coment'e cane de catza ◊ nau ca ndi ses beniu coment'e unu cani de cassa, arranca arranca! Ètimu ctl. cassa Tradutziones Frantzesu chasse, gibier Ingresu hunt, game Ispagnolu caza Italianu càccia, cacciagióne Tedescu Jagd, Wildbret.

cassài , vrb: acassare 1, cassare, catzare 2, catzeare, catziare Definitzione andhare a cassa, aciapare is animales arestes, tènnere a pessighidura, a isparadura o àteru deasi; agatare a ccn. in su dannu, faendho male, agatare in farta; pigare, buscare (cropos o àteru) Sinònimos e contràrios aciocai, tènnere / segudare Maneras de nàrrere csn: giogai a su cassa cassa = a tènnere; si nci podint cassai is topis a berrita = est una domo chi no bi at nudha, no bi at neune Frases as catziadu in donu ca giughes tropu pículu minore ◊ fipo cassandhe, candho dae unu gardarjedhu bi partint duos lèpores ◊ custu chervu totus lu càtziant e nemos lu tenet ◊ catzeandhe no at fortuna: cartutzas medas ma perdigas nudha!◊ mi apu cassau una pariga de pillonedhus 2. sa corsària de sos coros miràdela chi est igue: si sos Moros sunt che tue, ancu mi cassent sos Moros! 3. gei circat ma gei cassat puru: su cumpàngiu dhi at donau una bussinada a faci Ètimu ctl. cassar Tradutziones Frantzesu chasser, attraper Ingresu to hunt, to catch Ispagnolu cazar, coger, atrapar, pillar Italianu cacciare, acchiappare, cògliere in fallo Tedescu jagen, fangen, ertappen.

«« Torra a chircare